doctor, me puc axicar o tengo que estar colgada?

- Buenos días abuelita ¿cómo va esa pierna¿ - La cama¿ ¡me hase mucho daño! - Pues no se acueste, abuelita, no se acueste...

Carmeta, no sé on és Tabeira però crec que si tan poc t'agrada el que fem aquí, hauries de mirar de tornar-te-n'hi. Veig que tots els estats "imposen" la seva o les seves llengües als ciutadans que hi viuen. Hem de suposar que necessitam un estat urgentment, perquè així no hi hauria cap polèmica. Ningú se sorprèn de la "imposició" del suec a Suècia, no és ver?

Aquest estiu vaig anar a una terrassa situada a la Badia de Sant Antoni de Portmany, a Eivissa, a menjar una pizza amb les meves filles i uns amics de Palma. Va venir la cambrera, una al·loteta que no parlava res més que l'anglés; ens va donar una carta escrita únicament en aquest idioma, sense dir-nos ni una paraula. Ens vàrem aixecar les set persones que ocupàvem la taula i vàrem anar-nos. Ni es va immutar la cambrera, que segurament no tenia permís de treball i, això segur, mica de formació en hoteleria.

Vaya un argumento sebel li, el de la obligació,... con las imposiciones (a la fuerza, ¿entendés el significado?) unas veces se gana y otras se pierde. ¿Cuál te parece será hoy el resultado? Ahhh, i surt d'Tabeira,... para servir a Dios y a usted.

Un metge cirurgià adscrit a l'Hospital de Can Misses, a Eivissa, va saber què era un croissant en el moment d'anar a operar un amic meu de la bufeta de la fel. Va preguntar-li si havia menjat res, i en contestar-li que "un croissant", el metge li va demanar a l'infermera que li aclarís el què era un croissant. "Un bollito con cuernos" li va dir la al·lota. A més de coneixements lingüístics manca una mica de cultureta.

Els darrers reductes colonials a les Illes són la Sanitat i la Justícia. Allà s'han atrinxerat la part més rància del funcionariat espanyol i es passen per l'engonal lleis i autonomia. Ells volen continuar "essent a Espanya" i de moment ningú els fa posar el mac en terra. Aquest PVJ diu doiets grossos: els catalans tenim dret a esser atesos en la nostra llengua. Una cosa és que jo parli tots els idiomes que vulgui i l'altra és que, per obligació, n'hagi de fer servir un d'aquests dins ca nostra amb un metge o una auxiliar que jo pag.

Jaume, eso ya ocurre sin necesidad de tanta palabrería.

no se demana ni més ni manco... Només que t'entenguin! tan difícil és?

vaya artículo paranoico. y bastante grave es que alguien no sepa castellano como para hablar de cuestiones de salud, que como le pase algo malo fuera de mallorca... y como si de mallorca salieran suficientes médicos para atender a todos en mallorquín...