Els estats de l'Església, en el segle XIX, tenien un territori
ben considerable, al contrari del Vaticà actual, que és la nació
més petita del món, limitada a una ciutadella religiosa i
administrativa. En aquell temps, el territori comprenia les
províncies de Roma i la Comarca, Viterbo, Civita-Vecchia, Velletri
i Frosinone (sense Ponte-Corvo), extensió que suposava una
superfície d'onze mil set-cents setanta quilòmetres quadrats i
sis-cents noranta-dos mil cent dotze habitants. El pressupost de
despeses i ingressos d'aquell any mostrava un dèficit de 6.181'195
francs. La complexa organització financera de l'Estat papal
enllistava els punts següents: Impost sobre béns i propietats de la
Cambra apostòlica. Cens i cadastre. Duanes. Timbre i registre.
Correus. Loteria. Moneda i registre de garantia. Deute públic. Fons
especials i despeses generals del ministeri. Ministeri de
l'Interior, Ministeri del Comerç i d'Obres Públiques. Ministeri de
la Guerra...
I això és un dels aspectes més curiosos. Quin exèrcit podia
oposar el papa, en aquells moments, a una agressió exterior, com va
ser, per exemple, la de Garibaldi i els seus Camises Roges?
Eren en total setze mil quatre-cents cinc homes distribuïts de
la següent manera: Ministeri de la guerra, 45 persones; Auditoria
militar, 15; Plana major general, 12; Intendència militar, 10;
Estat major de plaça, 25; Oficials d'administració, 34; Oficials
disposables, 24; Legió de gendarmes, 2.002; Un batalló de tropes de
guarnició, 758; Un regiment d'artilleria; Un cos d'enginyers, 196;
Un batalló de caçadors, 1.089; Un regiment d'infanteria, 1.593; Un
regiment de carrabiners, 1.984; 1 regiment de zuaus, 4.443; Legió
romana d'Antibes, 1.961; Dos esquadrons de cavalleria, 482; Una
companyia de disciplina, 77; Personal dels hospitals militars, 9;
Personal de les presons militars, 6; Un cos de policia de
seguretat, squadriglierie, 764.
Pel que feia als cardenals, n'hi havia 70, dels quals, 6 eren
cardenals-bisbes, 50 cardenals-sacerdots i 14
cardenals-diaques.
Aquell Estat concedia cinc decoracions de gran prestigi: L'orde de
Crist, fundada per Joan XXII el 1319.
L'orde de Sant Silvestre, fundada per Pius IV el 1559 per a la
defensa del poder temporal del papa, també dita de l'orde de
l'Esperó d'Argent.
L'orde de Sant Gregori, fundada per Gregori XVI el 1831.
L'orde de Pius IX, fundada per Pius IX el 1847.
L'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, fundada per Godofrè de
Bouillon el 1099 i col·locada sota la protecció de la Santa Seu,
reorganitzada per Pius IX el 24 de juny de 1867. Era el papa en
aquells dies Pius IX, que governà del 1846 al 1878. Proclamà els
dogmes de la Immaculada Concepció i de la Infalibilitat, però va
veure desaparèixer, durant el seu regnat, el poder temporal dels
papes.
En resum: quan el Vaticà era una nació de territorialitat
considerable, la política anava en perjudici de la religió. El
domini sobre habitants no funcionaris i no eclesiàstics creava,
evidentment, problemes que no es corresponien amb els que ha de
tenir un Estat purament teocràtic, universalista i simbòlic.
Miquel Ferrà Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.