@FONER A mem, una gramàtica del segle 17! Idò ja podem començar a usar aquestes en castellà també. Perquè no rebutjes les noves gramàtiques de la RAE, o les modernitzacions dins la gramàtica de l'anglès? Només rebutges les del teu idioma? Un vocabulari trilingüe: A mem, això és en Wert de fa dos segles: perquè els mallorquins aprenguéssim castellà es feien normalment aquests glossaris, no eren gramàtiques, eren eines castellanitzadores. El que està escrit allà està escrit com els hi sortia del "piiiip", i no pot constituïr norma de cap forma. Igual que el Fra aquest que va escriure la gramàtica mallorquina en espanyol "perquè s'entengui millor"... ???!!!????!!! Perquè ho entengui millor qui? Idò farem una gramàtica xinesa en espanyol també, "para que se entienda"... això pareix un troç d'un acudit! Vaja coses que poses! Vaja uns arguments!

Quan mos diuen que es mallorquí no té gramàtiques ni diccionaris… Es fet que es mallorquí no tengui cap codificació normativa moderna, consensuada i respectada és una anormalitat que respon a interessos polítics i an es poc respecte que sa classe política balear ha demostrat cap an es poble mallorquí. Per poc que repassem sa història (que no comença amb sa gloriosa Reinaxença de ses lletres catalanes, per cert) veurem com es mallorquí sí ha tengut gramàtiques i diccionaris. Joan Fiol acabà una Gramática llatina des Semperi, traduïda en mallorquí l’any 1651. Antoni Balaguer, franciscà observant, escrigué un Diccionario de los vocablos de la lengua mallorquina y su correspondencia en la española y latina, manuscrit que se conservava en es convent de Sant Francesc[1]. Antoni Oliver (1711-1787) escrigué un Vocabulario trilingüe, mallorquín-castellano-latín, manuscrit que se conserva a sa biblioteca de Montserrat[2]. S’agustí Joan Facund Sureda (1734-1796) escrigué un Diccionario mallorquín-castellano-latín, manuscrit que no s’arribà a publicar[3]. Ramon Fortuny (1739-1812) no acabà un Diccionario mallorquín-castellano[4]. Francesc Mayol tampoc conclogué es seu Diccionari mallorquí, castellà y llatí[5]. Josep de Tugores Zanglada (1767-1831), comte d’Aiamans, escrigué un Diccionari de la llengua mallorquina i una Ortografía mallorquí-castellà, obra inèdita[6]. Fra Antoni M. Servera publicà la Nueva Ortografía de la lengua mallorquina, explicada en español para su más fácil inteligencia i també presentà una Gramática de la lengua mallorquina a la Real Sociedad económica de los amigos del país[7]. Es misser Joan Josep Amengual publica una Gramática de la lengua mallorquina l’any 1835 i la reedita l’any 1872. També publicarà un Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (1858-1878). Es franciscà Pere Antoni Figuera publica un Diccionari mallorquí-castellà (1840), reeditat l’any 1991. Jaume Pujol enllestí poc abans de sa seva mort unes Observaciones sobre la ortografía mallorquina (1850), conservades en un manuscrit de sa Biblioteca de la Sapiència[8] a Palma. I ja ben entrats en es segle XX, Francesc de Borja Moll publicarà una Ortografia mallorquina l’any 1931, uns Rudiments de gramàtica preceptiva per a ús dels escriptors baleàrics (1937) i un Vocabulari mallorquí-castellà (1965). Llorenç Vidal publicarà sa seva Petita ortografía balear (1960). Per no dir res des Diccionari Català-Valencià-Balear de Mossèn Alcover. Tota aquesta col·lecció, no exhaustiva, de diccionaris i gramàtiques en mallorquí, s’ha de considerar natural i lògica ja que, al llarg de totes aquestes centúries, tothom a Mallorca tenia plena consciència de xerrar mallorquí. " Volem mallorquí " - Català a Catalunya

Heu vist les rialles que fan ? Quina cara d'alegria. I si la comparam amb la carota que feien a les negociacions, amb els sindicats, amb els pares ... Ara podem veure encara més clar si feia falta, quins son els seus. En teniu cap dubte? Idò mirau-los bé. El " Sirculo al poder ". No calen més comentaris

Algú sap quantes denúncies hi ha de pares o escoles per ses suposades coaccions i manipulacions des professors “pancatalanistes”?? Jaume: Tens raó en el que dius sobre la preposició “a” i el complement... I sovint es veuen faltes ortogràfiques i gramaticals en aquest diari bastant greus (i en altres, en diferents mitjans, i en cartes que reps diàriament tant de propaganda com de comunicacions oficials de s’administració de torn... ja s’ha parlat prou des nivells de llengua que tenim a tot s’Estat). Però ningú vol “endosar” res, no mesclis coses: es català, o com li vulguis dir, sa nostra llengua, sa llengua de sa nostra terra i de sa nostra llengua materna, la de sa mare que ens va parir... Així, que ningú imposa res. I si tant en saps, perquè no la fas servir, sa llengua catalana? O balear, o mallorquí, o com li vulguis dir... o també estàs esperant que es Sírculo i sa Jaume III treguin sa seua gramàtica i es seus diccionaris? Dit sigui de pas, això de sa preposició “a” és correcte en totes ses variants des català. En castellà sí que la posen. Escriure i parlar bé és (o hauria de ser) una responsabilitat individual de tots, però certament no hi ajuda mica mica es nostre govern o gent com aquesta que vol prescriure en qüestions de llengua quan es veu de bon tros que no en saben i que només els mou sinó sa ignorància sa mala fe, mesclant política i llengua. Novament, t’equivoques d’enemic o realment, i com crec, se te’n fot sa llengua, cosa que estranya i és trist perquè pareix que en saps...

Moltes persones que no els agrada estar a les aules es fiquen a comandar per no fer res. O desfer si això els permet abandonar-les. Oi que Estarelles fa molt de temps que no trepitja un aula? Primer es fan directius dins l´Insti i després foten al camp!

Ara resulta que el PP dóna suport a les minories? 50 persones? Que varen veure la marea verda o són daltònics?

Guillem Estarelles ja no serà més Guillem, sinó "Guiem". Aviat ja no sabrà ningú de qui es parla. Tal vegada és el que vol i que ningú el pugui recordar per la seva tasca destructiva del seu, seu? poble.

Rep el circo-culo perquè els pares que estan a favor del català no caben al despatx ni a 1000 despatxos més. Quin ridícul que fan! Són quatre gats, quatre moixos, o quatre rates.

No sabéis ni escribir esta lengua que nos queréis endosar. No se dice "rep a l'assemblea", sino "rep l'assemblea". Los complementos directos (que acompañan a verbos transitivos) no llevan preposición. Y ahora seguid hablando de "ciencia lingüística", doctores en lengua y cultura.

El nazismo catalanista en Baleares solo es un mal recuerdo del pasado.