user David Triay Jorda | Fa mes de 3 anys

S’article salat no és cap vulgarisme com dir «ojú» o «qué paza pisha». S’article salat és un cultisme des més alts nivells i una vertadera joia lingüística des Mediterrani que té es seus orígens en es llatí vulgar o romanç que ja parlaven es menorquins a principis de s’Edat Mitja. Article que es va reforçar gràcies a s’arribada des nous pobladors de sa Corona d’Aragó en es segle XIII, majoritàriament occitans, catalans i rossellonesos. S’article salat és nostro i tenim tot es dret del món a emprar-lo. Però si no mos deixen ses nostres ‘majestats’, ¿com punyetes l’hem de conservar?

user Lucas | Fa mes de 11 anys

Quantes bajanades juntes, aquest homo està molt avorrit per escriure açò. Sa meua llengo sempre ès formal i literaria! No ès cap dialecte vulgar com mos vol fer veure.

user Pepmp | Fa mes de 11 anys

Completament d'acord amb l'article. Els anticatalanistes no ens han de fer erdre el nord ni el sentit comú, ni el que és patrimoni de tots. He vist que darrerament està mal vist, en segons quins ambients neocatalanistes, dir que un xerra (o parla o enraona) mallorquí, com si fos cosa pròpia de gonellistes, circulaires o peperos. Vius idò.

user el pobrecito hablador | Fa mes de 11 anys

No ho puc entendre.Fa vuit anys que visc a les pitiuses i estic capgirat de veure com una eina de comunicació i de identificació col·lectiva,es llenguatge, s´empra per a maniobres de dubtós interès general i afavorint,a més a més, la discussió i fins i tot l´enfrontament. Nací en Burgos,he vivido en Madrid,Córdoba y Mérida y nunca he tenido la sensación de que se hicieran problemas con las peculiaridades regionales del castellano,ni que los andaluces quisieran su diccionario propio o los extremeños su academia de la lengua:todos nos entendíamos en el mismo idioma y disfrutábamos de la gracia y salero con que lo hablaban unos y otros. A hores d´ara, la baralla que estan fomentant,amb dades históriques falses,sectors radicals de mentalitat curta i endarrerida,suposa un entrebanc al desenvolupament sa i fructífer d´un idioma:el catalá.És fals que n´hi hagin tant d´idiomes com regions,o illes ,o pobles, es tracta de variants locals que reben el nom de geolectes.I que a més a més constitueixen una demostració de la capacitat integradora del catalá. Y lo que es incontestable es que, a este paso ,la fragmentación linguística no solo impedirá la fecundidad creativa,además dificultará la formación de una ciudadanía madura y responsable.

user Mara | Fa mes de 11 anys

Miquel: El Balear no existeix ni ha existit mai.

user mallorquinista | Fa mes de 11 anys

Gràcies, Fundació Jaume III!!!!Molt bona feina! Endavant, mallorquins, que els catalufos estàn molt nirviosos, jejejejej!!!!

user Voltor Negre | Fa mes de 11 anys

Sa catalanada de ses festes: sa carta d'en Bauzá Sa carta que es nostro president autonòmic ha enviat an ets afiliats des seu partit amb motiu de ses festes de Nadal. Aquesta carta és una mostra més de lo que tantes vegades hem denunciat: és necessari que, encara que s’opti per utilisar es català normatiu fabrià –i ja sabem que, històricament, es PP ha estat més fabrista que en Fabra!–, se malavegi treure tot es suc possible a sa normativa de s’IEC i usar totes aquelles expressions que, essent ben mallorquines, són també perfectament normatives. És totalment inadmissible, sobretot per a un partit que braveja de modalitats insulars, usar aquesta catalanada com “benvolgut” (en lloc de apreciat/estimat) que mos entaferren pes morros cada pic que ses nostres institucions mos volen saludar amb una certa formalitat. Tampoc és massa mallorquí aquest “vosaltres” (voltros). Com no ho és utilisar sa forma “vam iniciar” (vàrem iniciar). També fa mal an ets ulls aquest incoatiu “tradueixi” (traduesqui) que solen utilisar es nostros escriptors i periodistes. També “aquest any” quan a Mallorca sempre hem dit enguany; inclús en ets informatius d’IB3 ja ho han corregit. Encara ara no mos en podem avenir d’aquest “està duent a terme”, no tant per aquest “duent” (duguent), sinó sobretot per sa construcció “estar + gerundi”, una construcció que, fins fa un parell d’anys, mai havíem sentit a Mallorca. Barco per tot pancatalanisme !!!

user jbm | Fa mes de 11 anys

Per aquests que dicen que hem fer tard, fa més de trente anys que haquets enserrants que tracta de "catalanistes" com si això fos un ionsult ja feien llibres per as primers cursos de prim+aria i preescolar fent servir s'article salat. i en fa 26 que vaig veure propaganda d'un partit que acusarieu de "caalanista" fent servir s'article salat. És qui estimam tot lo mallorquí sabem es parenostro en mallorquí i sabem que va amb s'article literari, i sabem que no és lo mateix es bisbe que el bisbe, ni sa terra que la terra, etc. Es castellanistes que no vos fa res que es mallorquí es vagi deteriorant per s'influència massiva des mitjans de comunicació en castellà que ocupen es nostre espai comunicacional vos inventau mentides com aquestes des de Jaume III que en es seu video fan dir la MAria a un mestre quan cap mestre mallorquí diu això mai, i tots diuen na Maria, i feis com si aturtai fos nomésmallorquí quan és comú a Catalunya, o que bellugar no és mallorquí quan és ben comú, almanco a Andratx, etc. No sé si és que no en sabeu o que mentiu, però en qualsevol cas desinformau.

user Xisco | Fa mes de 11 anys

Je je je, au pasat des paper a sa xarxa, ara nomes dos telediaris per s'ostracisme definitiu. Visca Jaume III.

user ALM | Fa mes de 11 anys

I per quines raons, Joan Miró, si l'article salat no és literari tampoc ho pot esser el personal en/na? D'on t'ho has tret? L'article salat és ben legítim, i tots els qui estimam la nostra llengua no el rebutjam, però si estam al corrent de la nostra història sabem que TRADICIONALMENT, i des de l'edat mitjana ençà, a les illes, per als documents notarials, els edictes, les lleis i la predicació a dalt la trona, sempre s'ha usat l'article literari, i fins i tot l'ús d'aquest article es normal en la llengua col·loquial: el Bon Jesús, la Mare de Déu, l'esglèsia, el cel, la mar, el bisbe, el rei, la reina, el palau, etc. Dir "es Bon Jesús", "es bisbe", "es cel" etc. és una mala pràctica i mostra un desconeixement greu de la modalitat mallorquina de la llengua catalana.