Almudena Grandes: «La literatura és per l'autor la salvació i la condemna»

«Des del meu punt de vista, ser escriptora a l'Espanya de final de segle és com era ser escriptor negre a Lousiana els anys 60», explicà la novel·lista, «contínuament has de prendre decisions i assumir-les». Per Grandes, «l'escriptura sí que té gènere, però té també edat, nacionalitat, salut, malaltia, bellesa, lletjor». Considera que «els humans són una combinació d'un nombre infinit d'atributs, i en literatura, com en les persones, el gènere no és el que més pesa, hi ha múltiples criteris que divideixen el món en dos».

Continuant amb la polèmica, l'escriptora opina que «malgrat haver-hi una discriminació positiva cap a les escriptores, a la llarga és un fenomen perjudicial, perquè la 'literatura femenina' en ser comparada a la 'tradició literària universal', per definició masculina, esdevé un subgènere». Pel que fa a la seva concepció de la literatura, Grandes afirma que «quan un és escriptor té en la literatura la seva salvació i la seva condemna». L'autora afegeix que «a mi el que m'agrada més del món és llegir, i per això quan escric alguna cosa pens en la lectora que jo som».

Per Grandes, «la majoria ens feim escriptors per enveja de les grans obres que voldríem escriure, el perill ve quan llegeixes quelcom dolent i et creus fantàstic». De tota manera pensa que «madurar com a escriptor és ser capaç d'escriure dissimulant les limitacions i aprofitant les virtuts, llavors tot canvia».