El fiscal general de l'Estat, Jesús Cardenal, presentà ahir al
Tribunal Suprem la demanda per il·legalitzar Batasuna, amb
l'objectiu d'«alliberar Euskadi del setge dels nazis d'aquest
partit». Cardenal arribà al Suprem passades les onze del matí
acompanyat pel cap de la seva Secretaria Tècnica, Fernando Herrero
Tejedor, i va ser rebut a la porta de l'alt tribunal pel fiscal en
cap de la Sala Penal José Aranda. El Govern acudí també a l'alt
tribunal a presentar les 26 carpetes amb més de 1.000 elements
provatoris que sostenen que Batasuna és la prolongació d'ETA a les
institucions democràtiques.
A la seva arribada, Cardenal es va referir a les declaracions
formulades pel portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, el passat 24
d'agost, en les quals va dir que Euskadi sofreix una persecució
judicial que l'està convertint en «l'Stalingrad polític d'Aznar».
«Nosaltres venim avui al Tribunal Suprem a alliberar aquesta part
d'Espanya del setge dels nazis», va indicar. Cardenal va recordar
que l'article 124 de la Constitució encomana al Ministeri Fiscal la
defensa de la legalitat i dels drets i interessos dels ciutadans,
objectius que persegueix la demanda presentada.
«Aquests drets són conculcats diàriament en una part d'Espanya,
cosa que posam de manifest al Suprem perquè apliqui la justícia que
demanam», indicà. El fiscal general explicà que la demanda té 73
folis, que inclou un petit preàmbul que exposa la història de
Batasuna, però que es basa en fets ocorreguts després del 29 de
juny d'enguany, data en què va entrar en vigor la Llei de partits,
que s'entén conculcada. El fiscal va destacar que els fets
denunciats s'agrupen en 15 apartats, que són suficients per
il·legalitzar Batasuna.
Per part de l'Executiu, va ser el ministre de Justícia, José
María Michavila, qui va acudir al Suprem per acabar «amb un partit
que posa al servei d'ETA les llistes electorals, el seu
finançament, seus polítiques i el cens electoral». El ministre de
l'Interior, Àngel Acebes, va dir que ara s'ajunten tots els
elements en els quals l'Estat de Dret lluita contra el terrorisme i
va reiterar que l'Executiu no cessarà en la consecució d'aquest
objectiu després de la presentació de la demanda.
Presentades les demandes, el PP considera que ara és el torn
dels jutges i d'esperar la seva «justa» decisió. A partir d'aquí,
assenyalen, s'ha de tenir plena confiança en els tribunals i
esperar que es produeixi el fet de la il·legalització, un procés
amb el qual «no s'acaba ETA, però que suposa el començament de la
fi del terror».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.