S'article salat es xerra a més llocs apart de ses Balears o sa Costa Brava. Com que vé des llatí «ipsa» (i derivats: «ipse», «ipso», «ipsum»...) el podem trobar al llarg de sa fisonomia de s'antic Imperi Romà. Uns dels llocs que mos cau més aprop és Sardenya, on salen a gran part de s'illa, manco a sa ciutat de l'Alguer (on xerren català), curiós no? En aquesta illa s'article salat és formal, inclús ses lleis les fan amb s'article salat. El Cantar del Mio Cid per exemple, escrit en castellà, també té articles salats. Si mos n'anam al sud de França, possiblement també en vegem de «sal» avui en dia. Bàsicament el podem trobar, antigament, a tot lo que era l'Imperi Romà i avui en dia, a la zona del Mediterrani occidental. Per això, no acab d'entendre lo de sa "catalanitat" de s'article salat, en tot cas seria sa "llatinitat" de s'article. Senyor Caldentey, per més que s'esforci en trobar un origen català a tot, s'article salat sorgí a Italia fa devers 2000 anys, no a Catalunya. I entre que el seu origen no és català, i avui en dia gairebé ningú a Catalunya el xerra, me fa molta de gràcia que mos vengui a vendre "la catalanitat de l'article salat". I com que es meu comentari està amb s'article salat i amunt dic que no té un origen català, ja podeu matar-me a negatius :D. si és que vos conec massa bé xD
A tota aquesta gentussa "es salat" li interessa tant com a don António Gómez, que no l'usa mai perquè només xerra en foraster i encara no s'ha dignat a acostumar-se a dir ni 'bon dia'. A Mallorca hi ha centenars, milers de marroquins que li han passat davant i que parlen un mallorquí excel·lent.
En castellà aragonès fan la combinació 'me se cae el pelo', 'te se ve el plumero'. En talibauzán haurà de donar la idea als seus camarades d'Aragó que, en els informatius, usin aquestes modalitats i no les de l'espanyol estàndard. O "no és lo mismo", don Juan Ramón????
Els escriptors mallorquins que han escrit tota o part de la seva obra amb l'article salat, Xesca, generalment ho han fet escrivint obres folklòriques o humorístiques, no escrits formals de literatura seriosa, història, ciència, filosofia o religió. Mossèn Alcover va escriure amb salat les famoses Rondaies i alguns altres escrits, però el seu Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana i els seus articles filològics i les seves obres lingüístiques les va escriure en un registre literari i amb l'article derivat de ille, general a tots els Països Catalans. Actualment, com en temps antic, a la nostra terra s'usa el salat per a la llengua col·loquial i el literari per a les comunicacions formals. Voler fer els telediaris amb salat és rompre la tradició, és un atac contra la nostra llengua i contra la nostra cultura.
D'acord, d'acord, Xesca! I tota la resta d'escriptors regalats a Catalunya per catalanistes i per no mallorquins?
"La maniobra neofranquista del ‘salat’ és curiosa: ara resultarà que tots els escriptors mallorquins i balears de tots els segles, que no han escrit en altra modalitat més que en la literària..." No és cert que tots els autors mallorquins o balears mai hagin escrit amb s'article salat. Antoni María Alcover, va escriure ses Rondalles amb s'article salat, i ses revistes populars La ignorancia i En Figuera (on participà Alcover) també eren en salat. Gabriel Maura, autor de Aigoforts (una de ses obres magnes de sa nostra literatura), ho escriví amb s'article salat. Sa traducció de El Quixot que se va fer a Mallorca, de I. Rullàn, estava amb s'article salat (però clar (segur que El Quixot no és un llibre massa important...). Sa Col·lecció Ansa per Ansa, de s'editorial Moll, també està escrit en salat. Poesies Fantàstiques de Aguiló, també en salat. Tota s'obra de Manuela de los Herreros, TOTA, amb s'article salat. Inclús avui en dia, don Llorenç Vidal (Premi Ramón Llull de literatura) està escrivint ses seves obres amb s'article salat.
@miquel tens raó. Tots els trets dialectals de totes les llengües són una riquesa. Ara bé: no totes poden ser incorporades a la modalitat estàndard que té tot idioma moder. Si hom les hi incorpora totes, no tenim estàndard. Tenim pupurri. I això precisament volen els espanyols... PER AL CATALÀ. I no per al castellà of course...
L'article salat és una riquesa més del nostre meravellós idioma. La "normalització" limita i constreny el seu ús com amb tantes paraules emprades més, en un àmbit que en un altre. Hi ha que desplegar, i no a la defensiva, l'ús i coneixement del Català; la nostra llengua. en miquel
Totalment d'acord amb en Joan de Porreres. Aquest ressentit no en té prou amb estar podrit d'odi. Necessita crear odi. Això és la paraula: CREAR ODI. ESCAMPAR ODI. Tens els dies comptats, madrilenyet!
S'article salat es xerra a més llocs apart de ses Balears o sa Costa Brava. Com que vé des llatí «ipsa» (i derivats: «ipse», «ipso», «ipsum»...) el podem trobar al llarg de sa fisonomia de s'antic Imperi Romà. Uns dels llocs que mos cau més aprop és Sardenya, on salen a gran part de s'illa, manco a sa ciutat de l'Alguer (on xerren català), curiós no? En aquesta illa s'article salat és formal, inclús ses lleis les fan amb s'article salat. El Cantar del Mio Cid per exemple, escrit en castellà, també té articles salats. Si mos n'anam al sud de França, possiblement també en vegem de «sal» avui en dia. Bàsicament el podem trobar, antigament, a tot lo que era l'Imperi Romà i avui en dia, a la zona del Mediterrani occidental. Per això, no acab d'entendre lo de sa "catalanitat" de s'article salat, en tot cas seria sa "llatinitat" de s'article. Senyor Caldentey, per més que s'esforci en trobar un origen català a tot, s'article salat sorgí a Italia fa devers 2000 anys, no a Catalunya. I entre que el seu origen no és català, i avui en dia gairebé ningú a Catalunya el xerra, me fa molta de gràcia que mos vengui a vendre "la catalanitat de l'article salat". I com que es meu comentari està amb s'article salat i amunt dic que no té un origen català, ja podeu matar-me a negatius :D. si és que vos conec massa bé xD