Batasuna reivindica davant el Suprem el dret a no condemnar els atemptats

Adverteix de la inconstitucionalitat de la Llei de partits polítics en aquest sentit

El misser de Batasuna, Íñigo Iruin, a les portes del Suprem, atén els periodistes

AgènciesPalma12/03/03 0:00

Batasuna va presentar ahir un document de 150 folis en el qual rebutja les proves presentades per la Fiscalia general de l'Estat i l'Advocacia de l'Estat per aconseguir-ne la il·legalització. En aquest text, la formació abertzale admet que ha vulnerat la vigent Llei de partits polítics perquè no ha condemnat els atemptats d'ETA, però argumenta que això no és motiu, d'acord amb la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, per ser il·legalitzat. Jaime Mayor Oreja va recordar que, malgrat «tenir la certesa» que «Batasuna és ETA», ho haurà de decidir el Suprem, que començarà a discutir la sentència demà.

La formació abertzale va presentar ahir el seu escrit d'al·legacions finals davant del Tribunal Suprem, en el qual demana no ser il·legalitzat. El text d'al·legacions assenyala que «l'única conducta reiterada (de Batasuna) que ha estat acreditada és la referida a la no adhesió -mitjançant el silenci o l'abstenció- als comunicats o documents de condemna d'atemptats d'ETA».

Tanmateix, argumenta que «aquest silenci no és una conducta il·lícita per a la il·legalització d'un partit polític», ja que entén que la doctrina del Tribunal d'Estrasburg exigeix, per a la dissolució d'un partit polític, que realitzi un suport o invitació expressa a la violència i al terrorisme. A més, la representació de Batasuna destaca que la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat no han pogut provar ni una sola conducta més de Batasuna, llevat de la no condemna d'atemptats, que constitueixi una vulneració de la vigent Llei de partits.

Indiquen que altres fets s'han revelat directament com a erronis o falsos, com la relació de persones lligades a Batasuna que han estat condemnades per terrorisme, i les declaracions atribuïdes a responsables del partit com José Antonio Urrutiocoetxea (Josu Ternera); Joseba Àlvarez o Iñigo Balda. Respecte de les conductes que han pogut ser acreditades, entenen que no són constitucionalment vàlides per declarar la dissolució d'un partit perquè no constitueixen il·lícit penal.

Així, consideren que «estan protegides per l'exercici del dret a la llibertat ideològica, llibertat d'expressió i llibertat de discurs polític com a manifestació específica de l'anterior». Després de la presentació de les al·legacions per part de Batasuna, la Sala especial del Tribunal Suprem encarregada del procés d'il·legalització tindrà un termini de 20 dies per dictar sentència, que finalitza el pròxim 4 d'abril. El tribunal començarà les deliberacions demà dijous.