Consens gairebé unànime entre els partits polítics a l'hora d'apel·lar a reformar la política lingüística de Catalunya, però poca concreció en la majoria de qüestions plantejades durant el debat electoral organitzat aquest dijous per la Plataforma per la Llengua. La necessitat que el català es tingui en compte des de totes les polítiques públiques ha estat un dels punts en què més han coincidit les candidatures, però la majoria de qüestions han estat travessades per un fals debat de fons: l'oposició entre exigir requisits lingüístics i sancionar qui no els compleix, o optar per la persuasió i l'amabilitat perquè es faci servir el català i s'evitin les vulneracions de drets.
El debat, que s'emmarca en la campanya 'Vota per la llengua' amb la qual l'entitat vol posar les polítiques lingüístiques al centre de la campanya electoral, ha omplert l'Espai Línia de Barcelona amb més d'una cinquantena d'assistents i més de 300 espectadors ja l'han seguit en línia en algun moment. L'acte, conduït per la directora del diari digital El Món, Sílvia Barroso, ha comptat amb les intervencions d'Esther Niubó (PSC), Francesc Xavier Vila (ERC), Francesc Ten (Junts + Puigdemont per Catalunya), Carles Riera (CUP - Defensem la Terra), Enric Bárcena (Comuns Sumar) i Nacho Martín Blanco (PP).
La defensa de la immersió lingüística ha estat un altre punt de consens, compartit per tothom excepte pel PP, per bé que hi ha hagut poca autocrítica pel que fa a la castellanització de l'escola catalana, denunciada per l'entitat. Només la CUP ha criticat la llei sobre les llengües a l'escola, que, com advertia Plataforma per la Llengua, normalitzava la vehicularitat del castellà, definint-lo com a llengua curricular, i obrint la porta a les institucions espanyoles per fixar un 50 % de castellà a l'escola. El text, que va ser aprovat pel PSC, ERC, Junts per Catalunya i En Comú Podem, ha estat defensat per Francesc Xavier Vila (ERC) i Esther Niubó (PSC). Per a Vila, l'estratègia judicial per respondre a la sentència del 25 % de castellà a l'escola partia de dues premisses («el català com a llengua central de l'escola» i «la voluntat que els centres educatius no siguin un camp de batalla») i, amb aquesta estratègia, «s'ha aconseguit que la sentència no s'apliqui de manera generalitzada». Per a Niubó, "la llei del 2022 garanteix la no politització de la llengua a l'escola, la no separació d'infants per raó de llengua i que el català continuï sent llengua vehicular i compartida en l'àmbit de l'escola». Més enllà dels adjectius, però, la mateixa Niubó reconeixia durant el debat que aposten per una «escola en català, però no només en català» i que defensen la immersió perquè «és el que permet que els infants surtin de l'escola sabent les dues llengües oficials». Per a Carles Riera, de la CUP, «la llei no ha servit, perquè els tribunals continuen forçant les escoles a introduir el 25 % de castellà a les aules, i perquè ha normalitzat la vehicularitat del castellà».
Malgrat la sentència, per a la CUP, «el retrocés del català a l'escola es deu sobretot al fet que els successius governs no han aplicat la immersió com calia, i a això s'hi ha afegit després l'ofensiva judicial espanyola». Francesc Ten, de Junts, ha compartit que cal «reforçar l'aplicació de la llei, perquè la vehicularitat del català ha fallat» i ha defensat que cal «que la inspecció actuï per fer-la complir" i «formar els docents en tècniques d'immersió». Tot i això, ha rebutjat fer autocrítica i ha apostat per mirar al futur: «No hem de jugar al pim-pam-pum del retrovisor». Francesc Xavier Vila, d'ERC, ha apostat per reformar el model educatiu perquè «ara l'escola és molt més horitzontal, i hem de fer que el català es pugui aprendre de manera més horitzontal».
Pel que fa a propostes concretes en l'àmbit educatiu, Enric Bárcena, de Comuns Sumar, ha apostat per incrementar els recursos per als plans lingüístics de centre, com també ho ha defensat Niubó (PSC), a més d'apostar per les biblioteques escolars i, com ERC, per les aules d'acollida. Bárcena també ha fet una crida a reforçar el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), que, segons Niubó (PSC), «té marge de millora», i Ten (Junts) ha defensat que cal rellançar-lo perquè ofereixi cursos de català per a les associacions de famílies d'alumnes als centres escolars dels seus fills.
La importància de la transversalitat de les polítiques lingüístiques
Tots els partits polítics (a excepció del PP, que no n'ha dit res) han defensat durant el debat que la llengua s'ha de tenir en compte de manera transversal en totes les polítiques, però han diferit en la posició que ha d'ocupar l'àrea dins de l'organigrama de govern. Niubó ha evitat fer sang amb l'actual executiu i li ha reconegut que s'ha posat les piles amb la llengua, que ha passat de direcció general a secretaria, després de «10 anys que no han estat a l'alçada de les polítiques de foment del català». Per a Niubó (PSC) i per a Ten (Junts), la secretaria de política lingüística ha de passar del departament de Cultura a dependre del de Presidència per «projectar l'acció en totes les polítiques del govern», com ha dit Niubó. Per a ERC i la CUP, en canvi, cal que la llengua tingui una conselleria pròpia. Segons Francesc Xavier Vila, «des d'una conselleria, ets al millor lloc per conèixer les polítiques de tots els departaments i per recordar-los que cal aquest punt de vista lingüístic a tot arreu». Per a Carles Riera, de la CUP, a més, cal que aquesta conselleria pròpia tingui com a mínim un 0,5 % del pressupost total del govern. Tant el PSC com Comuns Sumar han apel·lat al «consens» per fer polítiques lingüístiques i Junts ha lamentat que les 100 mesures de foment de la llengua presentades pel govern el 2022 fossin «només del govern, i no del Parlament».
Requisit lingüístic per als treballadors públics, sancions per a qui no compleix el Codi de consum o persecució de les discriminacions per raó de llengua
Una de les qüestions que solen aparèixer en els debats sobre polítiques lingüístiques també ha travessat molts dels punts de l'acte organitzat per Plataforma per la Llengua: la necessitat de les obligacions i les sancions per fer complir la llei, un debat que per a l'entitat és absurd, atès que no es planteja a l'hora de fer complir altres lleis i, en canvi, se sol fer servir per contribuir a reduir l'ús social del català.
Pel que fa a les sancions per fer complir els aspectes lingüístics del Codi de consum de Catalunya, ERC, Junts i la CUP s'hi han mostrat a favor, mentre que els Comuns han fet molt èmfasi en «no fer recaure la sanció en la precarietat dels treballadors» i en «no fer-ho repercutir en els més febles». Pel que fa al PP, Nacho Martín Blanco ha defensat que «la manera de fer complir el Codi de consum no és a través de la coerció ni de la sanció», i ha apostat per la «persuasió». També el PSC ha dit que no creu gaire «en les polítiques coercitives», però ha admès la possibilitat de sancionar qui no compleixi la llei sempre que sigui «en casos extrems» i «per a grans empreses». Els partits partidaris d'aplicar sancions també han aclarit, però, que les sancions no són l'única política a dur a terme: Francesc Xavier Vila, d'ERC, ha defensat que cal «dialogar amb les parts, facilitar-los que compleixin la normativa i finalment sancionar». En l'àmbit de consum, per cert, Junts, la CUP, ERC i el PSC s'han mostrat partidaris de regular els drets lingüístics en l'àmbit del consum digital mentre que Enric Bárcena, de Comuns Sumar, ha defensat «no posar-nos més pressió», però forçar les empreses que es vulguin presentar a concursos públics a incloure el català en l'àmbit digital.
Pel que fa a l'exigència d'un nivell de català per als treballadors públics, l'esquema s'ha repetit. Francesc Ten (Junts) ha recordat que el català l'han de saber parlar tant els professionals de l'administració catalana com els de l'administració espanyola que treballen a Catalunya, i Francesc Xavier Vila (ERC) ha apostat per modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) perquè les llengües oficials de l'Estat espanyol diferents de la castellana també puntuïn. Així mateix, Vila també ha defensat que cal formar lingüísticament els estudiants de Medicina de fora de Catalunya que estudien a les facultats catalanes i els professionals que hi fan el MIR. Per a Comuns Sumar, «cal entendre que el problema del nivell de català entre els professionals sanitaris es deu al fet que la precarietat força els sanitaris formats aquí a anar-se'n i a contractar treballadors que no saben la llengua» i ha reclamat que s'acabi amb aquesta «precarietat». El PSC ha fugit d'estudi mentre que el PP ha reiterat que «tot i la preocupació perquè tothom pugui ser atès en la seva llengua, ens hem d'acostar a la qüestió des de la persuasió i des del reconeixement».
Finalment, pel que fa a les discriminacions per raó de llengua, Junts i la CUP han apostat perquè el govern confronti més les discriminacions i les sancioni, mentre que ERC ha defensat que «la catalanofòbia creix perquè hi ha partits que creuen que això no s'ha de penalitzar» i, en paral·lel, també ha considerat prioritari «difondre discursos que facin entendre als discriminadors que el que fan és una discriminació». Per a Comuns Sumar, «les discriminacions lingüístiques existeixen, però no s'han de barrejar amb la manca de garantia dels drets lingüístics», i per al PSC, la catalanofòbia «no és generalitzada, però l'ascens de l'extrema dreta no hi ajuda i fa recular la llengua», mentre que «la polarització política i els debats divisoris han anat en detriment de la defensa de la llengua i del que volem aconseguir». Per la seva banda, el PP també ha defensat que «no hi ha un fenomen generalitzat de catalanofòbia» i ha reclamat que «les administracions públiques promocionin el respecte pels usos lingüístics de la ciutadania».
Abans de les eleccions de Catalunya, la Plataforma per la Llengua publicarà una anàlisi dels programes electorals
La Plataforma per la Llengua va donar als partits l'oportunitat d'explicar-se, i els pròxims dies, com ha fet en comicis anteriors, publicarà una anàlisi de les propostes que han inclòs als programes electorals en matèria de llengua. Amb el debat i l'anàlisi, l'entitat considera que la ciutadania ja té més elements per valorar quins són els compromisos de cada partit amb la llengua i anima tothom a votar amb consciència lingüística.
Que si no han de mirar enrere, que si les coses s'han fet bé, que si, contràriament amb la resta de lleis, les de normalització lingüística no s'han de fer complir.
Un cúmul de despropòsits.
Com ha de millorar la situació si encara no han dit: fins ara ho hem fet fatal. I el PSOE i Comuns no sé ni com s'atreveixen a anar aquest tipus de debats mentre no aturen d'atiar la catalanofòbia. És tan gros que sembla que ho fan aposta per facilitar el vot pels partits catalans sense que se'ls requereixi res més que no ser uns catalanòfobs rematats.