Però quin xalats que escriven per aquí abaix. Aixó de l'atur té aquestes coses, n'hi ha que de no fer res es tornen bolletes.

Es Congrés de Filología Baléà va sê organisad pe’s'Acadèmi de sa Llengo Baléà y se va fé a prinsipis de 1993 a sa ciutad de Palma de Mallorca. Prenguéren part an aquest Congrés dòña Hella Schlumberger, Dottora romanista. Don Tòni Corró, Engiñé Tècnic y Llingüista. Don Sebastián Fuertes, Professó de Secundari. Dòña María Capart, Professora de Francês y de Provensal. Don Mikèl Garau, Llingüista y Historiadó. Don Emili Míedes, Professó de Llatí, de Valencià y d’Occità. Y Don Fernando d’Auleza, Letsicografiste. A lo llarg d’es Congrés se presentaren sas siguiens ponèncis: Per part de don Emili Míedes: Els sufixs llatins -antia, -entia, dins el Valencià, Provençal, Baléà, Francês, Rumà, Bearnés, Occità y Llemosí. Per part de don Sebastián Fuertes: Es no us de “r” romànica final a n’es noms. //Ets artículs baléàs “es, sa”. Per part de don Mikèl Garau: Aprotsimació a s’històri y evolusió de sa llengo baléà. // Us de sa lletra “c”. // Ets infinitius en Baléà. // Sas desinènsis -anci, -ènci. Emb aquestas ponènsis y emb sos estudis y modificassións fétas y aprovadas de sas gramàticas mallorquinas d’En Juan Pèp Amengual, se posà sa llevó de lo que més endevant donaría còma resultad sa pubblicassió de sa Gramàtica Normativa d’es Baléà. Don Jusep Payá Alberola, escritó, Membre de sa centenari “Real Academia de la Cultura Valenciana” y d’es grupo cultural ilicità “Regne de Valencia”. Va lliggí sa conferènci titulada: La problemática de la imposición del catalán en Valencia. Dòña Espéransa Vidal Reynés, Presidenta de s’assossiassió cultural “Embajada Cultural Balear”, va lliggí unas poesías en baléà d’es seú llibre de poèmas titulad: Es molíns de Campanêt. Don Juan García Sentandreu, Missè y Secretari de s’entidat “Asociación de Titulados Universitarios” de Valènsi, donà conte d’es plets Contensiosos posads contra s’imposissió d’es català, y goñads a sa Generalitat de Valènsi. Don Josep Lluís Pascual y dòña Vicenta Salvador, representans de s’entidat valenciana “Lo Rat Penat”, imposà a n’es congressistes s’embléma de s’entidad. Estalonaren y avalaren es Congrés sas siguiens entidats y personas: Acadèmi d’Estudis Històrics Baléàrics // Embajada Cultural Balear // Assossiassió Mossên Alcover // Real Academia de Cultura Valenciana // Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valencia // Lo Rat Penat // Círculo Cultural Aparisi y Guijarro // Asociació Cultural amics de la Real Academia de Cultura Valenciana // Asociació Cardona y Vives de Burriana // Asociación Valenciana de Profesionales Universitarios // Ateneo de la Cultura Valenciana y Grup de Dones Valencianes. D. Vicente Giner Boira, Missè d’es “Tribunal de les Aigues de Valencia”. D. Francisco Orti Ciscar, Dottó en Psicología. Professó Emèrit de s’Universidat de Valènci. Dª Antonia Vila Ferri, Professora de llengo valenciana. D. Pedro Vernia Martínez, Dottó Honoris Causa per s’Universidat de Budapest. D. Pedro Belmonte Hurtado, Mèstre en Gay Saber. D. José Chiquillo Barber, Missè. D. Francisco Fernández, Llissensiad emb Històri de s’Art. Dr. Don Juan A. Ruíz Santamaría, Membre de s’Ateneo de la Cultura Valenciana. D. Josep María Bouda Sanambrosio, President de s’assossiassió cultural Lo Rat Penat. Dª Elisa Miralles Tortosa, Presidenta de s’assossiassió cultural Joanot Martorell. D. José Aparicio Pérez, Secretari Perpètuu de sa Real Academia de Cultura Valenciana. D. José Real Cruz, President de s’assossiassió cultural La Murta. D. Pedro Aguilar Pascual, President d’es Grup d’Acció Valencianista. Rvdo. D. Ricardo Garzón // Rvdo. D. Salvador Gómez.

ACADÈMICS Dª Hella Schlumberger: Dottora en Filología y Llengos Romànicas. D. Juan Vanrell Nadal (President): Catedràtic d’Institut y Filologiste de Llatí y Francês. D. Godofredo Sancho: Magistrad (retirad) y erudite emb Hebrèu. D. Emilio Míedes Bisbal: Filologiste de Llatí y d’Occità. D. Mikèl Garau Rosselló(Secretari): Historiadó y Filologiste de Baléà. Membre de sa “Société de Lingüístique Romane” y de sa “Sociedad Española de Lingüística”. Guillermo Matas Puigserver (Vicepresident): Coronel de s’Etzèrcit de Tèrra. Esperansa Vidal Reynés: Poetisa y pintora. Presidenta de s’assossiassió “Embajada Cultural Balear”. Xêsc Bonnin Bonnin: Autó téatral, cantautó y glosadó. Ignaci Martí Gallégo: Informàtic y Letsicografiste. Nicolau Arcas Martí: Missè y Historiadó. Baltasà Pomà Ramis: Escritó. Pédro Càffaro Oliver: (Tresoré) Missè. Bernat Feliu Amengual: Missè.

DITTAMEN 1.- Considerand que desd’es punt de vista de sa Filología, sa nostra llengo baléà té més similituts desinensials y lètsicas emb so Llatí, es Béarnês, es Gascó, es Provensal y s’Occità, qu’emb so sintètic Català. Qu’emb sos primés idiomas mos unêx es fet històric de que, a n’el 799 d.B.J. hey va havê a Baléàs una notabble colonisassió de personas d’aquexos llogs (Vitae Carolus Magnus, Eginhardo, 833; Historia General del reino de Mallorca por sus Cronistas, 1840) que venguéren debud a sa solissitut d’ajuda que féren es governans baléàrics a n’En Carlo Magno (dos añs antes de qu’aquex conquistàs Barcelona a n’ets àrabés) perque lis ajudàs a refuà un mólt possibble desembarc àrabé. Que naturalment emb élls vengué sa séua fórma de xerrà, sa que, essênd també un’evolusió d’es “sermo vulgaris”, se va integrà perfèttament emb so néollatí baléà, sortid llògicament també de s’evolusió d’es “sermo vulgaris” etsistent aquí desde s’añ 123 a.B.J. Qu’es temud desembarc se va produí definitivament a n’el 912 d.B.J., 113 añs después de s’assentament de gascóns, béarnesos y occitans. Qu’a partí de llevonses qui governà Baléàs vàren essê ets àrabés, però que, tal y com sotseía sempre, tant a sa península ibèrica com a n’ets altres llogs a lo llèrg d’es tres estadis de s’Edat Mitja, sa pobblació autòttona continuà emb sas séuas feynas pagesas, continuà emb sas séuas costums y continuà xerrand sa séua llengo romànica ansestral, a sa que, a poc a poc li anaren afagind paraulas de s’àrabé. Evolusió que com se pod veure, ês calcada a s’evolusió llingüística patida a tota sa península ibèrica. Domés qu’es fonémas vocàlics d’ets idiomas que rebéren s’influènsi d’es Provensal primé, y de s’Occità-Gascó-Béarnês después, que varen essê sas llengos de Baléàs y d’es territòris de tota sa Marca Hispànica, ês diferenta a sa d’es resto d’es réynes arabisads. D’aquí qu’es vocabularis d’es conjunt siguin tan parescuds. Y tant més parescuds cuant més mos atrecam a sa decadènsi de s’Impèri Romà. 2.- Considerand qu’ês indudabble que s’Italià, es Gallèg, es Português, es Castellà, es Valencià, es Baléà, s’Aragonês, es Bable, es Lleonês, es Càntabro y es Català, tenim un matex sistema llingüístic hereuad d’es Llatí, ês d’una incultura superlativa o de mólta mala fe, assegurà que Baléà y Català ês lo matex, y que, lo que mos separa d’es català son únicament sas séuas fonèticas. Tots aquéys idiomas estàn estrutturads pe’sas séuas respettivas gramàticas, emb sos séus caràttes morfològics y sintattics qu’elza diferencían. Per consiguient, ês igualment d’una incultura superlativa o de mólta mala fe, escampà o avalà qu’es Baléà ês a n’es Català lo que s’andalús o mejicà son a s’Español. Cuand resulta que s’esctruttura llingüística d’es Baléà (artículs, preposissións, pronoms, conjugacións verbals, etc.) ês diferenta a sa d’es Català. Mentras que s’andalús, es mejicà, es venessolà, etc., y s’Español tenen tots sa matéxa estruttura y lo únic qu’elza diferensía un poquêt ês sa fonètica y un vocabulari particulà. 3.- Considerand un idioma desd’es punt de vista humà, tota considerassió colettiva d’es llenguatje, ja siga d’un idioma mólt estês, ja siga d’un idioma de mínima estensió, té es drêt a n’es màtsim respète. Respète reconegud a sa Declarassió Universal d’es Drêts Llingüístics. Sênd un atentat contr’aquéxos Drêts, imposà a una comunidat, una llengo que no’s sa que secularment xèrra, ni ês sa de sa nassió a sa que pertenêx políticament. 4.- Considerand que sas llengos naturals no las créan es llingüístes ni es Dottós de sas Universidats, ni mólt ménos es polítics. Que sas llengos las fan es pobbles emb s’us que d’éllas fan cada día, créànd paraulas nòvas, afagindn’hí colcunas d’altres idiomas, y déxànd d’empleyarnê d’altras debud a sa pròpi evolusió de sa sossiedat. Es pobble baléà ha créàd sa séua pròpi llengo a lo llarg de sa séua llarga y accidentada històri, y aquéxa llengo ês sa baléà. Que domés sas llengos sintèticas son créàdas per Acadèmis, Universidats o Instituts d’Estudis Llingüístics. Llengos sintèticas, com s’Euskéra attual, que per nessessidats sossiològicas de comunicassió se va créà una llengo nòva a partí d’una mêscla de sas sis o sèt formas d’espresarsê qu’etsistexen dins Bascònia. O com s’Italià, que també surt d’una mêscla d’es Toscà, Florentí y Romà. 5.- Considerand que, desde 1983 fins a día d’avuy tots es dirigens de tots es partits polítics de Baléàs sensa cap estsepsió, han governad durant aquéxos 29 añs totalment d’esquena a n’es Pobble, imposandlí per Lley sa llengo catalana còma pròpi. Qu’es resultads de totas sas encuestas que s’han fet a n’es pobble baléà, demanadlí quina llengo consideravan còma pròpi, sempre han donad còma resultat, que sa séua llengo ês sa mallorquina o baléà: Día 02 de Febré de 1991 (después de vuyt añs d’inmersió llingüística catalana) es “Diario de Mallorca”, pubblicà es resultats d’una encuesta ofissial féta p’es Consêy Insulà de Mallorca, hon es 80% d’ets encuestads refuaren sa llengo catalana còma pròpi. Es días 04, 05 y 06 de Novembre de 1993 (después de dèu añs d’inmersió llingüística catalana) – es diari “Última Hora” va fé un’encuesta donand còma resultat qu’es 100% d’ets encuestads refuava s’enseñansa en Català. P’es Desembre de 1996 (después de 13 añs d’inmersió llingüística catalana) sa pubblicà un’encuesta d’el C.I.S. (“Centro de Investigaciones Sociológicas”) qu’entre altras còsas demanava: “¿cuál es su lengua materna?”. Donand es siguiens resultads: es 47% d’es baléàrics varen di Mallorquí/Baléà, un 11% Català y un 37% Español. Día 06 de Jané de 2005 (después de 22 añs d’inmersió llingüística catalana) se pubblicà un’encuesta en es diari “El Mundo / El Día de Baleares” féta per élls matéxos, hon a sa pregunta: “¿ténen que potencià sas Institucións s’us d’es Mallorquí en ves d’es Català?”: es 70% va di que sí. Per totas aquéxas consideracións, y d’acord emb so patrimòni llingüístic d’es pobble baléà, y emb sa Declaració Universal d’es Drêts Llingüístics, es membres de s’Acadèmi de sa llengo Baléà DITTAMINAM: Que sa llengo pròpi y històrica de Sas Baléàs, ês sa Baléà. Qu’aquesta llengo ês sa vernàcula que se xèrra a sas islas de Formentéra, Eivissa, Menorca y Mallorca. Qu’aquesta va sê coneguda emb sa denominació de “Balearicum eloquium” desde s’època romana fins a n’es sigle XII, y que posterioment va sê enomenada mallorquina fins a n’es sigle XIX, perque sas Baléàs conformavan durant tot’aquéx’època es Réyne de Mallorca. Qu’a s’attualidat, denominadsê aquest antig réyne Comunidat Autònoma de sas Islas Baléàs, ês per lo que recuperam s’històric nom de Baléà per sa llengo de sa comunidad llingüística baléà. Qu’aquesta llengo es única y diferenciada de sas demés llengos néollatinas y romànicas. Que té sa séua espessífica gramàtica y diccionaris desde fa més de sinc sigles. Y PER AXÒ, ADEMÉS, RECOMENAM: Qu’en aquets tems de globalisassió que mos ha tocad viure, devêm de conseguí d’es nòus polítics qu’han sortid, qu’es Pobble déxi d’essê analfabèt de sa séua pròpi llengo, y d’essê innorant de sa séua vertadéra històri. Per axò hêm de conseguí qu’es nostros pròpis polítics comunitaris y nassionals, reconeguin s’etsistènsi de sa llengo baléà, y de sa comunidat llingüística baléàrica, qu’attualment la conforman de moment, es 47% de sa pobblació; d’un total de prop d’un milló d’habitans. Cuand tansols fa 100 años es 90% de sa pobblassió xerrava esclusivament baléà. Que per consiguient déxin d’imposarmós còma llengo pròpi, sa catalana; que no’s més qu’una llengo política dins Sas Baléàs y que mos resulta totalment forastéra, ademés que, emb s’obbligassió d’haverlâ d’estodià es nostros fiys y nets a sas escòlas y instituts, y d’haverlâ d’empleyà obbligatòriment emb sas relassións institussionals, sa nostra forma ansestral d’ordenà el món que mos enrevolta, de comunicarmós emb sos nostros veynads y amigs, de cada día va desaparesquend un poquêt més, essênd sustituída pe’sa fórma catalana apresa durant s’època d’estodiant. De tal fórma que, calculam que d’aquí a 30 añs més, probabblement es mallorquí o baléà heurà desaparescud. Palma de Mallorca 2012.

Doncs jo pens "diferent" (pel que sembla) i ningú (sobre tot el des-govern) em respecta.

Primer principi, els castellans són els qui manen i si no te agrada te'n vas de Espanya, que ès el seu solar. Me cansen els ploradors. La pròxima vegada que hi hagi votacions, vota a un partit que declari: "Mallorquí, única llengua oficial." "Mallorca independent". "Inde, inde, independència!!

O sigui que si el meu partit guanya unes eleccións i me fan per exemple batle, podré barrobinar el Castell de Bellver perque les urnes m´han donat majoria absoluta. Quina forma més dictadora d´entendre la democràcia!

Ja n'hi ha prou de xuleria! D'on ha sortit aquest especímen? L'ha alliçonada bé en JoseRRa...: tu sempre diguès que les urnes et legitimeni que faràs el que et roti fins que acabi la legislatura. Idò que sàpiga aquesta consellera ignorant que està a aquest lloc per cobrir dues quotes: una per ser dona i una altra per ser de Menorca. Per res més. I això què devia ser un mèrit o un requisit? Colla de passarells...!

Joan Sastre de Manacor: Deman si pots contestar-me a unes preguntes senzilles per entendre millor teva opinió. En quin idioma has escrit? En quin idioma escric jo? En quin idioma escriu un pollencí i un eivissenc? Vaig néixer a Cadis, per tant tenc com a llengua materna gadità, andalús o espanyol? Molt agraïda!!

Algú me diu on són aquests 3800 professors preparats per fer classes en anglès? i dic preparats de veritat i no que hagin fet un curset d'unes hores amb estança a hotels de cinc estrelles. Jo me deman com s'atreveix a mentir... i no només amb aquesta qüestió sinó que s'atreveix a dir que el professorat incita a l'alumnat a anar a fer cacerolades. Si això és cert, que es denunciï al porfessor o porfessora, però si no troba a qui culpar, que calli, i deixi de ser una política més MENTIDERA!