Balears en un episodi bíblic? (160 aC)

Miquel Ferrà i Martorell26/12/01 0:00

Judes Macabeu, fill de Mataties, mor en lluita contra les tropes del rei de Síria, Antíoc Eupàtor. El primer llibre dels Macabeus conta aquest episodi, en el capítol sisè: «En saber Lisies la mort del rei proclamà Antíoc el seu fill, a qui havia criat des de petit; i li posà el nom d'Eupàtor (aquesta és una veu grega que es compon de les veus «Eu», bo, i «pater», pare, és a dir, «fill d'un bon pare»). Els que mentrestant ocupaven l'alcàsser de Jerusalem tenien tancats els jueus en els voltants del santuari... A la vista d'això, decidí Judes anar a destruir-los i convocà tot el poble per posar-los setge. Construïren ballestes per a tirar pedres i altres màquines de guerra. Sortiren aleshores alguns dels assetjats, els quals, en companyia de traïdors israelites, anaren al rei de Síria i li digueren: "Quan ens has de fer justícia per a venjar els nostres germans?
No oblidis que nosaltres optàrem per servir ton pare i obeir"lo i observar les seves lleis i, per aquesta raó, ens hem guanyat l'odi de la gent del nostre propi poble i ells han mort molts dels nostres i ens han robat els nostres béns i han escampat la violència per tot el país. Ara han posat setge a Jerusalem i han fortificat Betsura. I si tu no fas alguna cosa més ofensiva, ells ens guanyaran la guerra!

Molt enfadat el rei en sentir això, va reclamar a la seva presència els ministres, oficials del seu exèrcit i els comandants de la cavalleria. I arribaren després tropes mercenàries d'altres regnes, i de les illes o països d'ultramar...».

Fer una aturada aquí és obligat. L'amic escriptor, Pere Morey, suggeria que aquests mercenaris de les illes d'ultramar es tractarien, probablement, dels nostres foners balears. Com diuen aquestes paraules bíbliques, eren homes d'ultramar, que significa «partit que es troba a l'altra part del mar d'on som», vivien a sou de guerrers i eren illencs. En altres mots, illencs de la Mediterrània occidental, sense oblidar que els nostres foners alternaven l'ús de la fona amb el cop de les seves espases de bronze i el llançament de javelina i vestint-se amb pells, es protegien amb cuirasses piteres, cascs molt rústics i broquers rodons. És tradició que rebutjaven els doblers i, a l'hora de cobrar els seus serveis, tenien preferència per les dones i el vi. S'havien distingit en les guerres púniques i es reclutaven a les ordres del millor pagador. El rei de Síria formà un exèrcit de cent mil infants amb vint mil homes de cavalleria i trenta-dos elefants ensinistrats en el combat. Elefants? En els textos s'especifica que procedien de l'Índia i era precisament un indi el que en cada cas governava l'animal. Aquells elefants es «distribuïen entre les legions, posant entorn de cada animal mil homes armats amb cota de malla i morrions de bronze, a més de cinc-cents homes escollits, de cavalleria, prop de cada elefant, el qual portava sobre el llom una forta torre de defensa, i sobre la torre, màquines de guerra...».

Miquel Ferrà i Martorell