Mário Cesariny: «L'església de Pessoa està ofegant la literatura de Portugal»

Creador en el més ampli sentit de la paraula, animador de l'«única real tradició viva» portuguesa en l'esperit d'avantguarda, i testimoni immillorable del desenvolupament literari al país, Mário Cesariny afrontà ahir la lectura dels seus versos quan s'han complit ja trenta anys d'ençà que abandonàs la creació poètica, cansat «d'invocar amb la paraula el sant i que aquest no apareixés».

És la crònica del desencís produït en la convicció de la capacitat intervencionista en la paraula per canviar el món, el fracàs d'un art concebut com al servei de la transformació urgent de la societat. Tanmateix, Cesariny insistí en la seva consciència de necessitat de la paraula, en la necessitat d'expressar la revolució de la llibertat a través de les «conseqüències artístiques» que són poesia i pintura.

És la necessitat que nodreix tota la tradició universal, i que en el cas concret de Portugal té excel·lent evolució en obres molt escollides que connecten les bellíssimes «cantigues d'amic» medievals amb la revolució surrealista. A l'entremig quedaria Pessoa, el Pessoa avui fet institució i mite que «deixà Portugal embambat per la seva modernitat», encara que «ell no en té cap culpa».