Aquest país de dues llengos oficials, resulta que una té tots els drets i s'altra pràcticament cap.
Aquest país te dues llengos.
Ses persones agraïdes aprenen la llengua del país que els dóna feina.
@lac Si pac i, a més, me tracten mèdicament malament, no tenc res a agrair.
Sa teva veritat. Si t'han curat, al mens calla. Aixi heu fan ses persones agraïdes.
Sí, som J.S. I vull agrair al Diari Balears d'haver-se fet ressó del meu malestar -en tots els sentits- a la Clínica Rotger. Per què vaig anar a la Clínica Rotger? No ho sé però quan tens una baixxada d'oxígen i te falta l'aire t'és ben igual allà on te duguin. Allò que sé ben cert és que aniré a Son Pases, si mai torno a necessitar hospitalització. Ahir a darrera hora avig rebre un mail del "Portal del Paciente" on havia denunciat els fets que me passaren els tres dies que vaig estar ingressada. Me demanen disculpes i ho remeten a la planta 4, que és on jo estava. I no me desdiuen de res perquè el que jo vaig explicar és la veritat
«Tot el meu passat que la història allunya el tenyeix de glòria la Gran Catalunya Jo sóc mallorquí i és la meva glòria esser català per la meva història!» Pere Capellà (1935)
Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda "[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]"
"[...]Tot el món conegut volia confegir, me deien Ramon Llull, català mallorquí. [...] Vaig pastar la llengua amb la meva Art, vaig fer que la ciència parlàs català. [...] Abans, per un càrrec, era condició de ser català i no d'altra nació.[...]" (Guillem d’Efak, 1980)
madre superiora: Els que segueu qualsevol signe de mallorquinitat sou els forasters castellans.