MÒPIA f. || 1. Animal imaginari del qual es conten coses a les persones beneites o als nois massa ingenus, per tal de riure's d'ells ginyant-los a anar a caçar el dit animal (Mall.). En Tomeu... era tan curt de gambals que més de dues vegades havia estat ginyat pels altres a anar a cassar mòpies y a pescar gambosins, Penya Mos. iii, 88. Per a fer anar algú a caçar mòpies, li fan creure que aquests animals estan damunt un arbre, i anant-hi en una nit fosca (que diuen que és el temps millor), fan que l'enganyat pari amb un sac o amb uns filats davall l'arbre, i aleshores un que està amagat entre el brancam li tira una gerra d'aigua, o una pedrota, o excrement, i allò és la mòpia que ha caçat. || 2. Persona curta de gambals, inútil, que fa més nosa que profit (Mall.); cast. gaznápiro, estafermo. Te deus haver ajegut com una mòpia a fer la siesta demunt les roques del Moll, Penya Mos. iii, 213. Quin porro que se'n durà sa gran mòpia!, Alcover Rond. vii, 34. Fon.: mɔ̞́pi, mɔ̞́piə (mall.). (Diccionari Alcover-Moll)
Encara que, a Mallorca, col·loquialment pronunciam "histori", "famili", "Alcudi", etc., tothom sap que s'escriu "història", "família", "Alcúdia"; però es veu que n'hi ha que no saben que es tracta del mateix cas que "mopi" i "mòpia".