Plataforma per la Llengua ha denunciat que el govern espanyol ha mentit en una resposta parlamentària quan ha afirmat que «pràcticament la totalitat» de les seves pàgines web són en català i que «en la majoria dels casos» la traducció és «a diversos nivells». L'executiu central ho ha expressat en resposta a una pregunta parlamentària del diputat d'Esquerra Republicana Francesc-Marc Álvaro, que demanava explicacions per la discriminació general del català en la normativa estatal, arran d'un dels informes anuals de discriminacions de Plataforma per la Llengua.

L'entitat ha denunciat que no només el govern espanyol ha evitat respondre les preguntes concretes plantejades per Álvaro, sinó que «la informació en relació amb la llengua dels webs és falsa». Com la mateixa entitat ha publicat, només el 29,6% de les pàgines tenien, aquest 2023, versió en català, i la meitat (54,0%) la tenien amb una traducció residual.

El diputat al Congrés dels Diputats Francesc-Marc Álvaro va formular, el passat 8 de febrer, una pregunta parlamentària per escrit al govern central en què li demanava si preparava cap iniciativa «per posar fi a la discriminació legislativa a favor del castellà i en contra del català». El diputat també demanava explicacions per la política del govern central «de promoure el castellà exclusivament o de manera molt privilegiada».

Álvaro feia referència a una nota publicada per Plataforma per la Llengua que explicava que les institucions generals espanyoles i les europees havien aprovat 42 noves normes lingüísticament discriminatòries el tercer trimestre del 2023, i 192 al llarg de l'any. La resposta oficial del govern de Pedro Sánchez va evitar contestar directament les preguntes d'Álvaro i es va centrar en la qüestió específica de la situació lingüística de les pàgines web de l'administració estatal. Sobre aquesta qüestió, segons la Plataforma, «el govern espanyol feia afirmacions falses».

La resposta a Álvaro començava explicant que el Sisè Informe de compliment del Regne d'Espanya (2017 - 2021) de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries recollia «totes les actuacions en matèria de llengües cooficials i llengües minoritàries per les autoritats espanyoles en els darrers anys». Tot seguit, el govern espanyol suggeria al diputat que demanés un informe al Ministeri de Cultura.

Després, li recordava que, segons la llei del procediment administratiu, els ciutadans poden fer servir «les llengües oficials al territori de la seva comunitat autònoma», ignorant que amb això confirmen «que la normativa actual és discriminatòria». Finalment, segons Plataforma Per la Llengua, la resposta presentava, sense justificació, «una imatge molt positiva del grau d'implantació de les llengües oficials diferents del castellà en els portals web oficials de l'Estat».

La «informació falsa» del Govern espanyol

Segons la resposta del govern espanyol, emesa l'11 de març, «en l'actualitat, pràcticament la totalitat de pàgines en xarxa i seus electròniques dels ministeris i organismes públics vinculats o dependents de l'Administració General de l'Estat disposen de traducció a diverses llengües oficials de l'Estat. El contingut es troba traduït, en la majoria dels casos, a diversos nivells».

Plataforma per la Llengua realitza periòdicament observacions del grau de presència del català en els portals web d'aquestes institucions i organismes. Segons han explicat, des del 2017, la situació «no ha canviat substantivament: gairebé un de cada tres portals ofereixen una versió en català, dels quals més de la meitat només tenen traduïts alguns menús estàtics de la primera o les primeres pàgines de navegació, o algunes informacions fixes», fet que Plataforma per la Llengua anomena una presència «residual» del català.

Segons les dades de l'entitat, l'any 2023, només el 29,6% dels portals de l'Administració central espanyola i dels seus òrgans dependents tenien versió en català. El 54,0% d'aquests portals tenien una versió en català residual; el 43,2%, una versió parcialment en català, i tan sols el 2,9%, una versió plenament operativa en català. A més, segons la Plataforma cal destacar que el 71,9% de les pàgines amb continguts en català contenien faltes i barreges lingüístiques amb el castellà, i el 42,9% practicaven «el secessionisme lingüístic» (oferien versions diferenciades en «català» i en «valencià»).

L'estudi de Plataforma per la Llengua incloïa les pàgines web de 64 federacions esportives estatals, entitats privades d'utilitat pública que, segons el Reial Decret 1835/1991, es troben «sota la coordinació i tutela del Consell Superior d'Esports», un organisme públic. Fins i tot si no es tenen en compte aquestes entitats, però, el català «és molt lluny» de ser present en «pràcticament la totalitat» dels webs estatals: en aquest supòsit, només el 33,5% d'aquests portals ofereixen una versió en català.

La resposta del govern espanyol concedia a Álvaro que «per descomptat, sempre hi ha marge de millora», i preveia que en el futur, la implementació de la intel·ligència artificial en els portals de l'Administració «facilitarà l'atenció en les llengües oficials diferents del castellà». Plataforma per la Llengua ha assegurat que continuarà realitzant «observacions de la situació del català en aquest àmbit i pressionant el Govern estatal i els nostres representants polítics al Congrés espanyol de Diputats per tal que aquestes millores esdevinguin una realitat».