nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 16°
19°

La tecnologia converteix els festivals de música en grans fonts de dades

Call Super - Sonar Club

18-07-2019

Aquest dijous comença el Sónar, un dels grans festivals de música que tenen lloc a Barcelona. L'any passat va acollir 126.000 assistents, entre els quals es varen distribuir, segons les dades de l'empresa proveïdora, uns 60.000 braçalets per a fer pagaments sense efectiu basats en tecnologia d'identificació per radiofreqüència (RFID, radio frequency identification).

L'opció d'associar el braçalet a un número de compte corrent i pagar sense fer servir targetes de crèdit ni efectiu, implantada a festivals com el Sónar o el Cruïlla des del 2015, pot fer que els usuaris gastin un 15 % més, segons dades d'empreses del sector.

El negoci de la música en directe va creixent i, segons un informe de PwC, s'estima que a escala mundial els ingressos dels concerts arribaran a 31.000 milions de dòlars el 2022, dels quals 24.000 correspondran a la venda d'entrades.

Però a més dels beneficis directes per la venda d'entrades, begudes i marxandatge, els festivals també poden obtenir una informació valuosa sobre els seus clients basada en les dades del que consumeixen, per on es mouen i les seves preferències durant l'esdeveniment, gràcies a l'ús de diverses tecnologies.

«Si s'instal·len els sistemes adequats, un braçalet RFID pot identificar una persona quan passa per un espai determinat, com ara una porta d'accés», explica el catedràtic dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC Xavier Vilajosana.

Aquesta funcionalitat fa que alguns festivals, com el de Coachella, als Estats Units, el facin servir per a donar accés al recinte. A més, si s'instal·len lectors a les zones de pas, es pot identificar també les persones que es mouen entre diferents zones. «Només funciona en un rang d'uns deu metres, per la qual cosa serveix per a registrar el pas per un lloc en concret, prop d'on se situa el lector», explica Vilajosana, que és investigador principal del grup de recerca WiNE de la UOC.

Entre els avantatges d'aquesta tecnologia d'alimentació passiva electrònica, hi ha un cost reduït i l'autonomia energètica, segons Vilajosana: «Els braçalets contenen una mena d'etiqueta, que integra un xip amb un identificador únic i una petita antena. No necessiten bateria per a funcionar, ja que quan un lector els envia una ona electromagnètica, l'etiqueta la capta i l'ona es transforma en energia. Aleshores el xip, per mitjà de l'antena, envia la informació de l'identificador únic al lector», explica.

El wifi i les aplicacions, altres portes per a les dades

La connexió dels usuaris a una xarxa wifi privada també pot permetre saber on són en un moment determinat. «Les xarxes wifi són integrades per diferents routers, que donen cobertura a una zona d'entre 30 i 40 metres, i es pot saber quins telèfons hi ha connectats a cada punt d'accés», explica Vilajosana.

Aquesta tecnologia també permetria, si s'instal·len els sistemes necessaris, afinar encara més la precisió d'aquesta posició: «Es poden obtenir dades de la distància a un router a partir de la potència amb què es capta el senyal de cada telèfon. Hi ha una relació no lineal entre la distància i la potència que ja és estudiada i que faria possible obtenir aquesta informació».

A més, les aplicacions dels festivals poden incloure també la possibilitat de la geolocalització via GPS: «És una opció poc fiable per a saber la posició exacta en un espai interior, però sí que permet un posicionament acurat quan es tracta d'espais oberts», explica Vilajosana.

Dades que alimenten el negoci per mitjà de la personalització

El fet de saber, per exemple, en quins espais del festival ha estat l'usuari en un moment determinat, a quins concerts ha assistit o què ha consumit permet complementar les dades que els usuaris cedeixen als festivals de manera directa.

«Sigui en el moment de comprar el tiquet, vincular el braçalet RFID al seu usuari i número de compte, connectar-se al wifi o baixar l'aplicació, hi ha molts moments en què un client d'un festival pot ser que cedeixi dades personals a l'empresa organitzadora, igual que passa en la prestació de serveis digitals en altres tipus d'activitats», explica Vilajosana.

Amb aquesta informació, festivals com el Cruïlla ja ofereixen serveis personalitzats, com ara convidar a pastís i cava els assistents que celebren l'aniversari o fer un descompte als que hi han assistit en edicions anteriors. Conèixer l'activitat dels clients també permet als festivals fer propostes als patrocinadors que els garanteixin més visibilitat o més interacció amb els assistents.

El requisit de cedir les dades, una qüestió que cal debatre

L'acceptació del client a l'hora de cedir les dades és imprescindible per a fer-ne aquest tractament, però segons Vilajosana, en la nostra societat, a diferència d'altres països, l'actitud dels usuaris és poc exigent en aquest sentit. «Amb la digitalització cada vegada més exposem la nostra informació, i no som conscients ni exigents a l'hora de reclamar que ens emparin les condicions que acceptem per a gaudir d'un servei», opina Vilajosana.

Per al catedràtic, actualment «hi ha poc debat social sobre si el client ha de poder decidir si vol assistir a un acte o gaudir d'uns serveis sense cedir les dades», un debat que Vilajosana considera important perquè «els anys vinents, la societat hauria d'evolucionar cap a un desempoderament dels qui controlen la tecnologia digital».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris