Bibiloni analitza el fenomen del calc lingüístic

Aquests mecanismes d'interferència fan, segons el professor de la UIB, que les dues llengües, subordinada i dominant, «tendeixin a un procés de convergència estructural». La similitud lingüística pot arribar a ser tal que Bibiloni parla fins i tot que «una llengua subordinada tendeix a ser una còpia d'una llengua dominant». L'emfàsi del curs «La subordinació lingüística» se centra en aquells aspectes de la interferència entre llengua subordinada i dominant «sobre els quals la població té menys consciència» i que estan molt allunyats d'quells casos de més fàcil detecció com són els barbarismes, segons Bibiloni. El professor illenc analitza, arribats en aquest punt del curs, «tot el fenomen del calc lingüístic i, sobretot, el calc semàntic i el calc lèxic».

Un altre fenomen de l'esmentada interferència lingüística que Bibiloni considera de «molta importància, és la interferència en els neologismes. En aquest cas, la llengua dominant mediatitza la forma de les paraules que s'incorporen a l'idioma subordinat. «Sense aquesta interferència, aquestes paraules tindrien una forma totalment diferenta». Molt sovint, les formes incorporades a les llengües subordinades «serien coincidents amb la majoria de llengües europees, quan en realitat ara s'aparten d'aquest consens europeu», segons Bibiloni, que posa l'exemple de la paraula «estadística», que mentre que totes les llengües europees diuen «estatística», l'espanyol en diu «estadística».