La ela bleda em sembla llastimosa. Però no més que la barreja estúpida de balear i barceloní que adopten alguns davant els micròfons o en actes públics, tot avergonyint-se del nostre accent i considerant que el català "central" és més culte.
@Macià: Tot i ser cert que una fonètica esguerrada és difícil de corregir d'adult, no és impossible, i ho dic des de l'experiència d'ensenyar-ho. Simplement, s'ha d'ensenyar de forma diferent a com ho aprèn l'infant (usant vies d'aprenentatge adultes). És una disciplina de reeducació articulatòria adulta que es fa servir per eliminar accents (com ara un estranger a EUA que vol parlar anglès sense accent, cosa que li incrementa les possibilitats laborals), és el mateix procediment. Ja sabeu, si a algú li interessa corregir...!
El ieisme general a Sóller no és d'origen espanyol, sinó francès. I ja ve de molt enrere. En portuguès del Brasil, de les Açores i altres llocs de llengua portuguesa, hi ha brots de ieisme, però la disciplina lingüística dels parlants el frena. Aquest ieisme portuguès és estigmatitzat socialment. Com a la Mallorca que jo conec. En italià, el parlar popular de Roma és ieista, però no progressa dins el territori italià. En francès, fa molt (segles?) que el ieisme va triomfar. La fonètica sempre m'ha interessat molt i, per tant, vaig observar de prop l'evolució fonètica del català dels meus infants. No són ieistes, ni d'estima, però el fonema "ll" fou el darrer que varen dominar. Davall molt poc a Ciutat. Avui hi he d'anar. Tendré les orelles ben obertes. De tota manera, i d'acord amb el que diu un dels col·legues que ha enviat un correu en què diu que la degeneració fonètica és una "mala ferida", no hi ha res que sigui impossible. Fa més qui vol que no qui pot.
És exactament així com diu en Cosme, i la cosa té mala ferida. Una castellanada o vint ("entonces", "pues", "servilletes") són relativament bones d'esmenar, però la fonètica s'adqureix els primers anys de vida, i una fonètica mallorquina esguerrada (acastellanada) és molt mala de rectificar d'adult. El mallorquí de les generacions passades duia incorporat castellanades lèxiques i sintàctiques, però la fonètica continuava intacta. Ara, les generacions joves també l'han esguerrada i serà molt mala de compondre.
El tema el definiria d'aquesta manera: s'està produint una homogeneïtzació fonètica en la qual la llengua subordinada (català) agafa tots els trets de la llengua imposada (castellà) (biure, bi, Balència; Yuc, cayar, yorenç; l castellana, etc...) De manera que s'ha consolidat un tall generacional (dels 30/40 per avall) caracteritzat per la pèrdua dels principals elements definidors de la fonètica mallorquina.
El betacisme ès convertir la v labiodental amb la b bilabial. Referent a la l dental se està recuperant. O sigui que ès una cosa "natural" que la zona de Tramuntana, des de Andratx a Pollensa vagi guanyant la l dental.
O vivim a mons diferents o jo no entenc res. Això del betacisme... Jo només he conegut un mallorquí betacisme. Era un foraviler que ara, si encara fos viu, tendria devers 110 anys, i era betacista. Amics, o ens movem per àmbits molt diferents, o no ho entenc. Ah, una col·labora demana què era això de la "el" bleda. La "el" bleda, o dental, és pròpia del castellà, del francès, de l'alemany estàndard, de l'italià estàndard, del grec... La "el" nostra, "el velar", és pròpia del català, de l'anglès (escoltau com un angloparlant pronuncia "well" amb una "el" com la nostra), del portuguès, del rus i de la major part de llengües eslaves. Tenim costum d'anomenar "pomots" els joves mascles (?) que parlen amb "el" dental, o sia la "el" castellana.
Ès més important el vici del betacisme. L'estudi se hauria de fer sobre el betacisme. Els castellans han aplegat el betacisme, quan no el tenien. Els barcelonins aplegaren el betacisme a partir de principis del segle XX. Els mallorquins començaren aplegant el betacisme a partir dels anys 1950 i continua.
Supòs que la Fundació Espanyolista Jaume III, que diu defensar les modalitats mallorquines, durà endavant qualque iniciativa a fi de preservar la 'l' mallorquina. ¿O per ventura dirà que és un catalanisme i promourà la 'l' espanyola arreu?
La fundición khaime tersero segur que està encantada amb "so bon mallorquí" malxerrat amb ela bleda forastera.