Esclafits de riure per al «Tenorio Mallorquí»

Victor Gistau es fica en la pell del Tenorio i amb una excel·lent expressivitat i sentit de l'humor sabé posar en ridícul la resta de personatges. I és que, per damunt de tot, El Tenorio Mallorquí és una ferotge crítica a la societat palmesana de la primera dècada del XX que li valgué, al seu autor, l'enemistat dels polítics i religiosos. El pintoresc vestuari de Pau Fornés, amb estridents colors i forassenyats volums, no és més que el toc final de gràcia al muntatge dirigit per Bernat Pujol. Al costat de Gistau, l'actuació de la psicòloga Assumpta Mateu, com a la monja Bleda i del batle de Palma, Joan Fageda, com a batle, foren les que despertaren més comentaris.

La versió de l'obra que es presentà ahir vespre al Teatre Municipal era una adaptació que féu Gabriel Janer Manila el 1999, respectant el vers i el llenguatge col·loquial però escurçant-ne la durada de tres hores a noranta minuts. A més, els intèrprets hi afegiren diverses coletillas referides als polítics mallorquins actuals, sobretot al PP i la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, que era representada com Tonina per part de Maria Lluïsa Muntaner, de les Dones d'Empenta. Les rialles més espectaculars es produïren durant l'escena a Sa cel·la de na Tonina, quan en Vergueta intenta aconsellar políticament la presidenta, és a dir, la Tonina: «I no te'n fiïs d'en Matas, en Jaumet no has d'escoltar, que amb un cor de beates et vol dur a pasturar. I has de tenir ben esment que no té puesto un ministre allà on hi ha un president».