El PP vol cinc anys de presó per als creadors d'una web antiguerra

Un dels imputats, mestre universitari, diu que es vol criminalitzar IU

E.P.Madrid07/05/03 0:00

El PP ha sol·licitat una pena d'entre tres mesos i cinc anys de presó per als dos acusats, ambdós militants d'IU, en la querella per suposats delictes de calúmnies i injúries dirigides contra membres del Govern i del seu grup parlamentari en una web en la quals se'ls qualifica d'«assassins» i «còmplices d'assassinat» per la participació d'Espanya en la guerra contra l'Iraq. Juan Carlos Monedero, un dels imputats, atribuí aquesta querella a una cacera de bruixes i a un intent de criminalitzar IU.

La petició d'aquesta pena de presó consta en la qualificació provisional dels fets de l'acusació. També sol·licita al titular del Jutjat d'Instrucció número 17 de Madrid que ordeni a les forces de seguretat que investiguin la web noalaguerra.org, en la qual es qualificà d'«assassins» membres del Govern i del PP.

Aquestes investigacions servirien, segons l'acusació, per delimitar l'ús d'internet, consentit per responsables de les pàgines o a través de l'acció de pirates informàtics, destinades a promoure una campanya d'amenaces contra dirigents del PP. També s'incloïen, afegeix, dades de les agendes dels populars perquè es boicotejassin els actes.

Les peticions del PP foren conegudes després que els dos imputats declarassin durant dues hores. Es tracta de Juan Carlos Monedero, professor de Ciències Polítiques de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, i de Miguel Martín, exadministratiu d'IU. Ambdós són militants de la formació d'esquerres.

En la seva declaració, Monedero no facilità dades dels alumnes que demanaren elaborar la pàgina web, que finançà amb 50 euros, «per tal d'informar sobre la guerra d'Iraq», i negà que ostentàs cap càrrec a IU, encara que sí que va reconèixer que n'era militant. Les imputacions, digué, són «una cacera de bruixes» i «un intent d'apaivagar les veus crítiques sorgides a la universitat».

«En un moment donat, el Govern va entendre que el problema no era que caiguessin bombes sobre Iraq, sinó que la ciutadania espanyola s'havia posicionat en contra de la guerra, i davant d'això l'Executiu va decidir contraatacar», explicà. «Cerca criminalitzar IU, com també tota l'oposició», sentencià.