catalineta, "si, ara resultarà que es català va sortir de Mallorca". Donem 30 anys de inmersió llinguistica i no nomes ho podrem fer realidat sino que farem creure que en Gengis Kan va neixer a Porreres!!!!!
Gonella, en bon mallorquí té dos significats: a) Peça de vestit amb cos i falda llarga que duien antigament a Mallorca b) nin o home afeminat. Actualment cada pic més té el sigificat persona de poca lletra encaporrada en esser illetrat i terròs . Dit això hi té tot el dret.
Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii. Som gonella!!!!!!!!!!!!!! i amb uns coyons que les me trepitx!!!!!!!!!!!!!
@Jaume Brillant. Sobren comentaris. Es porcellí deu estar cercant com un loco comentaris per rebatre.
Mèm si aquest gonella ês capaç de dir "juevert".
Yo seré todo lo gonella que quieras, pero yo vivo de mi trabajo al contrario de otros que con el cachondeo de la lengua se han forrado sin dar un palo al agua. Deberías tener bastante más prudencia. Y en cuanto a viajar, claro que has viajado mucho y, probablemente, gratis total. Otros a nuestros viajes los pagamos de nuestro bolsillo. Tú eres uno más de los que rinden pleitesía a los que nos han expoliado dese hace 800 años. El catalán nunca ha traído nada a esta tierra; solo a llevarse y tu les ries las gracias. Quedas totalmente retrado. Fot oi.
Jaume, si, ara resultarà que es català va sortir de Mallorca... ala home... El que diu és que no es podem apropiar des salat per exemple, perquè es fa servir, com bé dius, per diferents parts des territoris de parla catalana... S'està perdent, és cert, i apart de sa toponímia, poc més. Però si vols anar fins als orígens des salat, te n'has d'anar as llatí, fiet... Per cert, a Eivissa ens van repoblar amb gent de Tarragona i la Cerdanya, i també fem servir es salat! També hi van anar abans es mallorquins? O ens han enganyat i ens van repoblar mallorquins? Sí, sí, hem de defensar ses nostres varietats però això no té res a veure amb l'existència d'un estàndard, millorable segur, hi estic d'acord, però desintegrar la llengua en mil i un estàndars perquè només la puguem fer servir en es terròs de terra que ens ha tocat, és absurd. Segon, si us "confonen" amb es espanyolistes, explican's en què us diferenciau. Perquè també ells les defensen (el PP mateix, alguns mitjans de comunicació...). Però bàsicament us diuen "espanyolistes" perquè cada vegada que surt una mesura que arracona sa llengua de ses illes, calleu com a putes: per què no exigiu que a sa nova llei de funció pública estiguin obligats a saber mallorquí? Per què el que voleu és això: una llengua de padrins, per parlar en família, a casa, amb els amics... (que ja està bé) i per a tot el demés es castellà!! Gonelles, espanyolistes, pepito de los palotes, però hipòcrites com vosaltres sols!! Per acabar, i de nou, per què escrius en castellà? ses llengües moren per no fer-les servir, no només per imposicions externes!! Un altre exemple d'hipocresia.
Jaume, ets un crack !!! Quina nirviada agafarà s'"ex-quefe" de l'obra cultural balear !! Quina diferència intel·lectual hi ha amb els dirigents dels finals dels anys 70 de l'obra cultural balear amb els d'ara. No es estrany el poc prestigi de la OCB ....
Ya que menciona la extensión geográfica del artículo salado, recuerde que también existe en el sardo y- no se ponga más nervioso- en el occitano. Sí, hombre, el occitano. Esa lengua que nos es tan familiar, pero de la que el catalanismo huye como de la peste, no vaya a ser que les estropea el origen adánico del catalán. ¿Qué pensaríais los catalanes (incluido el 1% de la población balear que así se identifica) si el occitano intentara absorberos, negaros, cambiar vuestras formas y la denominación de "catalán" que venís dándole a vuestra lengua desde hace poco? ¿No sois vosotros, los "gonelles"? Quizá ser "gonella" (whatever it means) tenga cura. Lo que parece no cesar es la defensa del mallorquín. Qué significativo que, tras treinta años de ocupar el poder sin democracia, tengan que estar ustedes recitando los mismos mantras alienantes para ver si engañan a alguien más.
Au Pobleret, va per tu: "Sa polèmica va començar l'any 1972 amb una sèrie de cartes publicades a "Diario de Mallorca" per un tal Pep Gonella que se queixava de sa substitució de ses formes mallorquines per ses formes barcelonines a totes ses gramàtiques i ortografies que publicaven a Catalunya, i on a moltes d'elles, participaven "lingüistes" baleàrics. En Pep Gonella, a ses seves cartes, mai va dir res ni en contra ni a favor des Castellà, res de res; sa seva polèmica només era amb sos "barcelonismes" o es "fabristes". Per tant, res de castellanista o espanyolista. En Pep Gonella va esser tractat com un analfabet, illetrat, bollat, i una altra sèrie d'insults impropis d'una persona, suposadament, culta i letrada com en Borja Moll, que va picar s'ham que li va tirar en Pep Gonella. Mirau si en Pep Gonella era tan analfabet, illetrat, bollat, etc, que en Borja Moll, en sa seva vanitat, li va dedicar un llibre i tot. Repetesc: mirau si n'era de beneit en Pep Gonella que va conseguir que tot un Borja Moll li publicàs un llibre, i gratis!! I tot per sa cançó popular aquella que diu que "en Pep Gonella té un ca de bou i el baratà amb un ou de xoriguer...". Se creu, se sospita, que en Pep Gonella era en Lluís Ripoll, editor i periodista a Mallorca. S'ha pensat que era en Toni Alemany, però sa font més creïble mos dirigeix cap a sa figura d'en Lluís Ripoll (al cel sia). Potser s'equivocàs triant es seudònim, però, si ès ver que baix es seudònim de "Pep Gonella" escrivia en Lluís Ripoll, s'equivocació, s'errada, estava totalment "calculada", no en tenim cap dubte. Què pensava en Pep Gonella? Què era lo que ell reclamava? Idò ho resumiré, tot extret de ses seves cartes, no hi ha res inventat, publicades an es llibre "Polèmica d'en Pep Gonella", Ed. Moll, llibre que avui en dia ja no se reedita (per què, me deman jo? Per por?) A sa carta de 30 de juny de 1972, titulada "Barcelonismes en lloc de purismes (I)", en Gonella alaba a aquells que, encara que duguen molt de temps visquent fora des seu lloc d'origen, mantenen es seu parlar típic (de sa seva terra(, per passar a demanar "an els barcelonins -no parl de catalans sino de catalanistas- una mica de respecta de cap a sa manera de escriure i xerrar que tenim a Mallorca". I que "ni a dins ca-meva me permetràn de xerrar es mallorquí (...) i no per culpa des castellans, sino de certes gramàtiques i promptuaris que els barcelonins venen publicant a Mallorca". Diu que això de "parlar es mallorquí" no sap si se podrà dir més, perquè en Borja Moll diu que se li ha de dir català, perquè "la identidad de idioma entre Cataluña y estas islas (ja començam amb "les illes") - con sus naturales matizaciones y diferencias de detalle - es una realidad peoclamada por todos los lingüístas", i en Gonella se demana "¿què serem a temps de salvar-ne qualcuna d'aquestes "matizaciones y diferencias"? A mi me pareix que no, perquè desde els llibres (...) lo que s'aconsegueix es esmotxar aquelles "matizaciones y diferencias"". Després, se queixa de ses formes de subjuntiu i imperatiu noves, amb desinència "-i" que s'estan imposant i que no se troben a cap obra com a ses "Aygoforts" o a ses "Rondaies", on sempre trobarem formes típiques com "bon dia tengA" o "se fassA" o "siA (no sigui)". I deixa ben clar perquè creu que aquestes formes desapareixen: "sa tàctica perseguida a rel de sa pujada en es poder idiomàtic del Sr. Pompeu Fabra consistia realment amb anar eliminant lentament totes ses "matizaciones y diferencias"". Més clar que s'aigo de ses platges de Formentera en ple estiu! A sa següent carta, de 06 de juliol de 1972, "Barcelonismes en lloc de purismes (y II)", en Gonella, persona iletrada i, suposadament, analfabeta, treu proves de s'existència de formes imperatives i subjuntives d'obres des sigle XIV o des XVII. Com un analfabet, bollat, iletrat, etc podia accedir a dites obres i proves? Dóna que pensar! Per exemple, en escrits dirigits a la Seo de Barcelona o al Consell de Cent de finals des segle XIV, organismes "que no fiaven sa redacció dels seus escrits a un virolla o betzol qualsevol": "...dege haver senyal..." o "...que no haja pagada..." o "abans que paguen.... se desfaçan los...". Quí no ha entrar a un forn a un poble, regentat encara per gent major i no ha sentit "bon dia tengA"? Des segle XVII treu (Arxiu de sa Corona d'Aragó, vol. 865, fol 371 i precedents) "suplicam mos faça mercè" o "cuan li aparega..." o "... puga fer cosa...", i molts d'altres. O sia, subjuntius i imperatius no acabats en desinència "-i". Si en es "català antic" s'escrivia així, per què no se respecta avui en dia i s'imposa una forma distinta? O sia, es purisme, sa forma més antiga i més autèntica, era sa mallorquina-baleàrica???? Acaba sa segona carta, diguent que "certs catalans, que tantes de vegades se queixen des centralisme de Madrid, no son lo respectuosos que haurien de ser amb ses particularitats des xerrar mallorquí, menorquí o eivissenc, que, vulguen o no es "sabios" i les admeten o no, són autèntics purismes a devora els barbarismes i modernismes qu'ells a la força volen imposar a tothom". Repetesc: més clar que s'aigo de Formentera en ple estiu! Vos sona això? Ès tan distint a allò que reclamam es gonelles més moderns? Entremig, moltes cartes donant suport de gent variada, cartes d'en Borja Moll criticant i insultant en Pep Gonella, altres cartes més crítiques però educades, etc. Una bona polèmica. En trobam 2 cartes més: una de 24 d'agost i sa darrera de 7 de setembre. A sa de 24 d'agost, "Barcelonismes en lloc de purismes (III)", en Gonella atribueix es mèrit i, sobre tot, es dret, a decidir com xerrar i escriure a "sa gent normal amb sa qu'un se troba cada dia per es carrer o a dins s'oficina o a sa escola", o sia, pes poble, i no com a dret esclusiu des lletraferits o suposats intel.lectuals, com ha fet s'acadèmia castellana (més moderna i més en contacte amb so poble). I deixa ben clar quin ès es pensament gonellista: "es mallorquí ha estat completament oblidat per ets que han pretengut unificar i reglamentar es català. Per si no fos prou, ets nostros "fabristes" o, per entendrer-mos mes aviat, ets mallorquins "de la ceba", s'han catalanitzat, lo que ha fet qu'es decantassen totalment des poble mallorquí del que se'n fan un nuu a sa coa. Sa consecuencia d'aquest estat de coses es que es xerrar mallorquí de cada dia s'empobreix més i no es torbera a fer es bategot". Fa una comparació de frases en mallorquí i en català boníssima, genial, de persona que no pot esser mai un iletrat o inculte, com se pensava en Borja Moll en sa vanitat que el caracteritzava per haver estat s'alumne de "l'apostol de la llengua". En Gonella arribarà a demanar-se si "ses paraules i expressions mallorquines fan pudor" i exigirà (amb diplomàcia) aprendre "una gramàtica que no fon ets purismes mallorquins". Sa línea mestre des seu pensament se resumeix en que "ets gonellistes no tenim res que dir respecta a s'unidat des català ni a sa necessidat d'estudiar gramàtica i qu'aquesta sia unificada, pero demanam an ets mallorquins "de la ceba" que deixen de considerar an es poble mallorquí com si fos mig sauvatge i que (...) plenten cara a devant certs gramàtics, certs editors i s'Institut d'Estudis Catalans". Queda clar que en Gonella no nega s'unitat de s'idioma, però si s'uniformitat des mateix; per tant, es gonelles no són gens "seccessionistes"(i repetesc que no m'agrada gens aquesta paraulota), encara que avui en dia se'ls tracti com si ho fossen. Unitat si, uniformitat sense respecte no. Com a punt final, a sa carta de 7 de setembre, "en Pep Gonella o sa mala conciencia de unes elites", se resumeixen ets actes gonelles que han merescut s'ira i insults rebuts per ell: 1.- sostenir que es mallorquí ès un català més pur i manco castellanitzat que s'emprat pes fabristes 2.- lamentar-se que s'unitat de sa llengo catalana s'haja establida en funció de criteris més uniformadors que integradors 3.- Criticar a sa "elite" lingüística mallorquina pes seu mimetisme a tot lo català i per manca de mallorquinisme clar i llampant 4.- Reclamar un major protagonisme des poble mallorquí en sa conservació de s'idioma 5.- Considerar s'ortografia com una cosa accidental, sense dir que no s'haja de tenir esment. En aquest punt, posa com a exemple una reedició des Diccionari CVB on per tornar a escriure una entrada de 37 paraules s'han fet 7 canvis ortogràfics amb respecte de s'edició primerenca. Aquí, en Gonella deixa KO en Borja Moll, que recurrirà a s'insult, com sempre, quand li retreu una sèrie de cartes entre ell i es fabristes on tracten es tema des dialectismes, ja que, ell, només reclama un respecte an es dialectismes denostats. Acusa a ses "elites" mallorquines de voler esser més fabristes que es deixebles d'en Fabra a Barcelona. En Gonella, lo que vol, ès potenciar lo mallorquí dins sa superior àrea comú de sa cultura catalana i espanyola. Es mallorquins mantendran sa seva personalitat essent fels a Mallorca i a lo mallorquí. Ès lo que ell ha volgut defensar i que no li han admès es fabristes mallorquins. Com a darrer punt, insisteix i explica, ja contestant directament an en Borja Moll, es perquè creu que s'obra de Mossèn Alcover no ha fruïtat com pertocava: i ell creu que ès perquè s'IEC se la va engolir abans que fos ben madura. Cita frases textuals d'en Borja Moll que resumiré. Si s'obra des Diccionari no va esser acceptada pes catalans ès perquè no se va escriure segons ses normes ortogràfiques promulgades en ses "Normes de l'Institut (1913)", ès a dir, escrita amb una ortografia distinta, i perquè es canonge manacorí havia estat beligerant contra s'IEC pes seu centralisme antidialectal i poc respectuós amb ses formes dialectals, distintes des dialecte barceloní. Es catalans no dissimulaven sa seva antipatia envers d'una obra publicada en dissidència en ple cisma ortogràfic i amb un títol - català-valencià-balear - considerat disgregador de s'idioma. En Fabra va reconèixer, que, en esser escrit sense estar subjecte a ses normes de "l'Institut", aquest no pot recomanar s'obra i no la pot subvencionar. Al final, s'obra va ser publicada per s'IEC amb unes condicions que en Fabra ja va mencionar com "no sé si les podeu acceptar" (carta enviada an en Borja Moll per Octubre). Com que s'obra va esser publicada, ja mos podem imaginar quí se va sortir amb sa seva. Com sempre a sa nostra història, baixada de colçons. Per tant, després de resumir una mica ses cartes d'en Pep Gonella, ha de quedar clar es seu ideari: - si creu en s'unitat de sa llengo - no creu en s'uniformitat de sa llengo - demana respecte a ses formes mallorquines - se queixa que es mallorquí s'està perdent per culpa d'un standard poc respectuós amb sos dialectes - brama contra ses "elites" que mos han venut an es barceloní (cosa que el pare Batllori faria uns anys més tard, qualificant es dialecte barceloní com "infecte i infame") - no diu que no haja d'existir una ortografia comuna, però si demana es respecte a ses formes mallorquines - mostra amb exemples es purisme des nostro parlar en front des barbarismes i barcelonismes - només fa referència an es nom de sa llengo a sa primera carta, quand afirma que no sap si se podrà dir "parlar es mallorquí"; en Gonella no entra dins discussions damunt es nom de sa llengo, però en dir s'expressió "parlar es mallorquí" deixa ben clar que, per ell, aquest ès es nom correcte Per tant, crec que queda ben clar s'ideari des gonellisme. Ara, però això ho faré un altre dia, diferenciaré entre es gonelles "xerecs" o "seudogonelles" i ets "il.lustrats" o "neogonelles". """