1. Renyar públicament i motivada l'agressor. 2. Continuar en la llengua dels catalans.
El que s'hauria de fer es tancar-li la subvenció pels viatges que cobra aquest club. Llavors segur que ja entendrien la situació.
Vergonya, senyora Armengol, vergonya.
Trop,que va fer mal fet; l'art. 3.1 de la C.E,i al 4 del,nostre Estatut l'empara.El castellano parlant,no ESPAÑOL,que no existeig,segur,que per gonyarse " les fabas",han aprés llengua extraanjeras,molt mès dificils,que la nostra.Peró,aquell tal carlos V,i per ls seus reals coll.,prohibi,la nostra llengua,i aixó,i després,amb el sublevat,del ferrol,lis dona força,per fer aquestas sortidas de tó. Ells diuen " ahi donde fueres,hicieres,lo que vieres"; ca nostra, no acaba,ni a Formentor,ni al moll de Peraires,ni a Son Sant Joan,no crec que lis posin cap problema,per tornar a la seva estimade Espanya,aqui,no obligam a ningú,a que se quedi,que no estigui a gust,o que no s'integri.
Des d'un punt de vista jurídic, la llengua catalana es un idioma espanyol, per la qual cosa es pot parlar si qualcu demana "en español!". La llengua catalana es "un espanyol"
Si per uns immigrants que han vingut aqui per poder menjar, que son uns analfabets, uns ordinaris, uns maleducats i uns desagraïts, que amb tota seguretat votena la ultradreta i no donaran cap vot al seu partit, humil.lia als ciutadans, als seus votants i a la cultura. del poble al que representa, és que la senyora Armengol no ha entès res o que esta cansada de governar i vol perdre les properes eleccions.
Insubmissió lingüística! És exactament això que no faran mai els nostres polítics...
La Francina havia d´haver seguit parlant en català, de gent així sempre n´hi haurà i sempre n´hi ha hagut. No n´hem de fer cabal.
També hagués pogut aprofitar per fer pedagogia
El català no és cap espanyol. Ni l'IEC ni la RAE no recullen que hi hagi llengües espanyoles, sinó només un espanyol. L'IEC el defineix com a "llengua romànica", la RAE com a "lengua romance". En singular. Si no, el català seria un espanyol, un francès, un italià i un andorrà. Un acudit, vaja.