JA HI TORNAN!!! Ara li toca a en Da Vinci, que opinarán d'això els italians?? Infules, ínfules i més infules, ara diven que en Leonardo Da Vinci era catala, ha, ha, ha, ha, tambe ho diuen den Miguel De Cervantes, de N'Amèrico Vespucci..... idò que vos pensau!!! Alerta que aviat fins i tot El Bon Jesus será també català. Per pixar i no fer ni gota, senyor!! LEONARDO DA VINCI I ELS SEUS ORÍGENS CATALANS - Escut de la família Da Vinci (tres barres vermelles sobre fons groc). És evident que l’escut de la casa de Vinci és català, en aquest cas, tres pals, correspon al primogènit del Rei, en vida d’aquell, mentre el de dos pals correspon a l’hereu del Rei. Si l’ostenta és que tenia dret a fer-ho. - Leonardo Da Vinci és considerat italià, però curiosament no dominava ni escrivia correctament aquesta llengua com es pot observar fàcilment en els seus escrits, els quals els historiadors qualifiquen la seva llengua de dialecte de l'italià amb molts errors de concordància. No dominava la seva pròpia llengua o estava Leonardo escrivint amb una llengua que no era la seva? - Com en el cas d'en Colom, no es conserven documents, ni partitures de naixament de Leonardo. Només s'ens diu que és fill il·legítim de mare pagesa i analfabeta i que no va rebre cap tipus de formació universitària. Com pot ser que una persona sense estudis universitaris acabi essent un dels grans genis del segle XV i domini i practiqui a a la perfecció les professions de pintor, escultor, dibuixant, poeta, inventor, enginyer, arquitecte, músic, filòsof, anatomista, botànic i urbanista i que un personatge de família modesta, com el Leonardo que ens han documentat, s'acabi relacionant amb personatges il·lustres de l'alta noblesa, de la monarquia i del vaticà? Qui s'ho pot creure això? - El Còdex Magliabechiano del 1565, el segon text més antic que ens parla d'en Leonardo, en indica que Leonardo era "fill legítim" i que "era, per part de mare, nascut de bona sang". Aquests detalls no coincideixen amb el Leonardo que ens han fet creure: "fill il·legítim i fill d'una pagesa humil i analfabeta". Estem parlant doncs de dos Leonardos? Un de real i un d'inventat? - Origen del cognom Da Vinci: Vinçà, antigament Vinciano de la comarca del Conflent. Sense origen a Itàlia. - Presència a Barcelona, durant 40 anys, de Giovanni Da Vinci. - El principal deixeble i legatari de l'obra de Leonardo, Francesco de Melzi, era familiar de la família Melció, del Pallars, al Pirineu Català. - Els Alió i els Melció, dues estirps de reconegut origen català, lligats a la vida de Leonardo. - Un altre deixeble de Leonardo, era Fernando Yànyez de la Almedina, el qual moltes de les seves obres serien realitzades a Barcelona i València. - La noble família italiana dels Casanova, també originària de Catalunya (Casanova llibertí...en italià seria CasaNuova), ostentava el mateix emblema dels Da Vinci: tres barres vermelles sobre camp groc. - Leonardo i Colom eren amics d'Amerigo Vespucci - Amerigo Vespucci, en realitat, Aimerich Despuig, si bé a Espanya signava com Despuchi, pertanyia a una família noble catalana. - Leonardo va dedicar moltíssimes pàgines dels seus quaderns a parlar de la Geografia del món. Va parlar de tots els continents, de les marees, del naixement del Nil, etc. Però ni una paraula d'Amèrica. ¿És lògic, tenint en compte que s'acabava de "descobrir", i que era amic de Despuig i Colom? Realment no va escriure res sobre el nou continent Americà o es van fer desaparèixer aquests documents perquè deixarien en evidència la relació de Leonardo amb el Regne d'Aragó i amb els catalans Despuig i Colom? - Leonardo fa un dibuix datat el 1505 de Despuig en edat ja força avançada. El 1505, Despuig es trobava a Barcelona, després d'haver realitzat 4 viatges a les Amèriques. - Leonardo i Colom eren amics d'Antonio Geraldini i Alessandro Geraldini, emparentats amb Lisa Geraldini del Giocondo, el qual es creu que va ser la model de la Gioconda. Antonio Geraldini era ambaixador de Florència a Barcelona. - Colom parla de Vespucci en una carta, i en concret, d'un assumpte secret. - En un quadre Leonardo signa com a "Leonart". En català antic, la LL al principi de paraula s'escrivia L, com a "lavors", però es pronunciava com la LL igualment. - Cèsar Borja, fill de Roderic Llançol i Borja, més tard Papa Alexandre III, anomena en una carta a Leonardo "familiar nostre"
Hi ha per aquí una pobra persona,que no te altre distracció que anar apretan amb el ditet mà per amunt,mà per avall.Quina tristor.