Fa dues setmanes vam explicar les diferències entre gens (que és un quantitatiu que acompanya un verb o un nom incomptable) i res (que és un pronom equivalent a cap cosa). Ens quedaven, però, els dos altres quantificadors indefinits existencials de polaritat negativa, que són el pronom ningú i l’especificador cap.
Per començar, igual que gens, l’especificador cap sol acompanyar noms. Ara bé, tot i que les dues paraules indiquen polaritat negativa, no signifiquen el mateix. Fixem-nos, per exemple, que no és el mateix dir que no queda gens d’aigua que no queda cap aigua: mentre que en el primer cas entenem aigua com una massa que no podem comptar, en el segon entenem que no tenim ni una ampolla d’aigua. Veiem, doncs, que cap, que equival a ni un o ni una, se sol utilitzar en contextos negatius (amb l’adverbi no) i sol acompanyar noms comptables. Ara bé, com sempre passa en català, hi ha algunes excepcions, perquè hi ha noms incomptables, com importància, valor, mal, bé, gràcia, por, ganes, respecte, pressa, culpa, cas, interès o eficàcia, que tant poden anar precedits de gens (de) com de cap mena de o només cap. Per exemple, podem dir que algunes coses no ens fan gens de gràcia però també que no ens fan cap gràcia, o que, de vegades, no hem de donar cap importància als comentaris desafortunats que ens puguin fer.
D’altra banda, com passava en els casos de res i gens, la paraula cap pot aparèixer en interrogatives i condicionals amb el significat de algun, alguna o alguna mena de. Així, ens podem demanar si aquell comentari de què parlàvem té cap importància, per exemple, o preguntar si la feina que ens han encomanat corre cap pressa.
Per indicar cap persones, d’altra banda, tenim el pronom ningú. És, igual que res, un pronom i, per tant, no acompanya cap nom. Com en els altres quantificadors de polaritat negativa, pot aparèixer en oracions amb l’adverbi no (A la manifestació no hi va faltar ningú, per exemple), però també en oracions condicionals i interrogatives, amb el valor de algú (Que falta ningú?).
Finalment, ens podem demanar què passa amb formes com ara ningun, ninguna: si bé en valencià i eivissenc aquest quantificador apareix en singular com a equivalent de cap en contextos negatius, només és admissible, en aquests parlars, en els registres col·loquials. Per tant, en la resta de parlars i en els registres formals, s’ha d’evitar. No direm, doncs, que no tenim *ningun problema per distingir els quantificadors de polaritat negativa, sinó que no en tenim cap.
Una qüestió que queda pendent per als propers articles és la doble negació: què passa quan posem tots aquests quantitatius i pronoms a principi de frase? Podem queixar-nos, per exemple, del fet que ningú va dir res davant de la injustícia o hem de queixar-nos del fet que ningú no va dir res? En parlarem d’aquí a dues setmanes. Mentrestant, si teniu dubtes de llengua que us agradaria resoldre, ens els podeu fer arribar a l’adreça galmic@uib.cat.
Elga Cremades (UIB, GALMIC)
