cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 26°
27°

El 81 % dels nadons té presència a la xarxa abans de fer sis mesos

Luke Michael / Unsplash

16-08-2019

El control sobre l'ús de qualsevol contingut pujat a una web, un blog o xarxes socials es perd un cop publicat aquest contingut. I qualsevol contingut inclou textos, comentaris o opinions i, per descomptat, fotografies i vídeos. En el cas concret del material gràfic, els experts adverteixen d'un fenomen que ja es coneix com a oversharing o sharenting i que fa referència al fet que els pares sobreexposen els fills menors especialment a les xarxes socials Instagram i Facebook.

El 81 % dels menors de 6 mesos té presència a internet

Una enquesta elaborada per la firma de seguretat informàtica AVG a 10 països, entre els quals hi ha l'Estat espanyol, recull que el 23 % dels infants té presència en línia fins i tot abans de néixer perquè els seus pares publiquen imatges de les ecografies durant l'embaràs. El percentatge es dispara ràpidament, fins al punt que el 81% és a internet abans de fer 6 mesos. La xifra continua augmentant els primers anys de la infància.

Al Regne Unit, per exemple, segons un estudi publicat per la companyia Nominet, els pares publiquen en xarxes socials cada any entorn de 200 fotografies dels seus fills menors de 5 anys. Això vol dir que abans de fer els 5, circularan 1.000 imatges de cada un d'aquests menuts. El repertori és variat: nadons que dormen plàcidament, xipollegen al bany, estrenen orinal, juguen alegres al parc i mostren una infinitat de vivències encantadores per als pares, però perilloses per als menors per diversos motius.

Silvia Martínez, directora del màster universitari de Social Media: Gestió i Estratègia de la UOC, també ho adverteix: «Es pressuposa que els pares són els principals interessats a garantir i protegir la imatge dels fills i que buscaran el seu benestar per sobre de tot. En la presa de decisió abans de publicar imatges, la protecció de l'interès superior del menor i dels seus drets individuals hauria de prevaler per sobre d'altres interessos. No obstant això, quan els pares comparteixen fotografies dels fills a les xarxes socials, especialment si són menors, poden no ser conscients dels riscos que això comporta».

Quan el que és privat es fa públic

«Moltes vegades, els pares pensen que l'exposició que fan d'aquestes imatges queda limitada al cercle dels seus coneguts directes, però l'abast pot ser molt més ampli», diu Silvia Martínez, també membre del Grup de Recerca en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment (GAME). «En primer lloc —continua l'experta—, la majoria manté un perfil públic a les xarxes, de manera que aquesta imatge podria ser vista per qualsevol usuari. D'altra banda, encara que els pares hagin limitat l'exposició del perfil fent-lo privat, de vegades els mateixos coneguts o familiars comparteixen aquestes imatges que els han arribat per les xarxes (fins i tot sense disposar d'una autorització per a fer-ho), de manera que amplien aquest abast que pot arribar a tenir la fotografia».

Què hi diuen les mateixes xarxes socials? «En publicar continguts en plataformes tecnològiques com les que constitueixen els mitjans socials cedim a aquestes empreses certs drets sobre l'ús d'aquests continguts i sobre el tractament de la informació que continguin», diu Silvia Martínez. Per a posar un exemple, les condicions de servei de Facebook, en l'apartat «Els permisos que ens atorgues», especifiquen això: «Tu ets el propietari del contingut que crees i comparteixes a Facebook i la resta de productes de Facebook [Instagram n'és un]. Cap de les disposicions d'aquestes condicions et priva dels drets que tens en relació amb el teu contingut».

L'epígraf es refereix als drets de propietat intel·lectual, que sempre són de la persona que puja la publicació. Ara bé, si es continua llegint, comencen els matisos. «Si comparteixes una foto a Facebook, ens dones permís per a emmagatzemar-la, copiar-la i compartir-la amb altres persones (tenint en compte la teva configuració). […] Tens l'opció de terminar aquesta llicència en qualsevol moment; per a fer-ho, només has d'eliminar el contingut o el compte. [...], el contingut que eliminis podria continuar apareixent si l'has compartit amb altres persones i aquestes no l'han eliminat».

Un altre dels riscos de publicar fotografies de menors és que es poden utilitzar com a material pornogràfic a escala mundial per mitjà, per exemple, de l'extracció de la imatge dels genitals dels menors quan es mostren nus. També poden convertir els infants en possibles víctimes de la pornografia infantil mitjançant la substitució, amb aplicacions i tractament informàtic.

«M'agradaria donar la benvinguda al meu fill...», però no era el seu fill

El 4 de desembre de 2018 es va publicar una notícia al Wall Street Journal que va alertar d'un altre dels perills de la sobreexposició dels fills o sharenting: la usurpació d'identitat. «M'agradaria donar la benvinguda al món al meu fill. La mare i l'oncle Maddox t'estimen molt, Artie», deia la presentació en societat d'Arthur Lance Maddox Parker, acompanyada de la foto d'un nadó adormit plàcidament. Però va resultar que l'Arthur no era l'Arthur.

Emory Keller-Kurysh, una dona de 33 anys del Canadà, era la mare real del nadó (que, per cert, era una nena). Havia fet la foto dos anys abans amb el seu mòbil a l'habitació de l'hospital després de donar a llum i l'havia publicada al seu perfil públic d'Instagram. Afortunadament, a aquesta mare li va arribar la prova que la imatge de la seva filla circulava com si fos el nadó d'una altra dona i va alertar Facebook Inc., propietària d'Instagram. La companyia va tancar el compte de la mare que havia robat la identitat de la menor perquè violava els termes de servei de la xarxa social. Al seu torn, la mare real va canviar el seu perfil a privat perquè només les persones que ella aprovés poguessin veure les fotos de la nena.

Davant de casos com aquest, l'experta en comunicació digital i xarxes socials de la UOC adverteix això: «Compartir continguts i narrar cada avenç i assoliment que els fills aconsegueixen, comentar-ne els gustos i les preferències, indicar els llocs que visiten o mostrar espais tan privats com les seves habitacions poden, a més, desencadenar perills més grans. Totes aquestes dades ofereixen molta informació a tercers que poden aprofitar-la per a intentar actuar amb finalitats delictives o atemptar contra la integritat d'aquests fills i tot».

En difondre la infància dels fills n'imprimim les primeres empremtes digitals. Silvia Martínez ho explica: «En publicar aquestes fotografies, es contribueix a crear una identitat amb la qual la persona interessada, en aquest cas el fill o la filla, pot no sentir-se representada o còmoda, i acabar fins i tot sentint-se avergonyida per certes situacions o informació molt personal que es pot arribar a mostrar en aquestes imatges».

L'estudi Not at the dinner table: parents and children's perspectives on family technology rules, elaborat per les universitats de San Francisco i Michigan, aporta dades sobre aquest punt: «El 56% dels pares comparteix informació potencialment vergonyosa dels fills, el 51% dona dades amb què es poden localitzar i un 27% penja fotos directament inapropiades».

Les conseqüències? Augmenta el risc que es converteixin en blanc de burles i de patir assetjament o ciberassetjament, o que les imatges siguin mal utilitzades per altres amb l'impacte consegüent en l'autoestima, la reputació i les relacions socials. «Per això —diu Silvia Martínez—, el consentiment o l'autorització per a pujar a xarxes socials fotografies de tercers s'hauria de sol·licitar sempre, i això també s'hauria d'aplicar als pares quan volen publicar imatges dels fills. Tot i ser titulars de la pàtria potestat o tutela i tenir el poder de decisió, preguntar al menor abans de publicar una fotografia seva els permetrà intervenir en la identitat digital que es pugui anar construint d'ell o ella».

Què diu la llei a l'Estat espanyol?

«La legislació avança en matèria de protecció de l'anomenat dret de l'oblit. Així, la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals inclou una menció específica a l'exercici d'aquest dret quan terceres persones hagin pujat informació respecte de menors en xarxes socials.

L'apartat 3 de l'article 94 sobre el dret de l'oblit en serveis de xarxes socials i serveis equivalents recull aquesta disposició: «En cas que el dret l'exerceixi una persona afectada respecte de dades que hagin estat facilitades al servei, per ell o per terceres persones, durant la seva minoria d'edat, el prestador les ha de suprimir sense dilació simplement amb la sol·licitud», i això sense necessitat que concorrin altres circumstàncies com les esmentades en altres supòsits previstos en aquest mateix article.

Evidentment, abans de recórrer a la llei, «és especialment important potenciar una educació que faciliti un ús conscient i responsable d'espais de comunicació com els mitjans socials. Això implica disposar de més coneixement i, sobretot, comprensió de les condicions d'ús i polítiques de privacitat que presenten aquestes plataformes, però també aprofundir en l'abast de la informació que es publica i en els riscos potencials que es poden derivar de l'ús que en facin altres usuaris», conclou Silvia Martínez.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris