La tergiversació del llenguatge és també l'arma que utilitza l'enemic per confondre els qui no volen fer l'esforç de pensar i esbrinar el significat de les paraules. A la França ocupada pels nazis, quan ja s'esdevenia com un fet segur que les forces aliades invadirien el país, Philippe Henriot, nomenat ministre d'informació i propagnda del govern col·laboracionista del mariscal Petain emetia per Ràdio París discursos de patriotisme: "-Per què? -deia Henriot- aquells que troben intolerable l'ocupació del seu país per un adversari que els ha vençut, troben reconfortant la invasió del seu Imperi per pobles que els havien promés d'ajudar-los i es limiten a explotar-los?... "Pateixo com tots els vençuts per la desfeta. Però al menys, per trista que sigui la prova és, desgraciadament, el que és normal. Però que accepteu d'un pretès amic allò que el vencedor no us ha mai imposat, no us fa sentir una mica incòmodes?" No hi trobau certa semblança amb el discurs d'aquells mallorquins que reneguen del català? http://technorati.com/videos/youtube.com%2Fwatch%3Fv%3Dd0anVsmLTsA

Per què tenc la sensació que els articles de Lladonet ja els he llegit fa 20 o 30 anys? És necessari, encara, predicar damunt coses tan bàsiques? Sigui com sigui, per l´allau de comentaris, sembla que al personal li agrada recrear-se en els temes de sempre, tot encastellant-se en el petit catecisme nacional de cadascú (com més versions del mateix catecisme bàsic, millor), i a barallar-nos entre nosaltres, mentre l´enemic (aquest sí que no té versions: és l´etern, el de sempre) bava de plaer davant l´espectacle...

Clar que ja hem perdut la diferència entre nació i estat si la darrera vegada que es va proclamar la independència de catalunya 3 anys després va entrar l'amon Franco, posteriorment la independència a fer punyetes i ningú pus a tornat a mencionar-la, però clar ara surt el senyor ibarretxe amb " una propuesta inconstitucional que atenta contra el estado i todos los españoles y contra sus derechos" quan és el propi govern qui atenta contra els propis ciutadans. però que passaria si un bon dia a Balears, Galicia, Euskadi, Navarra, Catalunya i València proclamassin a l'hora i a l'unisó l'independència. doncs jo vos ho diré l'estat espanyol perdria 17 milions d'habitants i més del 50% del seu PIB, en resum que es quedaria al tercer món i inmediatament al dia mateix es fotria l'exèrcit a pegar trons a tots esl territoris re anexió, però s'ha de confiar amb la conciència nacional i que els seperats lluitasim com un de sol contra l'invasor. per això és necessari adonar-se que l'unica que fa passos és Euskadi, perquè la govern els nacionalistes. Doncs el que hauria de passar són 12 anys de governs nacionalistes a les nostres comunitats per tal de que la gent que ja ha perdut el concepte de nació el recuperi que la senti com a pròpia i que ha arribat el moment es pugui manifestar en estat, però ja ho advertesc, Escòcia es seperarà del regne unit i no passarà res, es seperarà Valònia de Bèlgica i no passarà res, s'ha separat kosovo i ja veim però quan ens toqui a nosaltres haurem de donar molta sang i sobre tot tenir un Primo sumsol o rus o americà que t'ajudi.

¡No tenemos porque hablar catalán!: Aquesta és la coneguda frase que constitueix l'excusa perfecte dels qui creuen que el castellà continua sent "la lengua imperial". Passa, però, que l'Imperi es va acabar amb la pèrdua de Cuba i les Filipines, fa ja 110 anys. I que a les Balears vivim al segle XXI, i estem en contacte amb tot el món. Visc a Palma des de fa 35 anys i em sent a casa. M'he tret el Català D als 72 anys i passo de l'estupidesa humana.

Més aviat jo diria que cada dia es parla menys, que es diuen menys mots i expressions seculars. Anem vers una síntesi de la comunicació, una pobresa lèxica i una mandra espantosa fa que les connexions neuronals disminueixin per manca d'activitat. Els qui som una mica grandets recordem mots, dites, màximes de sapiència, que han desaparegut del mapa lingüístic. Massa contacte amb les màquines i massa poc amb les persones.

Sàpiguen petits i grans, i me'n fot si algú s'emprenya, que sols hi ha una senyera de països catalans.

Xisca reina que no dius res avui estic sobtat de tant de silenci per part teva ehhhhhhh , venga venga animat que ja keda menys per res.

Una altra vegada ens sorprèn en Joan amb un d'aquells articles que et fan anar des del superficial del tema (i que es pot parlar per tant en qualsevol grup d'amics) fins a les profunditats oceàniques del joc de paraules que convenç, que fa trontollar els qui es pensen que utilitzen la raó, i que ens fa aprendre als qui, com jo, en aquest grup d'amics, no volem quedar-nos al nivell més futboler de la discussió. Gràcies, i enhorabona!

Oleeeeeeee oleeeeeeeeeeeeeeeeeee olaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa Xisca ra ra ra, hahahahha ahhhhhhhhhhhhhhh tot junt un orgasme ple serà.

Si la bandera alçam, i la disbauxa disparam, pareixerà que en aquesta terra, res mai no hi ha mancat, sempre tant tant diferents, la quatribarrada és, que la nació existeix, per molts pardals que ho vulguin amagar.