Fermín Galán és destinat al Regiment d'Infanteria Guipúscoa,
número 53 i s'integra a la unitat destacada al Marroc. Passa sis
anys a terres africanes, tres a la Policia indígena de Ceuta, un en
els serveis jalifians de Tetuan i un altre a la Legió. Però, com és
sabut, tots aquests mèrits militars li serviran de poc al final de
la seva tràgica història. Recordem qui era Fermín Galán. Nascut el
1899, aquest militar republicà, participà el 1926 en una conjura
contra Primo de Rivera, acció que li costà la degradació i
l'empresonament a Montjuïc. Alliberat el 1930 i havent recuperat el
seu grau de capità, aquell mateix any se sublevà a Jaca i proclamà
la República, amb l'ajut del també capità García Hernández. Amb tot
i això, aquell moviment no va rebre el suport esperat i els dos
principals sublevats foren fets presoners, sotmesos a consell de
guerra sumaríssim i afusellats.
Però tornem a l'Àfrica, on aquell esperit, rebel contra la
Dictadura i també contra la Monarquia, hi va romandre del 1918 al
1924, quan la guerra contra Abd-el-Krim era decisiva i quasi
desesperada. Aquell cabdill moro tenia un exèrcit de vuitanta-mil
homes i havia organitzat la República del Rif. Un coronel soviètic,
Sergi Kuguschev l'ajudava a crear un cos d'artilleria. Un tècnic
alemany, Josep Klemms, instruïa els soldats en el maneig de les
peces.
I un anglès, Charles Gardiner projectava crear un banc exterior
per canalitzar els recursos de tota aquella tropa. Heus aquí com el
diari, besavi del que teniu entre les mans, explicava el que
s'esdevenia en una d'aquelles jornades bèl·liques, molt seguides
pels lectors mallorquins: «Noves de Larache diuen que el Raisuni es
troba assetjat. Es retrà finalment? Un aparell Bristol bombardeja
els aduars rifenys.
Els indígenes han entregat a Dar-Drius dos desertors de la Legió .
En un barranc proper a Sengangan s'han trobat ossos humans i un bon
nombre de guerreres pertanyents a soldats del Regiment de Melilla.
Un periodista que ha servit en el Tercio Extranjero ha publicat una
crònica de guerra, on relatava l'afusellament d'un soldat sense
sumari previ. Sobre aquest fet ha obert una investigació el jutge
tinent coronel d'Enginyers Alfredo Moreno. S'ha pogut rescatar el
patriarca moro Sidi Ali Selami, de vuitanta anys, ministre de
Beneficència mora, el qual fou capturat pels guerrillers de Hamid
Luccan. Per al rescat, la seva família ha hagut de pagar set-mil
duros. A la platja de Mar Chica ha mort ofegat un home de la Quarta
Ambulància de Sanitat, el llinatge del qual és Barbeito. Han sortit
vers Alhucemas els submarins Peral, B-1 i B-3 escortats pel
torpediner 22 i seguits pel cuirassat España. Alguns esquadrons de
llancers del príncep han entrat en acció al Marroc...». Notícies
telegràfiques.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.