El transvasament des de l'Ebre, el més aconsellable per remeiar la sequera

El sistema de transvasament pel qual s'opti finalment haurà de canalitzar cap al sud-est 1.000 hectòmetres cúbics anuals. Segons el text de l'avantprojecte de llei del PHN la recomanació d'un transvasament des de l'Ebre es fonamenta en el fet que no requeriria nous embassaments i que, a més, l'excedent anual d'aquesta conta se situa en uns 5.200 hectòmetres cúbics. En qualsevol cas, el cost de la infraestructura per dur aquesta aigua no baixaria, segons el PHN, dels 600.000 milions de pessetes.

La primera de les propostes de transvasament sotmeses al dictamen del Consell de l'Aigua comprenen la transferència des del Baix Ebre, amb origen a Cherta, a les conces de Xúquer i el Segura. En aquest cas, es realitzaria un sol canal fins a la presa de Tous, en el riu Xúquer (València), amb una llargada de 362 quilòmetres, i un segon tram, de Tous al Segura, amb 167 quilòmetres. Aquesta transferència no requereix la construcció de cap nou embassament a la conca de l'Ebre.

Com a segona opció, es proposa transferir l'aigua des del començament del Duero fins al del Tajo, amb destinació als embassaments Entrepeñas-Buendía, i enllaçar amb el transvasament Tajo-Segura. La tercera possibilitat que es proposa és derivar aigua del Baix Duero al Tajo, amb punt d'origen a l'embassament de Villalcampo (Zamora), i que vessaria les seves aigües en el riu Tajo abans de l'embassament d'Entrepeñas.

La quarta proposta abraça des del Tiétar, en el sud d'Àvila-conca del Tajo fins a la Roda (Albacete). El document recull, a més, tres alternatives de transvasament amb destinació a les conques internes de Catalunya.

En el cas de dur-se a terme la primera opció, el vicepresident i conseller de Presidència i Relacions Institucionals del Govern d'Aragó, José Àngel Biel, va reconèixer que no creu que el Govern central pugui dur a terme un transvasament d'aigües de l'Ebre a altres conques «si la Comunitat aragonesa s'hi oposa».