El coordinador general i portaveu del grup parlamentari de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha demanat a la presidenta del Govern, Marga Prohens, que «abandoni el 'bauzanisme' i les polítiques d’odi contra la llengua pròpia del país».
Durant la sessió de control a l’executiu del ple del Parlament d’aquest dimarts, Apesteguia, ha retret a Prohens totes les mesures d’atacs a la llengua catalana adoptades pel Partit Popular a diferents institucions on governen, com ara la posada en marxa de la segregació lingüística amb 60 M€ per curs, els 750.000 euros a l’Oficina de Persecució Lingüística de VOX, l’eliminació de la garantia del dret a ser atesos en català a la Sanitat o la reducció de les ajudes a Joves de Mallorca per la Llengua i ha reclamat que retorni als consensos lingüístics.
«Senyora presidenta, fan comptes retornar als consensos lingüístics?», ha demanat el coordinador general i portaveu del grup parlamentari de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, a Marga Prohens. La presidenta de l’executiu ha negat que el seu Govern hagi romput amb els consensos lingüístics, però Apesteguia li ha recordat les mesures ja adoptades per governs del PP com ara l’eliminació de la direcció general de política lingüística, l’eliminació de la garantia del dret a ser atesos en català a la sanitat, la dotació de 750.000 euros l’Oficina de Persecució Lingüística de VOX o l’acabament amb la vehicularitat del català i el requisit del coneixement de la llengua pròpia del país a ajuntaments com Palma, Marratxí i Calvià, «un perill que segueix planant a l’administració de la comunitat autònoma», ha alertat Apesteguia.
A més, Apesteguia també ha retret a Prohens la pretensió d’acabar amb la Fira del Llibre en Català a Menorca, les retallades de les ajudes a entitats com Joves de Mallorca per la Llengua o la posada en marxa de la segregació lingüística a les aules amb un cost de 60 milions d’euros per curs en contra de docents, pedagogs i famílies. «Vostè se sol excusar en el seu pacte amb VOX, però un pacte electoral, fins i tot un programa electoral, és un motiu, però de cap de les maneres és una raó. Una raó és un argument racional, basat en criteris empírics, que justifiquen una mesura. I jo li deman: quina raó hi ha per a la segregació lingüística, o com vostès li vulguin dir?», ha demanat Apesteguia.
En aquest sentit, el coordinador general de MÉS per Mallorca ha explicat que segons l'estudi sobre l’assoliment de la competència educativa en expressió oral en l'avaluació de diagnòstic a 6è d'Educació Primària (curs 2017-18), elaborat per l’Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE), en alumnes d’entre 11 i 12 anys la suma dels nivells acceptable i satisfactori en català oral aconsegueix el 54,7%, mentre que la del castellà arriba al 74,6%: 20 punts de diferència. «La seva conclusió és que hem de llevar hores de català? A vostè li sembla que això és un argument racional?», ha demanat Apesteguia.
«Senyora presidenta, abandoni els pactes que la duen pel camí del 'bauzanisme' i torni als grans consensos lingüístics», ha reclamat el coordinador general de MÉS per Mallorca.
