Ja n`hi ha prou de Blavers, gonellistes, botiflers, i espanyolistes colonitzadors, les seves mentides són repulsives, i el seu odi contra el poble Català és ja més que centenari. Però no es sortiran amb la seva: Catalunya i la resta dels Països Catalans esdevindran lliures i independents!
I no domés es mellorquí és més entiq que es quetelá sino que tembé s'endelús ès mes entiq ques foraster. I llevonses une altre còsse: es nort emericà ès més entic que s'inglés per molt que s'empreñin etz inglesos. Equets quetelenots non saban jens ni mique de lilolojia ni de llinguístique. VISQUE S'EQUEDÈMI DE SE LLÈNGO BÉLÉÀ!
Només vos dic, pobres idòlatras des pobble català, que podeu partir cap allà en volé a untar sas esquenas de una gent que no vol ser de España. Aquí seguirem xerrand sa nostra llengo, molt més antiga que sa catalana, perque entre altras cosas, sa catalana que nos impossau encara aquí -en molta mala sort perque no li feim ni p... cas-no té cabuda ni aceptació simplement perque NO ES SA NOSTRA. Però si voleu seguir en s'experiment, provau a anar a Fransa a ferlos xerrar en català.
cap. II La cuadratura del circulo
Anar pes carrer, escoltar tothom xerrant en castellà i encara haver de sentir gent que diu que es mallorquí desapareix per cupa des català...
Si tota la diferencia per dessignar a una parla com a llengua és un article determinat, baja forma de perdre el temps...per cert, i nosaltres a Pollença, que no tenim el dix`s article salat, que feim??
Transcriptor, confons els pots amb les olles... El Regne d'Aragó no és el mateix que la Corona d'Aragó. A Catalunya no hi ha fet falta mai un rei perquè no era un regne, però tots els comptes feien vassallatge a la casa de Barcelona. Però quan el comte pren possessió del regne passa a ser rei. Un cop reis, els comptes de Barcelona funden nous regnes (València i Mallorca)... També ho seran Sicília i Nàpols, unificats en una sola corona, la d'Aragó... Se que és mal d'entendre per un homogeneitzador castellà, però a Aragó es va respectar la llengua aragonesa fins que els castellans la substituïren, no tant amb els trastàmeres, com ja amb la unió de les corones cristianes de la península. L'escut de la casa d'Aragó si era una creu en gules sobre camp d'argent amb un cap de moro en cada quadrant o quatre pals de gules sobre camp d'or és ben igual... Ara són el símbol d'una corona que va conviure unificada i amb respecte per cadascuna de les institucions que la formaven, cosa que ja no es pot dir d'altres banderes.
forasterín, fas pena. És l'imperi foraster que s'esfondra i tira les darreres coces. Ara no ho veus? Fins i tot esfondrant-vos encara bravejau? Tan idalgos sou?
1.- El catalanisme mai no s'ha fonamentat en raons racials. Mai. És català qui ho vol ser. I prou. Per altra banda, per què punyetes l'espanyolisme exigeix puresa racial a Catalunya com a condició per ser una nació? És que espanya en té, de puresa racial? Per això no sou els espanyols una nació? 2.- Tant si al feixisme espanyol li agrada com si no, els mallorquins ni els catalans no participàrem en el genocidi sudamericà. Els estats de la corona catalanoaragonesa estàvem proscrits per Castella d'anar-hi a assassinar indis ni a comerciar-hi ni a fer-hi res. Castella no ens hi volia com a potència estrangera que ens consideràvem i que érem. Per molt que la historiografia espanyolista ara vulgui donar a entendre el contrari, CASTELLA CONSIDERAVA CATALUNYA ESTAT ESTRANGER i no ens volia a Sudamèrica. 3.- El feixisme espanyol s'emprenya per "La ausencia de una administración fuerte" que, segons aquesta ideologia malvada, "permitió que Cataluña dedicara sus esfuerzos a enriquecerse e intentar liderar el Gobierno español". En canvi, troba normal els 26.000 milions d'euros que cada any espanya fot a Catalunya per la via de l'espoli fiscal ni pels 3.500 milions que ens fot a les Balears. No és clar si podem parlar de "liderar el govierno espanol" peró sí clarament de fer-ne part: això ha estat la gran errada històrica del catalanisme. Perdre el temps i la llavor, anys, legislatures, segles intentant fer-se un lloc dins espanya. Espanya se la va apropiar Castella amb el Borbó Felip V. Qualsevol intent mallorquí o català de fer-nos un lloc dins espanya és perdre el temps: espanya no ens hi vol. Espanya és l'estat castellà. És la Gran Castella. Els catalans i els mallorquins només tenim dues sortides: la nostra desaparició com a nació diluïts i assimiliats dins l'Espanyacastella o la independància. 4.- L'espanyolisme nega que el Comte Borrell II proclamés la independència de Catalunya per interpretacions elaborades per la historiografia espanyolista. Les mateixes interpretacions tendencioses en què es basen per afirmar (així, per la barra!) que "espana és la nación màs antigua d'Europa". Té raó quan afirma que " Los Condes catalanes no tuvieron reparo en casar su descendencia con la aristocracia y la realeza castellana". Però en les condicions d'igualtat que es donaren entre el segle XV i XVI. Mai en les condicions de país conquerit i ocupat militarment que patim del 1714 fins avui. 5.- Tant si la Generalitat és originalment catalana com si és una institució de la Corona de Aragó, les coses no canvien: dins la Corona d'Aragó és innegable el pes polític, econòmic i militar superior de Catalunya damunt Aragó. L'única adversitat és que Aragó tenia el títol de "regne", mentre que Catalunya era el "comtat" de Barcelona. Si la Generalitat es va fundar a Cervera el 1359, és molt més antiga que l'actual govern espanyol, instituït pel dictador espanyolista Franco el 1936 amb un cop d'estat. També és original d'Aragó la rogigualda, agafada de mitja senyera, cosa que no impedeix que els espanyols la sentiu com un símbol propi i legítim. 6.- Tan si al feixisme foraster li agrada com si no, liberador, Catalunya és espiritualment diferent d'espanya. A la nostra Nació és desconegut el nacionalcatolicismo foraster. Els catalans i mallorquins som pioners en la teologia de l'alliberamnent (Pere Casaldàliga, els missioners mallorquins de Burundi, na Teresa Forcades, en Vicenç Ferrer). La Inquisició criminal espanyola és patrimoni castellà, no català ni mallorquí. 8.- El feixisme foraster aprofita el segrest per part de l'excèrcit foraster de soldats catalans per fer-los fer de carn de canó a les guerres colonials espanyoles de finals del segle XIX i principis del XX, tal com va fer França amb els compatriotes nordcatalans a la I Guerra Mundial. Si precisament Catalunya es va alçar en vaga general contra el reclutament forçós de soldats catalans i mallorquins per anar a fer de carn de canó a l'exèrcit espanyol, un exèrcit que el nostre poble sempre, sempre, sempre ha considerat una força forastera i invasora. 9.- Segons el feixisme foraster, la "«Nación» catalana nada tiene que ver con «nación» española"? Això depèn: abans de la invasió castellanoespanyola del Borbó -i cabró- Felip V Espanya era sinònim d'Hispania, o sia, del conjunt de nacions ubicades a la Península Ibèrica. Era el nom d'un conjunt comparable a avui el nom d'Escandinàvia o d'Europa. En aquest sentit Catalunya sí era Espanya, com ho eren Aragó, València, Mallorca, Navarra, Granada, Portugal, Castella, o Lleó. Ara bé, a partir del 1714, la Castella expansionista, imperialista, conqueridora i invasora s'apropia del nom d'Espanya, el segresta i passa a significar Castella+territoris veïns ocupats. A partir de llavors i fins avui (avui més que mai) Catalunya no vol ser ni és espanya. 10.- El President Companys va tenir els seus encerts i els seus desencerts. Una cosa és certa: l'espanya del dictador nazifeixista Franco el va assassinar tan sols per ser el President democràticament elegit del Poble de Catalunya. L'Alemanya nazi va dictar a la França titella de Pétain que el lliurés a l'Espanya titella de Franco, el qual el va assassinar vilment. Companys fou l'únic president europeu assassinat durant la II Guerra Mundial. França ha demanat perdó a Catalunya per aquell magnicidi ignominiós. Alemanya també. Espanya no s'ha dignat a demanar-ne. ETA no és l'única que no demana perdó pels seus crims. 11.- No és Terra Lliure qui ha empès el moviment catalanista cap a l'independentisme. És la tossuderia d'Espanya a no voler retornar als seus orígens de conjunt de nacions ibèriques. El catalanisme mai no havia estat independentista: era transformista, terceraviaÏsta. Ara sí és independentista. I hegemònic. Tot mèrit únicament i exclusiva d'espanya-grancastella.
Idò, si l'article salat és tan català com el lalat, no ho dubt això, perquè els cartells indicadors de molts d'indrets a Catalunya es respecta l'ús "públic" d'aquest article en la toponimia dels senyals i aquí no ?