El Govern central rebaixa la pretensió d'unificar l'ensenyament de la Història

La ministra d'Educació presentà les línies generals dels decrets que s'aprovaran enguany

TW
0

El pròxim curs, els alumnes de primer cicle d'ESO tindran 35 hores més a l'any de llengua i altres tantes de matemàtiques, segons el calendari de la reforma dels ensenyaments mínims, que s'acabarà d'implantar en quatre anys i que reforçarà l'ensenyament de filosofia en el batxillerat. El més important, emperò, és que el Govern ha acceptat rebaixar les pretensions unificadores de l'ensenyament de la història, de forma que es reconeix la realitat «plural» d'Espanya.

La ministra d'Educació, Pilar del Castillo, explicà ahir, en conferència de premsa, les línies generals dels dos reials decrets que regularan els ensenyaments mínims, i que s'aprovaran en Consell de Ministres abans de Nadal. Afirmà que a finals de la setmana vinent estarà enllestida la memòria pressupostària que «implicarà un finançament per part del seu departament» per al reforç de la càrrega horària de llengua i matemàtiques en la Secundària Obligatòria i una matèria comuna més en el batxillerat, a través d'un «document sòlid» que tindrà en compte totes les «variables», des del finançament mateix de les CA a l'augment de càrregues lectives.

Prèviament, Del Castillo va lliurar la reforma proposada pel Ministeri a la Comissió Executiva del Consell Escolar de l'Estat, organisme consultiu en el qual hi és present tota la comunitat educativa i que ara haurà d'elaborar un informe no vinculant sobre el text. La reforma ha suposat la modificació de tots els continguts dels currículums (programes) de les àrees i les matèries de Secundària (ESO), en les quals s'augmenta la càrrega horària de llengua i matemàtiques, amb 35 hores anuals més per a cadascuna en primer i segon curs, i es reestructuren els ensenyaments de ciències separant en el tercer curs l'avaluació de les naturals de l'avaluació de física i química.