El batle de Puigpunyent proposa fer aixecar la carretera per sobre del torrent

Medi Ambient estudiarà la solució tècnica al punt quilomètric on morí la turista danesa

TW
0

El batle de Puigpunyent, Joan Ferrà (PSOE), assegurà ahir a DdB que la solució més eficaç per al punt quilomètric número 13 de la carretera que uneix aquest municipi amb Palma, seria aixecar-ne la calçada dos o tres metres per damunt del nivell actual, i modificant una sèrie de canonades que la travessarien per davall perquè, en cas d'inundacions, l'aigua pogués córrer.Fou en aquest punt de la via on despús-ahir morí Camile Tedersen, una turista danesa de 32 anys, en veure's arrossegada per la torrentada.Ferrà reconegué que aquest redol del municipi s'inunda amb facilitat quan plou. La confluència dels torrents de Son Bru, de Son Puig i de Son Pont, amb el de sa Riera en el mateix punt fa que sigui una zona molt perillosa.

«El que succeí ahir "despús-ahir, per al lector" fou conseqüencia de la gran quantitat d'aigua que caigué damunt el serral que separa el municipi d'Esporles del de Puigpunyent. A la fita del Ram, que és el puig que separa els dos pobles, va ser on va ploure més. Des d'aquí, l'aigua s'expandí cap als dos vessants i per això aquests dos pobles foren els més afectats de tot Mallorca pels ruixats», explicà Ferrà, que és llicenciat en Geografia.

El director general de Recursos Hídrics, Isidre Cañellas (UM), es comprometé ahir, en roda de premsa, a estudiar una solució tècnica per a aquest punt de la carretera de Puigpunyent.«A partir d'ara, la Conselleria emprendrà una sèrie d'anàlisis hidrològiques de la zona afectada i les compararà amb analítiques d'anys anteriors», explicà Cañellas.Per poder oferir la solució tècnica més adient, segons el mateix Cañellas, serà indispensable l'ajuda del Ministeri.

El cap d'Estudis Geològics de la Conselleria, Alfredo Barón, va fer saber també que la quantitat d'aigua que caigué en poc temps al municipi d'Esporles i al de Banyalbufar és la mateixa que contenen de manera conjunta l'embassament del gorg Blau i el de Cúber. «No és d'estranyar, per tant, que la fúria amb què pegà l'aigua fos tan forta», conclogué Barón.