Conec en Joan Lladonet i és com els seus escrits deixen entreveure:una persona amb molta cultura, però senzill i predica el que fa. Estam avesats a trobar gent que predica el que s'hauria de fer però que ni ells són capaços de complir, en Joan sí. El caracteritza la seva humilitat i senzillesa, qualitats boníssimes en una persona;però Joan, vals molt i ets el mirall en el qual molts ens hi voldríem reflectir. Segueix així, molts t'admiram i envejam el teu estil de vida. Enhorabona per la família que t'ha tocat, la teva dona i tu no ho heu pogut fer millor. Un vell conegut.

Uep Xisca: Gràcies per l'informació. Tens tota la raó en l'exposició que fas, La llàstima és que empris el vidre que empris sempre acabes veient espanyolets per tot arreu. Bona nit.

La cultura i en LLadonet, són la mateixa cosa

Joan amb quina forsa i empenta dediques temps i energies a explicar-nos la vertadera osbcuritat del camí real.Gràcies pel teu escrit i vertadera cultura, ets molt cult i es noten amb les teves lletres.

REtallant la sobirania, tots som catalans, gràcies.

Estic sorpresa, de la magnitut autèntica de les paraules de l'article, és sorprenent com algú s'informa i ens expressa una realitat tan oculta amagada sota l'ala dels historiadoros més grossos, enhorabona Lladonet i gràcies per la informació que ens has donada.

La vita et dona sorpreses, Joan quina lliçó

Si la vida et somriu parla sempre en català. Si estàs trist parla sempre en català, però si no tens cap sentiment d'aquestos és que ets espanyol.

La llengua pròpia del territori que està tan morta com diu en Pere, és per culpa dels propis mallorquins a veure si deixam de tirar floretes a un mateix i aprenem a lluitar pel que és ben nostre, una llengua una vida, una societat una ideologia.

Batua quina filosofa que tenim per aquí dins, paraules d'amor senzilles i tendres...Xisca enhorabona ja pareixes en Bucay.