nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
17°

Herència milionària per als prínceps d'Astúries

El menorquí Juan Ignacio Balada Llabrés, monàrquic convençut i gran patriota, sorprèn familiars i amics en deixar el seu llegat a Felip i Letícia. Zarzuela ha de decidir què farà

114348

Juan Ignacio Balada Llabrés.

Juan Ignacio Balada Llabrés, un multimilionari mort en la seva Ciutadella natal el 18 de novembre passat, ha sorprès familiars i amics en llegar l'herència que va acumular en vida als prínceps d'Astúries. La Casa Reial ha de decidir ara si accepta o no la donació, de la qual informà ahir en exclusiva Ultima Hora Menorca. La fortuna de Balada és difícil de quantificar, però es calcula en desenes de milions d'euros. Encara que Zarzuela no confirma la notícia ni la desmenteix, s'ha pogut saber que ja se n'ha fet arribar a la Casa Reial una notificació. Només falta que els serveis jurídics de la reialesa es posin en contacte amb l'advocat barceloní que exerceix de marmessor del testament per conèixer les condicions de la donació i decidir, en conseqüència, si aquesta és acceptada pels hereus de la Corona. "Juan Ignacio era molt monàrquic", relata una de les persones que més temps va passar al seu costat durant les darreres dècades. "Era un patriota que tenia la convicció que el rei representa la unitat d'Espanya". Per això, admet, no s'ha sorprès gens per la seva decisió.

Gran expectació a Ciutadella

La lectura del testament, coneguda la segona setmana de desembre, ha desencadenat una polseguera de rumors a Ciutadella. No obstant això, tan sols ha transcendit des de llavors que Balada ha decidit excloure'n les dues úniques familiars directes que tenia. Ni María del Carmen ni María del Pilar Arregui Llabrés, cosines del difunt residents a Madrid i a les Canàries, respectivament, no han estat beneficiàries del llegat, que també ha deixat al marge el reduït cercle d'amistats que es va guanyar en vida.

Tampoc no deixa res al municipi on va néixer i on conserva nou propietats immobles a nom seu. Els qui el van conèixer retreuen als gestors públics de Ciutadella que, llevat d'honrades excepcions, no es preocupassin aquests últims anys de mantenir certa relació institucional amb l'inversor. Juan Ignacio Balada, que havia cedit l'ús de les instal·lacions de la finca Bini Talaiot a la comunitat salesiana, no va actuar amb el mateix grau de generositat amb l'Ajuntament.

Monàrquic i maçó

Home de caràcter reservat però de gran vivor, Juan Ignacio Balada Llabrés va dedicar gran part de la seva existència a administrar la ingent fortuna que havia heretat dels pares: terrenys i propietats immobiliàries, algunes de gran valor, amb què va fer negocis i inversions especulatives que li van reportar més guanys. "Tot el que tenia ho va multiplicar per cent", calcula una de les seves amistats. A nom seu consten tres habitatges, dos edificis més i cinc extensions de terreny oportunament inscrites en el Registre de la Propietat de Ciutadella. La més coneguda és l'antiga farmàcia Llabrés de les Voltes, que conté elements modernistes de gran valor que li han valgut la recent catalogació com a Bé d'Interès Cultural (BIC).

A l'inici de la dècada va vendre l'antiga fàbrica de gel del Camí de Maó, que havia gestionat, a un grup promotor català que ha erigit al seu lloc un dels majors complexos residencials de la ciutat. Vinculat a moviments maçònics, Balada figura, a més, com a administrador únic de la promotora Adalab SL, amb seu a Barcelona, el capital social de la qual supera els 8 milions d'euros. No obstant això, expliquen que la major part de les seves propietats es gestionen a través de societats mercantils que va crear amb encertades inversions en borsa i immobles a tot el món, a banda de les accions que posseïa, fins i tot en negocis petrolífers. Quan va morir, el marmessor va ordenar canviar el pany de casa seva. Tot és ara a les seves mans.

N'hauran de destinar la meitat a una fundació

La meitat de la ingent herència que Juan Ignacio Balada Llabrés ha llegat a la família reial s'haurà de destinar a l'organització d'una fundació d'interès general. Aquesta és la missió que l'inversor recentment mort encomana en el testament als prínceps d'Astúries, a qui correspondrà gestionar la constitució d'aquesta entitat. L'altre 50% de la fortuna sí que s'adjudica individualment als hereus de la Corona, Felip de Borbó i Letícia Ortiz, com també als vuit néts del rei. Es tracta de la darrera voluntat del milionari ciutadellenc, que ahir va confirmar en tots els sentits a Ultima Hora Menorca la mateixa Casa Reial. Zarzuela va reaccionar a la notícia i va fer una crida a la prudència per valorar-la de manera apropiada, ja que la Casa del Rei entén que "és objectivament bona per als prínceps, però sobretot per als interessos generals de la població, que gràcies a això podrà disposar d'una nova fundació pública". Malgrat això, encara no es pot confirmar oficialment que l'herència és acceptada.

Procés llarg

La Casa Reial assegura que el procés que s'obre després de la notificació de l'herència es presenta "molt llarg". La primera passa consisteix a contactar amb l'advocat català que exerceix de marmessor del testament per quantificar la fortuna real llegada per Balada Llabrés i conèixer en quines condicions de propietat es troba el seu patrimoni. La titularitat d'algunes de les possessions de Balada és compartida amb dues cosines, que ha exclòs de l'herència. La situació en la qual es troba el llegat del multimilionari menorquí, posseïdor possiblement de la major fortuna de l'illa, i la donació del 40% de l'herència als vuit néts del rei, menors d'edat, amenaça de prolongar la transmissió efectiva dels béns.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per ciudadano, fa mes de 11 anys
La última voluntad no escrita de Balada sí se cumplirá.
Este empresario español obviamente no era tonto, y no se le conocen especiales simpatías monárquicas. Se sabe que modificó su testamento a favor de la Familia Real como una ocurrencia de última hora, porque antes tenía otro testamento a favor de una persona que no tenía relación alguna con la Casa Real. Entonces, ¿Por qué hizo así su Testamento? Es un legado no de bienes sino de acción, para que la Familia Real influya en la derogación del Impuesto prehistórico y obsoleto de Sucesiones. Sabía perfectamente que al ser grupo IV en el impuesto de sucesiones le iban a confiscar la herencia, por lo que no iban a recibir ni un euro sus herederos en cualquier caso, así que como el trabajo y esfuerzo de toda su vida (por cierto, por los que ya pagó los impuestos correspondientes) iba a ir a personas no deseadas por él (al Estado) “de perdidos al río”. Su maniobra ha sido muy inteligente y su última voluntad como testador está clara: “que salte a la luz pública su caso, que se hable y se debata esta injusticia en todos los medios de comunicación para que, a través del clamor popular y con la influencia y apoyo de la Casa Real, se presione a los políticos para QUE SE DEROGUE EL IMPUESTO DE SUCESIONES YA; y se acabe de una vez por todas, en particular, con la discriminación que sufren los grupos III y IV de parentesco”.

Valoració:0menosmas
Per ciudadano, fa mes de 11 anys
La familia Real no va a recibir ni un euro, ya que el estado español les confisca la herencia.
Se entiende por confiscar: “penar con privación de bienes, que son asumidos por el fisco”. La Familia Real, en caso de aceptar la herencia, debería pagar más del 100% del importe recibido. Los herederos se encuentran en el grupo IV del impuesto de sucesiones. Eso significa que no tienen ningún tipo de ventaja fiscal por la vivienda habitual, empresa familiar, seguros de vida,… etc. El porcentaje que tendrán que pagar al Gobierno Balear sólo por este impuesto supone hasta el 82% ( 34% x 2 ó 2,4 si el patrimonio preexistente de los herederos supera los 4 millones de euros). Además tendrán que pagar las plusvalías al Ayuntamiento donde estén los bienes inmuebles heredados, lo que puede suponer otro 20%, ya que tampoco tienen beneficios fiscales al ser grupo IV. Y sumando los gastos de abogados, notarios, gestoría, registros, tasas, etc, a la Familia Real no les va a llegar ni un euro, todo se lo queda el Estado. Si, por el contrario, deciden no aceptar la herencia tampoco recibirán ni un euro del legado, obviamente.

Valoració:3menosmas
Per supermegahipermallorqui, fa mes de 11 anys
que li facin sa cirugia a aquest de Pollença, quines festes de besties, que fan per aqui, bregues , renous i fer mal , quina cultura.
Valoració:-1menosmas
Per fogater, fa mes de 11 anys
Crec que la millor solució seria que els prínceps acceptassin l'herència i se n'anassin a viure a les Maldives, és a dir, que abdicassin i se dedicassin a la bona vida dels destronats o dels pretendents. Si fos príncep i m'hagués tocat aquesta herència, seria el que jo faria.
Valoració:4menosmas
Per Solucions, fa mes de 11 anys
ISD,
Els prínceps poden fer donació als ciutadallencs, o no?
Torn a repetir que veurem fins a on arriba la seva generositat.

Valoració:3menosmas
Per republicà, fa mes de 11 anys
Que l'acceptin, que l'acceptin...!!!

Serà una altra passa cap a la repùblica.
Valoració:3menosmas
Per astorat, fa mes de 11 anys
Jo flip...en colors, en blanc i negre, i en 3D...de ver...
Valoració:3menosmas
Per Menorquí, fa mes de 11 anys
Nois ni tots els Balears som botiflers/llepons ni tots els Catalans son defensors de la llengua i la terra.Misèries, per desgracia, n'hi ha a tot arreu. Per tan, estimat amic, si vols expropiar alguna cosa comença per casa teva que a les Balears ja tenim els nostres mals de cap.


Salut!
Valoració:-2menosmas
Per Independència i Socialisme !!*!!, fa mes de 11 anys
En fi, una mostra més del caràcter botifler dels pobles balears. En tot cas, quan aconseguirem la indepedència, expropiarem totes les possessions monàrquiques i aristocràtiques a Balears per repartir-les al poble i problema resolt.
Valoració:7menosmas
Per Joan1, fa mes de 11 anys
Que ens passa? El diari Avui s'ha convertit en un pamflet ultradretà-racista. El Racó Català també. Anglada esta fent furor al principat. Mireu quins comentaris:

Avui
(referent a Vic)
" 01. Em sap greu Haití, tenim altres temes mes importants com el de Vic. És antinatural tenir fills dues persones de diferents races. És antinatural que un negre i una blanca es barregin, o un asiàtic i una negra, o les combinacions que vulguis. De fet a l'Àfrica i a ls països orientals sobretot el Japó tampoc volen que vinguin blancs a barrejar-se amb ells. Són els asiàtics o negres que van d'occidentals els que van d'aquest rollo. Estic en contra del mestissatge.Jo prefereixo una Catalunya de gent que se senti catalana, i no un país ple de colons. A mi m'és igual d'on sigui la gent que visqui aquí, mentre s'adapti. En cas que siguin d'altres races s'hauria de posar lleis contra el mestissatge, però entre europeus, no hi fa res. La clau és l'adaptació. Visca Catalunya Lliure , reagrupa't
Lluís 15.01.10, 09:54 ""

"" 47. Qualsevol centre hospitalari que detecti un pacient que no està legalment registrat, hauria de donar avís als cossos de seguretat per detenir-lo immediatament i procedir als tràmits per la seva expulsió.
Anna 15.01.10, 10:18 ""

" 42. Lo de Vic és insuficient. Caldria, en tot cas, prohibir l'empadronament a tots els forasters (xarnegos i mestissos inclosos).Els catalans no tenen cap problema amb la major part dels inmigrants europeus o nord-americans. Amb els islàmics, llatins, hispans,negroides (que fan pudor) i colons espanyols arribats als anys 60, és molt més dificil pels prejudicis i la incultura que porten al damunt. Visca Catalunya euorope cultural i fisicament. www.reagrupament.cat
Joan 15.01.10, 09:10 ""

""35 .34, censurat ens uns segons per comportar-se com un ximpanzé sub-europeu neo-franquista. I censurat per il·lustrats catalans. Cosa que, sent un subnormal espanyol, ha de fotre.... pobrets idiotes mesetaris, sempre vomitant feixisme.
Tom Waits15.01.10, 01:10""

"els espanyols, a diferència d'altres cultures, començant per moltes d'africanes, són GENÈTICAMENT racistes, feixistes, xenòfobs, i socialment i culturalment mig-barbàrics. I això ja diu molt sobre quins immigrants ajudaran a crèixer Catalunya i quins no fan més enfonsar-la. Els espanyols són la encarnació de l'odi cap a la diversitat de cultures del planeta Terra."

"27 .Els espanyols son molt semblants als africans del nord, física i mentalment. Els catalans de Catalunya, Pais Valencià, i les Illes no tenen res a veure, nosaltres si que som Europeus física i, sobre tot, mentalment. Son fins i tot pitjor, hem de tenir molta més paciència amb els inmigrants espanyols que amb els àrabs o llatins.""

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris