user indignat | Fa mes de 8 anys

@Salvador És graciós (per no dir altra cosa) que defensis la llengua balear emprant text en castellà. Això ja desacredita una mica. Moltes de les diferències que sempre esmenau entre el català i el mallorquí les podem trobar entre les nostres illes. Però aquí sí que sou capaços d'acceptar una llengua balear... Els teus pares com els meus no varen aprendre escriure en la seva llengua per culpa dels catalans. És que això ja vessa! Crec que un Decret de Nova Planta que imposà un tal Felip V, Borbó ell, prohibia l'ús de la llengua dels nostres avantpassats. Davant la defensa ferotge que feis del Regne de Mallorca davant dels catalans. Perquè assimilau i rendiu vassallatge al Reino de España? Vos vessa la incultura, la incoherència i la demagògia! És que davant tanta absurditat no es pot dir altra cosa!

user Salvador | Fa mes de 8 anys

Es ilustrativo que Alfonso el Magnánimo en el siglo XV ya tuviera que defender al reino de Mallorca de la insaciable voracidad política de los catalanes que querían hacérselo suyo. Por el Privilegio de Gaeta el rey aragonés determinó el 18 de julio de 1439 que los mallorquines no pudieran nunca ser considerados catalanes. Está escrito en el lemosín de Jaime I y sucesores: "Atenent que lo present regne de Mallorques sia regne separat, havent ses franqueses specials, e en res en lo mon sia sotmes al Principat de Catalunya..." ¡Qué cobarde traición la de las autoridades mallorquinas que han dado ahora a los catalanes lo que nunca pudieron lograr en 1439! 1.- El enorme parecido de estas lenguas. Catalán y balear son muy similares, si bien son lenguas diferentes y diferenciadas porque difieren las estructuras gramaticales, E. Alarcos dixit. Introduciendo cambios estructurales, una lengua puede convertirse en la otra. Es lo que se ha hecho alevosamente, ante el asombro e impotencia de los naturales. El propio Jaime I, según Álvaro Santamaría, no necesitó de intérpretes para negociar con los mallorquines. Era la consecuencia lógica de la evolución del latín, muy similar en Occitania, Marca Hispánica, Valencia y Baleares. Cada territorio hizo "per se" esta evolución. Sólo ahora, Cataluña, basándose en ese gran parecido, valiéndose de su mayor número de habitantes y abusando de su mayor peso político, ha tergiversado la historia y ha cambiado la lengua de Baleares y de Valencia. En dos autonomías orgullosas de ser españolas... 2.- El mallorquín por naturaleza es tranquilo y confiado. Su resistencia es pasiva, timorata y paciente. Aprovechándose de esta idiosincrasia y de la poca cultura de mucha gente rural (mis propios padres de los que estoy orgullosísimo no sabían leer ni escribir, si bien eran la sensatez, la mesura y la bondad hechas carne) los pancatalanistas han logrado hacer creer que el catalán es la auténtica lengua culta de Baleares. 3.- La existencia de influyentes traidores. El buen pueblo balear ha tenido la desgracia de tener políticos, intelectuales y clérigos que han renegado de su lengua ancestral. Algunos actúan de buena fe. Yo mismo en mis años mozos creía que debíamos la lengua a los catalanes. Al profundizar en nuestra historia descubrí la gran mentira. Descubrí que políticamente somos en mucho más antiguos que Cataluña que, como tal, es institución del siglo XIV. Descubrí que nuestra lengua romance es más antigua y pura que la suya, Robert Graves dixit. Un solo ejemplo. Mantenemos el femenino plural en "as", como en latín. La palabra latina "reginas" ha evolucionado en reinas (castellano), "reines" (francés), "reinas" (balear). Es verdad que los bárbaros inmersionistas de la lengua nos acusan de "incultos castellanistas". ¡Cuánta mentira! ¡Que consulten a los diccionarios mallorquines del siglo XIX! Se puede disculpar a los que actúan de buena fe, pero no a los "nuevos luciferes" que por sus intereses han abjurado de su lengua y de su historia.

user I tant! | Fa mes de 8 anys

@Menorquins: Els estats petits, tots sols o confederats a altres, son més eficients i funcionen millor que les nacions grosses, perquè només s'han de preocupar de solucionar els seus problemes i d'atendre les seves necessitats i, tots els seus guanys , s'inverteixen en ells mateixos

user Menorquins | Fa mes de 8 anys

Quant més directament pogam incidir i si cal pressionar en els nostres legisladors més garanties de Democràcia, equitat, justícia social, cura del medi ambient, cultura i benestar per a nosaltres, sí açò és el que desitjam Viosca La República Menorquina. Els estats pèrits són més democràtics, humans i beneficien el benestar social. Visca La República Menorquina i Visca els Països Catalans lliures i sobirans ;)

user tomadura de pelo | Fa mes de 8 anys

¿Sentimiento nacional de Ramón Llull o Calixto III ? ¿Cómo lo saben esos transcriptores? ¿Han preguntado a los interesados? .¡Vaya morro esos catalanufos,apoderándose de mallorquines y valencianos!

user Biel | Fa mes de 8 anys

"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.

user no tan evidente | Fa mes de 8 anys

No tan evidente. Si yo soy de Mercadal y me rota unirme a San Marino ¿quién son los otros menorquines para impedirlo?

user arg | Fa mes de 8 anys

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana: "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) 1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html 1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus." ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

user transcriptor ||*|| | Fa mes de 8 anys

«Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, les Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora. (…) Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de la València i per les blaves i assolellades illes Balears».Pere Oliver i Domenge (1916) http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

user APA | Fa mes de 8 anys

VISCA LA NACIÓ CATALANA