lluvia ligera
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

La Plataforma per la Llengua condemna l’actitud supremacista de TVE durant el debat del 14-F

180159

La Plataforma per la Llengua condemna la decisió de TVE de conduir en espanyol el debat dels candidats a les eleccions de Catalunya del 14 de febrer, com també l'actitud alliçonadora del presentador, que es va dedicar a fer retrets als candidats que varen optar per expressar-se en català i va pressionar-los reiteradament perquè es passessin a l'espanyol. A més, «d'acord amb l'obsessió habitual que mostra la política espanyola per fragmentar la llengua catalana, els espectadors del País Valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent no varen poder escoltar aquests candidats en versió original», sinó que varen haver de sentir la traducció simultània que varen habilitar en espanyol.

La televisió pública estatal -que els catalanoparlants ajuden a mantenir amb els seus impostos- «va mostrar una actitud que no solament és supremacista sinó que també és contrària a la legislació vigent», han denunciat. La mateixa Constitució espanyola estableix que els mitjans de comunicació estatals han de respectar 'el pluralisme de la societat i de les diverses llengües d'Espanya' i la Llei estatal 17/2006 encomana a la televisió pública la promoció de 'la diversitat lingüística' i el foment de la producció de continguts 'en llengües originàries espanyoles'. Aquesta obligació pluralista va ser ignorada per TVE, que va organitzar un debat en el marc de les eleccions catalanes conduït per un presentador que no sabia català i que «va assetjar els polítics que van exercir el dret a expressar-se en la llengua pròpia del seu país».

El fet que els habitants dels altres territoris de parla catalana haguessin de sentir el doblatge en espanyol de les intervencions que es varen fer en català també representa un incompliment de la diversitat lingüística que l'Estat espanyol està obligat a promoure. A més, aquesta política disgregadora és contrària a l'esperit de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. La Carta explicita que els estats han de 'respectar l'àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixen cap obstacle a la promoció d'aquesta llengua regional o minoritària'.

L'ONG del català valora positivament la decisió dels candidats de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Catalunya en Comú, la Candidatura d'Unitat Popular i el Partit Demòcrata d'expressar-se en català «tot i el context hostil». També comparteix i agraeix les queixes dels treballadors de la divisió que té aquesta televisió a Catalunya, que varen mostrar els seu malestar pel fet que el debat es presentés en espanyol.

Per contra, la Plataforma per la Llengua condemna l'actitud dels partits que varen atacar aquests cinc candidats pel fet d'expressar-se en la seva llengua. Per exemple, el candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va considerar que la seva decisió demostra «odi a Espanya» i Sonia Sierra, diputada del mateix partit, va criticar a Twitter que els «polítics separatistes» utilitzessin el català en un debat «emès a tot Espanya». També a Twitter, Sònia Guerra, diputada del PSC, va titllar la decisió dels cinc candidats esmentats de «provinciana» i «mal educada», i va defensar que l'espanyol serveix per a comunicar-se «amb tot el món».

«Aquesta mena de declaracions reflecteixen una visió discriminatòria de les minories lingüístiques i dibuixen una Espanya que només se sap concebre a si mateixa en castellà. La difusió del discurs catalanòfob a l'Estat espanyol ja va despertar la preocupació del relator de minories de les Nacions Unides, Fernand de Varennes, que el març de l'any passat va publicar un report sobre la situació de les minories a l'estat. Aquest informe, entre altres coses, recomanava l'elaboració d'un pla estratègic estatal per combatre 'totes les formes de racisme, xenofòbia i intolerància', que inclogués campanyes de conscienciació pública per a 'una societat inclusiva composta de moltes cultures, religions i llengües diferents' i que se centrés a 'contrarestar un aparent augment en el discurs de l'odi i la intolerància contra les minories', ha destacat l'ONG del català. La Plataforma per la Llengua ha aportat informació a Varennes en relació amb aquesta qüestió i li ha transmès la seva preocupació per la impunitat amb què alguns càrrecs públics promouen l'odi contra els catalanoparlants.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Llull, fa devers d'un mes

A "mallorquí": en un estat de pandereta com l'espanyol no és difícil estar-hi amargat. Només els qui tenen pensaments de pandereta s'hi poden trobar a gust.
A "Pep": evidentment que no mos agrad Espanya, moltíssim més corrupta que un 3%. La bona educació és aprendre i xerrar la llengua pròpia d'allà on et trobs. Si parlam de practicitat, llavors hauríem de xerrar tots anglès (no castellà). La puresa només existeix en química. I les persones intel·ligents saben que el mallorquí no és una llengua: és un dialecte del català (és a dir, la forma de xerrar català a Mallorca).

Valoració:1menosmas
Per retrasadet, fa devers d'un mes

Macía.- Porque la hablan 600 millones de personas en 22 paises. ¿Y todavía no te habías enterado?

Valoració:0menosmas
Per arg, fa devers d'un mes

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:



"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"




("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)




1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:



"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"



("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)




1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",



http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html




1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."



("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)



1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".



("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:-2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa devers d'un mes

El comentari que comença així: "Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat" ha estat tret de:



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa devers d'un mes

Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)




“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

Valoració:-1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa devers d'un mes

«Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta d’altra cosa més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Els prejudicis no són arguments». Antoni Salvà (1932)




http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:-1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa devers d'un mes

«Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, les Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora. (…) És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de València i per les blaves i assolellades illes Balears». Pere Oliver i Domenge (1916)




http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-1menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa devers d'un mes

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."
(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")




Aquí teniu la proposta de Josep Guia:
https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya?auto=download

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa devers d'un mes

«¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana." Antoni Maria Alcover (1909)




http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Per Pep, fa devers d'un mes

Si no vos agrada Espanya..podeu partir a Andorra, podeu dir que veníu de part den Pujol i a lo millor pillau algo des 3%
Tenc 49 anys, he fet feina a 6 paisos a 3 continents i se xerrar 4 idiomes...lo que pasa que tenc Bona aducacio i som practic, si tu no xerres Mallorqui i podem xerrar amb una altre llengua, lo inteligent es xerra sa Mateixa, lo contrari es de purs, sobre tot es que defensen es catala i no es Mallorqui.

Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris