algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Quan la inspiració del llenç es cuina als fogons

Xavier Pellicer, cuiner del restaurant Àbac de Barcelona, transporta de la pintura al plat una trentena de grans obres d'art

El repte és el següent: quin plat gastronòmic inspiraria una obra d'art? El cuiner català Xavier Pellicer ha volgut donar resposta a la pregunta. O millor dit, ha donat 30 respostes a 30 pintures. Fruit d'aquesta reflexió, neix Grans plats per a trenta obres mestres de la pintura (Edicions Galerada). Aquest llibre de receptes, bastant heterodox, s'allunya dels receptaris habituals, però s'emmarca, inevitablement, en la recepta de com fer pasta dels grans xefs mediàtics.

A més, Xavier Pellicer no és un recent aterrat a la sala dels fogons. El seu restaurant, Àbac, és considerat com un membre de la nova cuina catalana, un concepte difús però que crida l'atenció dels cosmopolites barcelonins i els turistes que visiten la Ciutat Comtal.

Juntament amb establiments com l'Alkímia i el Racó de Can Faves, l'Àbac ofereix una cuina de disseny. Els plats aporten experiències que demanaran al comensal dues o tres hores per gaudir-los amb delectació. Les receptes que avui presenta Pellicer són, per ventura, més senzilles. Analitzant les obres de dalt a baix (veure imatges adjuntes), trobam el Jardí de les delícies, de l'holandès Hyernymus Bosch, el Bosch. Aquest retaule ha inspirat Pellicer per crear un plat de percebes, amb verduretes i poma àcida. Les textures i els colors que imprimí el pintor holandès són perceptibles al plat del català.

El següent exemple és les Tres Gràcies (1637), de Peter Paul Rubens. Les nombroses referències a la mitologia de Rubens es presenten aquí en forma d'oda a la bellesa del moment, que era el cos opulent i de bons palpissos. El plat de Pellicer no deixa marge a les interpretacions: Parfait de foie gras amb roses i longan.

En tercer lloc trobam un llenç d'Antoni Tàpies (Barcelona, 1923). El pintor de la matèria és transportat a la cuina de la mà de Pellicer, que el transforma en una crema cremada amb caramel, una textura similar, entre pintura i crema, i el mateix detall de la fletxa.

Seguidament, apareix Francisco Goya, amb la Maja (1795). En una nova picada d'ull a l'erotisme, Pellicer es deixa dur per les hormones i crea unes postres de figues a la papillota. La sinuosa curvatura de la Maja és transformada en la voluptuositat de les figues, arrodonides, lleugerament taronges i de les quals emana un subtil suc.

Finalment, un altre quadre de Francisco Goya, La família de Carles IV (1801), serveix a Pellicer per cuinar un caneló de festes. Petit exercici d'agudesa visual: on són els canelons al retrat de La família de Carles IV?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris