Chirac defensa al Parlament alemany la creació d'una Constitució europea

Quan falten quatre dies perquè França ocupi la UE fins el proper desembre, Jacques Chirac apuntà que l'any que ve s'obrirà un «període de gran transició» per «definir de manera clara les competències entre els diferents nivells d'Europa».

Davant aquesta perspectiva, assegurà que hi ha diferents fórmules possibles, «des d'un Comitè de Savis a un model inspirat en la convenció que redacta la nostra carta de drets fonamentals». «Al terme d'aquests treballs, que requeriran un cert temps, els governs i després els pobles seran cridats a pronunciar-se sobre un text que podríem consagrar com la primera «Constitució europea», afegí.

Aquesta es la primera vegada que el president francès planteja públicament la hipòtesi d'una «Constitució europea», defensada a França especialment pel president de la liberal Unió de la Democràcia Francesa, François Bayrou, o pel polèmic líder dels verds ecologistes, Daniel Cohn-Bendit, i rebutjada pels «sobiranistes» Charles Pasqua i Philippe de Villiers (dreta). Mentre els primers advoquen per una Constitució vinculant que faci d'Europa una federació, Chirac mostrà el seu desig d'adoptar un text que determini «qui fa què» en el si de la Unió Europea. Defensant la idea d'un «sentiment d'identitat i pertinença europeus», exclogué la «creació d'un Superestat europeu» que substitueixi els estats nació. Chirac assegurà que «és deformar la realitat dir que per un costat hi ha els qui defensen la sobirania nacional i de l'altre els qui volen posar-hi fi».