Té raó l'autora: repartiment equitatiu de l'herència i impossibilitat de mantenir el patrimoni, són les claus del problema. En el cas que un hereu vulgui mantenir li és gaire impossible pagar la part a la resta. Trist però real.

És una escriptora amb molta sensibilitat, la seva literatura em recorda a na Maria Antònia Oliver.

"Temps hàbitat" una gran novel·la, no us la perdeu. Maite Salord una sensacional novelista

És dur pertànyer des de sempre s societats antigues catalano parlants, ser llauradors,Forès i vore com la nostra cultura perd espai, per substitució, abandó, desafecció, estem en un moment dur. Des del país valencià.

Si hi ha qualcú que vulgui especular que ho faci amb lingots d'or o qualque altre "actiu" que no sigui de primera necessitat per a viure. És així de senzill. Durant masses anys, dècades, no s'ha volgut frenar una tendència completament previsible que ha acabat com ja coneixem, no solament a les Illes Balears, també a la resta dels Països Catalans, que els fons voltors i especuladors acumuladors de propietats fan servir els habitatges, no solament aquells destinats a milionaris o per a un ús estrictament turístic, com a actius financers. Així s'ha permès que surti a compte de llogar habitatges de tota mena per períodes curts o mantenir ells habitatges, o edificis sencers, buits per a revendre'ls, sense donar possibilitat ni prioritat a dedicar i destinar habitatges a joves que s'emancipen o per allotjar treballadors venguts d'altres indrets, paradoxalment sovint per a fer feines que no volen fer els autòctons. Amb el greuge que a l'estat espanyol mai s'ha procurat de fer lleis ni actuacions legislatives per a poder tenir una provisió d'habitatges socials, ans al contrari inexplicablement a l'estat espanyol els edificis de "protecció oficial" hi tenen caducitat(?!) i s'afegeixen al mercat "lliure" o especulatiu. Per exemple al municipi de Viena (Àustria) més del 60% de la població viu en habitatges socials, però és clar fa 100 anys que es preocupen i es dediquen a aquesta qüestió. Una altra cosa preocupant, com es diu a l'article, son les propietats i el nostre patrimoni rural i agrícola, que també el fan servir com a actius financers i ningú, de les institucions o autoritats, que poden fer canviar o impedir la situació, fan res ni es preocupen per la qüestió. Anem pas bé.

De les valoracions negatives no en facis gens de cas. Sovint no tenen res a veure amb el contingut del comentari.

@propietari. El meu consell és que no venguis, com diu unaperaquí però entenc la teva situació. Si te posen un feix de doblers davant les coses se veuen diferents. I si arriba el cas com diu en Guillem ven a qui pagui més perquè sino el negoci l'acabarà fent un altre.

A unaperaquí. Això pens, però una finca sense casa no se pot llogar a ningú. Molt he fet de trobar un pagès que la dugui.

@propietari si no passés gana, no venguis la terra. Millor llogar.

Està demostrat que tant de dolents poden ser els estrangers com els forasters castellans. Però el que se'n diu odi, odi, molt probablement és exclusiu dels feixistes espanyols, per allò de la història passada i la nostra irreductible resistència, que ells voldrien veure acabada i que mai ho serà.