nubes dispersas
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
10°

Què valen les nostres dades personals a internet?

09-01-2020

Les dades personals de què disposen les plataformes i xarxes socials que fem servir tenen un valor quantificable. Ho posen de manifest operacions com la que va dur a terme Facebook fa cinc anys, quan va comprar l'aplicació WhatsApp per més de 21.800 milions de dòlars, o la que havia fet Google alguns anys abans, quan va adquirir YouTube per 1.650 milions de dòlars. Segons els experts,Facebook i Google no van pagar aquestes quantitatsper l'estructura tecnològica d'aquestes plataformes: «el que realment tenia valor era el nombre d'usuaris que hi havia darrere», explica Eduard Blasi, professor del postgrau de Protecció de Dades de la UOC.

No hi ha xifres oficials respecte del valor exacte de totes les dades personals que circulen per internet, però algunes recerques —com la que va dur a terme fa dos anys la companyia britànica Experian— han revelat que un perfil global que inclogui les dades financeres d'una persona, les d'accés al seu compte de PayPal i Amazon i les dels seus perfils en xarxes socials es pot vendre en l'anomenat web fosc (dark web), el mercat negre d'internet, per 870 euros. «La realitat és que tot té un preu, fins i tot a internet», afirma Blasi. «De vegades cometem l'error de pensar que, per exemple, una aplicació o un programari ha de ser gratuït pel simple fet de ser intangible, sense considerar els costos que hi ha darrere de servidors, estructura tècnica, personal que actualitza els sistemes, etc. La realitat és que en l'ecosistema d'internet si no paguem directament un producte l'acabem pagant indirectament amb les nostres dades o, fins i tot, metadades. La creença que tot és gratuït és una utopia», explica.

Segons el parer dels especialistes, els productes i serveis d'internet haurien de ser més transparents. Això va ser el motiu pel qual el maig de 2018 es va començar a aplicar el nou Reglament de protecció de dades de la UE. En aquell moment, el 71% dels europeus ja compartia les seves dades personals a internet, però només un 15% considerava que tenia el control d'aquesta informació, segons la Comissió Europea. «El que cerca la legislació a l'hora de regular la protecció de dades és, en definitiva, donar poder de control i disposició de les dades a l'usuari, de manera que tingui la possibilitat de saber exactament quines dades té a cada lloc i pugui retirar les que consideri oportunes en qualsevol moment. A la pràctica, però, tenir el control absolut de les dades és molt difícil, especialment en les plataformes gratuïtes. No obstant això, la incorporació dels principis de privacitat en el disseny i per defecte del nou reglament europeu facilitarà, sens dubte, que l'usuari recuperi aquest control sobre les pròpies dades», afirma el professor Eduard Blasi.

Les dades: la força de la publicitat i la revolució digital

Per què són essencials les nostres dades? Per a Sergio de Juan-Creix, professor de Dret del grau de Comunicació de la UOC i expert en dret digital, les dades personals són «la gasolina del segle xxi. Per una banda, la publicitat digital s'ha sofisticat amb l'anàlisi del perfil dels usuaris i permet teledirigir publicitat a un públic específic per a fer-la més efectiva —i no hem d'oblidar que la publicitat és la punta de llança de la societat de consum del món occidental. De l'altra, la revolució digital necessita l'intercanvi de dades per a funcionar, ja que sense aquestes dades serà impossible crear ciutats més sostenibles o engegar el cotxe autònom, a més d'afrontar el repte de la intel·ligència artificial», explica.

Per això, considera que és necessari que els usuaris tenguin un control més gran de les seves dades per a prendre decisions informades i que puguin ser partícips tant dels beneficis de la publicitat i de la revolució digital. «Si una gran empresa s'enriqueix amb les meves dades, és lògic que vulgui una part dels beneficis o, almenys, rebre algun servei o avantatge a canvi. De la mateixa manera que si s'utilitzen les meves dades per a un projecte de sostenibilitat a la meva ciutat, m'agradaria tenir-ne constància per a poder participar amb consciència i no tenir la sensació de ser espiat, com ha passat recentment amb l'estudi sobre mobilitat que ha portat a terme l'INE», assenyala Sergio de Juan-Creix.

Europa diu no a convertir les dades en una mercaderia

No obstant això, el Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD), organisme europeu independent compost per representants de les autoritats nacionals de protecció de dades i del Supervisor Europeu de Protecció de Dades, s'ha mostrat contrari al fet que les dades personals es puguin convertir una mercaderia subjecta al comerç, atès que és un dret fonamental. Segons el professor Sergio de Juan-Creix, aquesta opinió no encaixa amb la realitat actual. «És inqüestionable que les dades tenen valor econòmic, n'hi ha prou de fixar-se en el fet que les principals empreses del món s'alimenten de dades, mentre que els usuaris no ens en podem beneficiar. A més, el fet que sigui un dret fonamental no hauria de bloquejar la possibilitat que tinguessin un vessant patrimonial: és el que ocorre, per exemple, amb els drets d'imatge, que també són un dret fonamental», assenyala.

Per a revertir la situació, la solució exigiria empoderar els usuaris: s'hauria d'informar els usuaris perquè poguessin decidir participar o no en una determinada iniciativa que impliqui el tractament de les seves dades personals, i fins i tot tenir l'opció de poder rebre una contraprestació per això. «Es tracta d'empoderar el ciutadà simplement perquè estigui informat, perquè no sempre es requereix el seu consentiment», explica Sergio de Juan-Creix. «L'objectiu és fer una societat més justa, més informada i més col·laborativa en la qual totes les parts, inclòs el conjunt de la societat, guanyin», conclou el professor.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris