La paraula «Espanya» es tendeix a rebutjar en molts llibres de
text d'Història, encara que sigui imprescindible la seva
utilització, segons l'informe donat ahir a conèixer per la Reial
Acadèmia de l'Història, els professors de la qual han detectat que
Felip III és designat en ocasions com «Felip II de Castella».
Aquesta és una de les «tergiversacions» que han descobert en
alguns llibres de text els 356 acadèmics que han revisat centenars
de manuals amb l'objectiu d'analitzar el que estudien els alumnes
de 12 a 16 anys. Aquestes «tergiversacions i llacunes manifestes»
són principalment de tipus nacionalista, accentuada sobretot en
comunitats amb llengua pròpia com Catalunya, Euskadi i Galícia.
Aquesta és la principal conclusió de la invesrtigació feta per
més de 300 acadèmics sobre els plans d'estudi vigents, i que es
resumeixen en l'«Informe sobre els texts d'Història en els centres
d'ensenyança mitjana», aprovat pel ple de l'Acadèmia el passat 23
de juny, i presentat ahir a Madrid pel seu coordinador i director,
Gonzalo Anes.
El director de la RAH subratllà que, encara que l'estudi no
pretén obrir la polèmica entre comunitats ni fer comparacions, sí
que han observat que on es produeixen majors tergiversacions,
«accentuant les interpretacions mítiques dels nacionalismes», és en
les ikastoles d'Euskadi, i en les escoles de Galícia i
Catalunya.
Així, l'Acadèmia de la Història denuncia que a les ikastoles es
dóna una visió «parcial i tendenciosa» del passat, «inspirada en
idees nacionalistes afavoridores del racisme i de l'exclusió de
llaços comuns».
Quan presentaren ahir l'informe, elaborat en estreta
col·laboració amb els més de 350 acadèmics corresponents de les
autonomies, Anes assegurà que aquesta institució només pretén donar
el seu parer «de manera objectiva i independent» i instà el
Ministeri d'Educació i Cultura a adoptar les mesures oportunes per
solucionar aquesta situació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.