A Mallorquí: "Siempre ha sido un pelotón de soldados el que ha salvado la civilización". Oswald Spengler. Supòs que el coneixes...
jajajajaj, estàs fet tot un personatge, pistolero! Saps si aquests "cursillos" teus convaliden com a crèdits lliure configuració???? No, ara en serio, no crec en ses armes, no m´interessen en absolut, i no se què punyetes són aixo des "nusos de forca". Ni regalats. M´interessa més l´arquitectura, l´enginyeria, les matemàtiques avançades, la Història, la informàtica, anglès.....i de tot això vas bastant justet. No serveixes. Menys espades i tirs, i més llibres, cucurrú!
A Turuleko: Encara no ho has endevinat! Feia classes d'esgrima de floret i sabre, de tir amb revòlver i pistola, i de fer nusos de forca. Encara faig repassos a preus mòdics. T'interessa?
estic impressionat, pistolero! Però no aturis ara. I ses classes de què eren?
Gallina: Ara et diré uns quants d'alumnes meus: Els fills i nebots de Joan Miquel Caldentey, Cap de la cadena Sol i ja company meu d'estudiant. Nomien Caldentey Gaviño y Sanz Caldentey, cosins. El seu avi Quinito, com a detall, em va regalar un quadre pintat seu que conserv. Tots el fill i filles de Jerónimo Sáiz. Els Sáiz García-Delgado. També company d'infantesa. El torero F.G. Pericàs, que va morir fa uns mesos (A.C.s.) i que crec que va esser de la primera o segona fornada de quan vaig començar... A tu segur que no et vaig tenir, perquè els meus alumnes sortien almanco amb valor personal. M'agrada parlar d'això amb tu. Supòs qua anares a classe amb La Gallina Turuleka.
Biodramina (medicació que només es un placebo com el d'aquí): Perquè no te'n vas cap a la forasteria d'on vingueres? Així se t'acabaran el malestar i les frustracions que arrossegues. De reees...
Ahora resulta que nuestro Cucurrú es un poco Charlton Heston. Un somatén malote.
Si haguessis vingut a la cita davant el portalet del "Guillem Valseca", haguéssim entrat a saludar uns col·legues de quan jo hi estava, 12 anys. O alumnes de la barriada. O si no als porters. Abans del "jaleo" naturalment"! Covard fin a la vergonya. Només llengua i res més. Ja no em demanes per la pistoleta? Hala, a pondre ous, gallina banyada.
Cucurrú, tu mai has tingut alumnes, mentider patològic.
A Mallorquí: Si vas tant de llibres i d'història et recoman aquests : De Google: "A "La goleta del retorn" continuen les peripècies de don Damià, Zulú o Mateu Alorda, personatges que vàrem conèixer a "L'or i les arenes" i que viuran ara un seguit d'aventures per terra i per mar. Lluitant contra els pirates, arribaran a terres llunyanes i exòtiques (Filipines, Timor, Cotxinxina o el sud d'Àfrica), on participaran en episodis històrics com la batalla de d'Isandlwana entre zulús i britànics o seran testimonis de les primeres mostres de la lluita independentista de les Filipines. El seu sentit de l'honor, de l'amistat i de la lleialtat els empeny a sortir sempre en defensa dels més dèbils i els posarà en contacte amb personatges històrics com el bandit australià Ned Kelly. L'autor, després de viatjar com a mariner de coberta per les costes d'Europa, d'Àfrica i d'Amèrica, va començar a exercir de mestre nacional a la seva estimada i possessiva illa de Mallorca. Fins ara ha publicat "Cuentos del desierto" (un recull de contes recollits oralment al Magreb i traduïts pel guia àrab Raschid que acompanyava l'autor), "Aventurers i desventurats" (una història real de negrers mallorquins durant l'època de la tracta); "L'or i les arenes" (homes d'acció illencs a la recerca d'aventures per Austràlia); "L'ombra del corsari" (la vida del corsari i pirata mallorquí Josep Ribes "Pepe el mallorquín", qui dominà les Antilles, lluità contra els anglesos i ha deixat un record amb una aura d'aventura encara present a l'illa de Cuba); i "El blocao" (novel.la premiada i encara inèdita que transcorre a la guerra d'Àfrica dels anys vint). Després de més de trenta anys de treballar com a mestre rural, recentment s'ha jubilat com a professor d'institut de Llengua Espanyola.