Joan Manuel Serrat mostra l'altre jo a «Cansiones», el seu darrer treball

Cansiones és «tot un manat d'històries» en què es recullen des de boleros i tangos a sons i candombés procedents de l'altre costat de la bassa gran i un nou tema, Tarrés.

I és que diuen que tots tenim un doble que viu en les Antípodes, però que trobar-lo és molt difícil perquè tendeix sempre a efetuar el moviment contrari. El cas de Serrat i Tarrés és una espècie de simbiosi. «Tarrés no és una aparició, du tota la vida amb mi, ha compost, cantat, però Serrat és el qui s'ha portat l'èxit», explicà el cantautor sobre qui és «l'impulsor» d'aquestes Cansiones.

«Fins i tot el títol de l'àlbum va ser una idea de Tarrés i no es titula Canciones perquè ell creu que no ha comès una falta ortogràfica, perquè així es diu en el 85% dels països hispanoparlants», assegurà Serrat sobre el seu altre jo.

Tal vegada a aquestes altures, algú pensi que Joan Manuel Serrat s'ha tornat boig i que cregui que té un amic invisible, però no és així. Perquè Tarrés és el fruit d'un palíndrom, és a dir, aquella frase o paraula que es llegeix igual d'esquerre a dreta que de dreta a esquerra.