«Els nins de l'èxode» vists per Salgado

Sa Nostra acull l'exposició del fotògraf brasiler, que es mostra per primer cop completa a Espanya

Iolanda PericàsPalma09/05/01 0:00

Retrats dels nins de l'èxode presenta a l'espectador, al Centre de Cultura de Sa Nostra i per primer cop a l'Estat espanyol, una sèrie de noranta rostres d'infants i adolescents de diferents races, cultures i procedències, que tenen en comú el fet d'haver patit, malgrat la seva curta edat, els desastres de la guerra, la fam o les catàstrofes naturals, tots ells fotografiats pel brasiler Sebastiao Salgado. Refugiats palestins, camperols brasilers, desplaçats ruandesos, afgans i sudanesos i nins nascuts a les presons de Hong Kong, entre d'altres, conformen aquesta mostra que el seu autor ha dedicat a «tots els nins que en veure aquestes fotografies s'aturen a pensar en les vides que hi ha darrere els rostres».

L'exposició que es pot veure a Palma només ha estat exposada en la seva totalitat a Nov York, on el fotogràf, que resta importància a la seva persona i la dóna a la seva obra, va tenir com a padrins els actors Susan Sarandon i Tim Robins. Aquesta mostra parteix d'un treball, Èxodes, que Salgado realitzava fotografiant els desplaçats de la guerra, i fou llavors, tal com explica el fotògraf al pròleg del catàleg que il·lustra l'exposició, que s'adonà que «anàs on anàs m'envoltaven els nins»; aleshores es plantejà la pregunta que segons ell dóna sentit a l'exposició, «com és possible que el somriure d'un nin pugui representar la desgràcia?».

Luis Revenga, comissari de la mostra i coordinador de les exposicions de Salgado a Europa i Amèrica Llatina, explicà que «tal com afirma Sebastiao Salgado els rostres d'aquests nins ens transmeten l'esperança i ens descarreguen la possibilitat de tenir mala consciència perquè tots ells es miren a la cara amb molta dignitat». «Aquests 'prínceps vestits amb parracs' ens conviden a pensar, ja que ells representen el futur del vuitanta per cent de la humanitat», continua Revenga que, citant Salgado afirma que «mentre algú et mira així pots continuar creient en el gènere humà, malgrat hom s'avergonyeixi en ocasions de ser un ésser humà».