On s'ha vist mai no exigir per treballar a un territori de qualsevol lloc del món la llengua propia (català).
I com no, com sempre el “defensor de lo nostro, lo mallorquí” escrivint en foraster ( castellà, español i demés denominacions d’origen mesetari ) i criticant el català. Per a ells, “lo nostro” es el castellà. Quant auto-odi
Propongo que le den un premio y un buen ascenso a esta enfermera. Gracias! Necesitamos más gente como tú...
I això que jo pensava que l'important era que fossin bon professionals sanitaris i que la llengua era una cosa molt i molt secundària, àdhuc imprescindible. Es veu que no. El que importa és Espanya, no una atenció personal correcta i educada. És evident que entre dos bons professionals m'estimo més un professional que no m'insulti i em menyspreï, i això passa en primer lloc per respectar la llengua pròpia de la nostra nació. L'actitud d'aquella infermera correspon clarament als paràmetres de l'imperialisme colonial castellà.
Com sempre amb aquest tipus de "notícies": no coneixem mai la versió de l'altra part
els nazis també tenien els seu metges......ser metge no implica ser educat, ni culte.....ni res de res.
No me puc creure que personal de Son Espases que son funcionaris publics que els mallorquins pagem no tenguin com minim el catala B.
"Estamos en España y se habla Español". Pero perque els castellans ens varen invadir. Ningú dels nostros ho va demanar, ni tampoc hi hem tret cap profit.
Lo importante es el catalán. Si el puesto de enfermera o médico queda vacante, es lo de menos. Lo importante es que me entiendan en mi idioma catalán, no en mallorquin, en catalán. Y aunque yo conozca dos idiomas, el mallorquín y el castellano, no me da la gana de utilizar los dos. Sólo quiero utilizar uno: el catalán. Y si no tengo asistencia sanitaria , no pasa nada. Lo importante es el idioma. La salud y los conocimientos no importan.
Aquestes coses deixaran de passar es dia que hi hagi més mallorquins que parlin sempre sa seva llengua i no la girin sense motiu. Si aquesta infermera se trobàs cada dia amb pacients que xerren en mallorquí i no giren, ès evident que no tendria temps ni ganes de barallar-se amb tots: callaria i menjaria morena. I des cap d'un temps, fins i tot s'adaptaria a sa nova situació i acabaria xerrant en mallorquí, com es primers forasters que arribaren a Mallorca: vivien enrevoltats de mallorquins, sentien xerrar en mallorquí tot lo dia i l'aprengueren per "immersió". Idò això!