Un recorregut per l'obra de Sert inicia els actes del centenari de l'arquitecte

Una exposició al Col·legi d'Arquitectes mostra el caire mediterrani de la seva obra

Barceló, Ramis, Feliu i Rigo presentaren l'exposició | Foto: T.A.

Joana NicolauPalma05/12/01 0:00

A punt de complir-se el centenari del naixement de Josep Lluís Sert (1902-1983), el Col·legi d'Arquitectes de les Balears inaugurà ahir l'exposició Sert i la Mediterrània com a punt de partida de diverses activitats en reconeixement a l'obra de l'arquitecte que es perllongaran fins l'estiu que ve. A través de l'exposició es mostra el concepte de l'arquitectura mediterrània i la interrelació entre els postulats racionalistes i les arquitectures vernacles del Mediterrani d'una part molt important de l'obra de Sert. La mostra, que es pot visitar tot aquest mes durant els matins, s'articula al recinte d'exposicions del col·legi i en ella s'exposen des de maquetes a plànols i esbossos de l'arquitecte català. Sert, artífex entre d'altres de l'estudi de Joan Miró a Son Abrines (1955) o la Fundació Miró a Montjuïc (1969-75), avui dia és conjuntament amb Gaudí uns dels arquitectes catalans que més atracció provoca al Japó.

A més de les dues obres ressenyades, a la mostra també es poden veure plànols i treballs de projectes tan ambiciosos i peculiars com el pla general per enllaçar les illes Frioul de Marsella (1969) i crear-hi un parc marítim, les cases de sa Punta de Martinet (1965-70) o els plànols de la seva pròpia casa a Cambridge (1958). L'estudi de Miró a Son Abrines, realitzat ja com a director de la facultat d'Arquitectura de Harvard, permeté a l'arquitecte restablir el contacte amb Catalunya i les Balears. Fet per encàrrec del pintor, amb qui mantenia una gran amistat, a través d'aquesta obra es reflecteix una nova i ambiciosa etapa del caire formal per part de l'arquitecte. L'edifici es caracteritza pel seu gran gruix d'embolcall tant de coberta com façanes i la utilització de lluernaris, gelosies, persianes i altres elements per dirigir i filtrar la llum.

A la presentació de l'exposició, el president del Col·legi, Antoni Ramis, destacà aquesta obra i la Punta Martinet d'Eivissa, com dos dels principals exemples de l'essència arquitectònica de Sert. En elles el seu racionalisme inicial derivà cap a un estil propi amb proliferació d'elements mediterranis com ara cúpules, patis interiors... La influència de Le Corbusier, amb qui treballà el 1929 i 1930, fou clau per definir els seus inicis i orientà la seva obra. A través de l'exposició es fa palesa l'evolució de la trajectòria de Sert, que té entre un dels seus grans mèrits el brillant tractament de la llum i la creació de la mitja cúpula per donar lluminositat indirecta als interiors avui emprada principalment per a espais expositius i que arquitectes del moment com ara Pere Nicolau han emprat fins i tot per a casa seva.