Dimiteixen dos regidors bascs d'EH per discrepàncies amb la direcció abertzale

Tot i que ambdós comparteixen objectius amb la coalició comdemnen la lluita armada

Iñaki Ruiz de Pinedo era fins ahir portaveu de la coalició a l'Ajuntament de Vitòria.

AgènciesPalma20/12/00 0:00

Dos regidors d'EH dimitiren ahir del seu càrrec per discrepar amb la violència terrorista i la línia política de la seva formació. Els regidors dimissionaris són Iñaki Ruiz de Pinedo, fins ahir portaveu de la coalició abertzale a l'Ajuntament de Vitòria, i l'únic edil d'EH a Balmaseda (Biscaia), Julián Pascual Gallastegui. Iñaki Ruiz de Pinedo, que s'ha mostrat en multitud d'ocasions en desacord amb la línia del seu partit, justificà la seva dimissió com a edil «per motius especialment personals». Encara que descartà que el seu cessament s'hagi degut a discrepàncies polítiques, reconegué diferències «respecte a pronunciaments» d'EH sobre la lluita armada com sobre altres temes.

L'exedil assegurà haver-se vist influït pel «context polític», suscitat arran del pacte PP-PSOE: «Potser sí ha pogut influir més el context polític que la declaració i el pacte del PP i PSOE de tancar tota la via d'acord pacífica i de solucions polítiques. Això sí, em preocupa molt, com li pot preocupar a tota la ciutadania d'Euskadi i de l'Estat».

Ruiz de Pinedo fou un dels que subscriví el Manifest Zaramaga (firmat per intel·lectuals que demanaven el cessament de l'activitat d'ETA i una sortida dialogada al conflicte), encara que aquest no és el motiu que ha influït en la seva decisió. L'altre regidor d'EH que dimití ahir, l'únic a l'Ajuntament biscaí de Balmaseda, José Julián Pascual Gallastegui, deixà el seu càrrec també per discrepar amb la violència terrorista. Pascual llegí un comunicat durant la celebració del Ple municipal en què explicava les raons de la seva dimissió pels més de 20 atemptats ocurreguts a partir de la ruptura de la treva i que per a ell representen «contradiccions serioses».

«Jo rebuig aquest tipus de pràctiques de lluita política i a Euskal Herritarrok es considera «violència de resposta» a la violència institucionalista de l'Estat», assenyala. A pesar que considera que «gran part de la responsabilitat» de «descaminar el caminat» durant la treva recau «sobre els poders de l'Estat», afegeix que l'acció política d'EH, que es pretén transformadora de la societat, «ha d'estar provista d'un gran component ètic, de tal manera que quan falla l'ètica, aquesta acció política perd tota credibilitat».