La UIB atorga a Miquel Barceló la distinció de doctor honoris causa

L'artista, que viu entre París i Artà, assistí temporalment a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma i exposà per primer cop el 1973 juntament amb Miquel Rosselló. Un any més tard viatjà a París, ciutat que des d'aleshores ha influït en la seva vida, on quedà fascinat per diverses manifestacions d'«art brut» i les teles de Van Gogh que s'exposaven. Poc després, el mateix 1974, realitzà la seva primera mostra en solitari a la Galeria Picarol de Cala d'Or. Entre 1974 i 1978 realitzà diferents exposicions, individuals i col·lectives, que simultanejava amb una assistència intermitent a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la qual rebutjava el seu ambient massa academicista.

El 1980 s'instal·la a Barcelona, fins el 1983 que es desplaça durant uns mesos a Nàpols i s'establí de manera més o menys definitiva a París. Durant aquests anys començà a participar en diverses mostres internacionals i el 1984 fou seleccionat per exhibir la seva obra a International Survey of recent painting and sculpture al MOMA de Nova York, entre moltes altres. No fou fins el 1988 que viatjà per primera vegada a Àfrica i començà a incloure en la seva pintura elements de la cultura africana i guanxe.

L'any 1990 viatjà als Alps suïssos i inclogué en la seva obra una sèrie de pintures sobre els paisatges glacials de la zona. Posteriorment tornà al continent africà i reprengué els temes de la seva primera estada entre els quals destaca el de la pluja, i n'incorporà de nous com els ciclistes o les piragües sobre els quals havia pintat anteriorment. El 1994 començà a pintar sobre paper foradat, accidentalment primer i intencionadament després, per tèrmits. Aleshores ja s'havien editat diversos volums sobre el conjunt de la seva obra i s'havien organitzat exposicions retrospectives a Madrid, Londres, Zuric i Bangogk.