No entenc com hi ha tants comentaris en contra des catalanistes i es punts de valoració estan abultats en favor, en contra d'aquests mateixos. Per cert Sr. Corbera, pot canviar "español" per "català" i "España" per "Catalunya" i "Hispanoamérica" per "Països catalans", però no són comparables. Històricament, Hispanoamérica era part des territoris d'es Regne d'Espanya, en canvi, ets Països catalans, mai han existit i mai existiran, mai hi ha hagut una unió política entre Balears, Valencia i Catalunya, mai, mai, es posi com es posi. Ets lingüístes farien bé d'estudiar història política per poder emetre opinions sobre sa llengo.
Es feixisme pancatalanista està rabiós amb sa fundació. Molt bona feina, mallorquins!
@ De corbs i de corberes, Ni tan sols s'han molestat en llegir s'article de'n Corbera... ni tampoc miren gaire TV3. Cert que ho podrien fer millor, però en els darrers anys als telenotícies, per exemple, trobem presentadors o reportes de diferents variertats lingüístiques i les fan servir, respectant les seves particularitats fonètiques o gramaticals (heu escoltat alguna vegada a la Margalida Solivelles, la correspnsal que tenen a ses Illes, o a l'Empar Marco, la del País Valencià, per no parlar els que tenen a les diferents províncies de Catalunya??). En algunes sèries també ho fan, com "Gran Nord", on es fa servir la parla típica del Pallars. A part de la televisió o la ràdio, cada vegada tambéhi ha més escriptors que fan servir una llengua més propera al que la gent parla, com Ramon Solsona... Aixó de que es vol imposar "el català de Barcelona" és de mentiders i falsejadors de sa realitat. Que es podria fer millor segurament, però aquesta obsessió malaltisa per una llengua que suposadament ens volen imposar de fora és de psiquiatra!!
Jaume Cobera mostra ha mostrat el seu llautó més radical i visceral .... Quina vergonya !!!
http://www.jaumetercer.com/index.php/filologia/divagacions-filologiques/94-de-corbs-i-de-corberes De corbs i de corberes Xavier Pericay | 02 Desembre 2013 xavierpericay M’hi he pensat molt abans de decidir-me a escriure aquest article. M’hi he pensat molt, perquè aquesta secció té per objecte divagar filològicament, o sigui, xerrar de ses qüestions lingüístiques que mos afecten, i no donar resposta an ets exabruptes dets altres, venguin d’on venguin. També perquè es principal destinatari de sa grallada en qüestió no era jo, sinó un company de causa. I, en fi, perquè es mateix incitador d’aquest escrit meu d’ara afirma en es començament des seu que «una de les decisions més encertades que [ha] pres en la vida és ignorar els mitjans de comunicació que estan obsessionats en la destrucció del català» i, encara que no sigui aquest es cas ni se referesqui ell pròpiament an aquest medi digital, s’odi que traspua devers ses persones que han promogut sa Fundació que li dóna nom —un odi endimoniat, patològic— ja basta per pressuposar que no llegirà aquestes retxes. Ara, com que tampoc havia de llegir ses que han provocat es seu deliri i han hagut d’esser «amics diversos» es que l’han posat en antecedents, vull creure i pensar, i pensar i creure, que acabarà passant lo mateix amb sa meva resposta. El senyor Jaume Corbera i jo tenim un vell litigi. Més ben dit: el senyor Jaume Corbera té amb jo —i amb qualcú més–– un vell litigi. Fa quasi trenta anys d’això, però és evident que no li fuig des cap. No li fuig an ell ni an es seu company des Departament de Filologia Catalana de sa UIB, Gabriel Bibiloni, que a sa seva pàgina web té annexada una «Selecció de textos sobre el català estàndard» on figura un article de Corbera de l’any 1987, depositari des mateixos fantasmes que poblen es que ara ha publicat a dBalears. En síntesi, i per fer-ho curt: es professor de sa UIB no podia ni pot concebre que cada gran àrea d’això que s’ha convengut d’anomenar ses terres de parla catalana o es domini lingüístic català disposi d’un estàndar propi, que no seria sinó sa versió territorial d’un estàndar comú. De sa mateixa manera que creu en una entitat política que aniria de Fraga a Maó i de Guardamar a —òbviament— les Corberes, creu en un estàndar general que faciliti s’existència d’aquesta entitat. Tota discrepància en aquest punt, tant si és en s’orde polític com en es lingüístic —ordes que resulten, per ell, indissociables—, la veu com un intent de destruir es català. I no diguem ja si sa discrepància se dóna en tots dos camps. Però es desfici de Corbera té un altre component. Aquest estàndar que ell voldria general, fet d’una mescladissa de formes i solucions de totes bandes —i entre elles, clar, ses mallorquines i balears—, resulta que és estrictament continental i de cada vegada més barceloní. Sa culpa, per descomptat, és de TV3, d’aquesta TV3 per la qual tant han lluitat es pancatalanistes d’aquí i on tants de doblers s’han invertit a fi que ets habitants de lo que es catalans anomenen paternalment «ses Illes» poguessin estandarisar-se a pler. Bé, sa culpa no és tant de TV3 com des que varen contribuir, ja fa trenta anys, a consolidar un model de llengua que no tenia en compte es criteris de Corbera, Bibiloni i companyia. Aquest model —al qual vaig contribuir com a coautor de Verinosa llengua i autor des Llibre d’estil del Diari de Barcelona, entre d’altres obres— va fer fortuna i, per molt que Corbera se’n planyi, pareix que en segueix fent. Tot això sumeix aquest homo en una contradicció constant i frustradora i, per què no dir-ho, en un estat quasi febril. I, llavonses, passa lo que passa. O sigui, que, en lloc de raonar i expressar-se verbalment, gralla. I veu es maligne pertot, ja encarnat en es PP, ja en UPyD, ja en la FAES, ja en s’espectre de Franco, ja en sa mateixa Fundació Jaume III. I el veu encarnat —qui sap si com a compendi de tot lo anterior— en un servidor, a qui acusa «d’haver emmerdat el model de llengua amb les seves decisions ben premeditades» i de qui afirma que «es va retirar a Mallorca i ara l’extrema dreta li reconeix el mèrit». Amb franquesa: ignor què entén Corbera per «emmerdar» un model de llengua, ni on és aqueixa extrema dreta que, segons diu, me reconeix es mèrit. Lo que sí puc assegurar-li és que de retirar-me, res. No he fet mai tanta de feina com en aquests darrers anys i, en concret, des que visc a Mallorca. Per retirar-me hauria hagut d’entrar com a professor en es Departament de Filologia Catalana de sa UIB i, per desgràcia meva, no és es cas.
Tanta sort que es estudis de filologia catalana de sa UIB tenen tants pocs alumnes, amb aquesta casta de professors que hi ha. Es veu que sa gent de seny no en vol sentir xerrar d'aquesta carrera, amb sa rentada de cervell que els hi deuen donar ....
El català és un dialecte de l'occità. Caldria parlar dons de l'occità-català. De la mateixa manera que el serbi i el croata són la mateixa llengua, com l'holandès i el flamenc, el lladí i el castellà, o el suec i el norueg, Negar que el català i l'occità no són el mateix és com dir que el valencià és una altra llengua. http://oc.wikipedia.org/wiki/Occitan
hohohoho quin repàs als il·lusos liquidadors! Mesquinets, han enviat corrents els seus intoxicadors a fer fum hahahaha. Fan igual pertot. A Facebook creen grups gonelles i després es dediquen a ficar-hi gent indiscriminadament. Així aconsegueixen grups gonelles amb milers de "participants", però la majoria no saben ni que hi són, i si ho sabessin no hi serien per res del món. Ho proven de totes les maneres, liquidar la nostra llengua, i amb ella la nostra dignitat i la nostra cohesió social. No tenen feines millors, són els conquistadores i els traïdors, viuen de fer mal, es fan molt presents maldament ser pocs. Estan subvencionats amb els nostres doblers, amb el nostre sofriment, amb el nostre escanyament. "de tan grossa raó, naix la nostra glòria"
Ja està de discriminar ses nostres modalitats i de criminalitzar a tots es qui dels defensen.
Només sortir es meu comentari i ja tenc un punt negatiu, serà per haver posat "llengo", ... És un poc sospitós. Per cert, Arg, sa firma que surt a1289 de Ramon Llull des manuscrit al Dux de Venècia, és falsa. Ramon Llull no firmava així com surt.