"Tota cosa treta de context, sobretot mesclant èpoques i circumstàncies, és falsa." Per una vegada, estic d´acord amb el panca de tià

Lladonet, com diu algú... Tota cosa treta de context, sobretot mesclant èpoques i circumstàncies, és falsa.

Tia Quines epocas mescl, lo den Pau Claris a sa guerra de succesio hi ha domes 50anys De quin context trec ses cosas Sagaro, no val la pena , segueixes igual

Amb tu es perdre es temps, com es rebordonits que ja ho han feit tot, per molt que ploga tampoc creixen, i cada cop són més durs...

Alixendri, Tota cosa treta de context, sobretot mesclant èpoques i circumstàncies, és falsa.

S'agaro Segueixes exactement igual que abans , no avences una pasa, estas sembrat

Tia No m'interesa per res si fas jogging, escalada o devallada, com si te bolcas dins sa pols No voldras que fasi un comentari , escrivint una historia de Calalunya completa. Lo que m' has de dir es si ses talladures de historia que coment son falses o no

Ai, Alixendri-mix, es teu cas seria perdre temps. En Lladonet te´n dona unes quantes de lliçons, i tu mirant per altres llocs. Aplica´t de veres i no t´enganis més a tu mateix...

AlIxendri, no he de mester que em recomanis d'anar pel Pla, perquè som pagès del Pla i hi visc, i cada setmana faig molts de quilòmetres de jògging pels nostres foraviles. Conec molt bé els nostres parlars. La pronúncia més freqüent d'aqueixa planta ruderal és "aleixandri", tot i que, de la mateixa manera que, a certs llocs, es pronuncia, en llenguatge molt vulgar, "alixendri" (com "dixar", a València i altres llocs, "i "aixicar", o fins i tot "xicar", per "aixecar", a Mallorca mateix", és a dir que la "e" es pronunciï "i" davant fricativa, sorda o sonora). Com a referència, la cançó de batre "Madona de son Fuiana, XICAU-vos ben dematí i vorev-es sol sortir, vermei com una magrana". Ja veus que la t'escric en "modalidat". D'altra banda és usual, sobretot a la banda de Felanitx, que una "a" tònica es pronunciï "è" oberta (no sé si saps l'anècdota d'un felanitxer que, a Ciutat, anà a una llibreria i va demanar una "història de s'Èrt"). Li varen treure diverses obres sobre en Josep Lluís Sert. A la fi, com que no s'entenien, es va exclamar "no, i encara vos ho hauré de dir en foraster: vull una història del Èrte!" Al meu poble, tothom pronuncia "aleixandris", amb "s" final. Me n'he fet uns farts, d'anar a fer nets marges de tal herba dolenta! Ara, si en l'idiolecte de qualque persona o família isolada "alixendri" vol dir una altra cosa... De tota manera, Alixendri, és molt propi de persones com tu d'acusar els altres d'ignorància i això, si no fos patètic, faria riure, essent tu l'acusador i llegint els teus frits-i-bullits incongruents de talladures d'història, que ni s'avenen ni s'encontren i que tu adobes segons la teva conveniència. I com escrius la nostra llengua, Maria Santissimeta! Estàs tan avesat al foraster i el tens tan interioritzat... Humilitat, Alixendri, humilitat.

Paula: Quan en Lladonet diu "Catalunya" es refereix al "Principat".